Dos llibres nous d'Antoni Defez: 'Fronts oberts' i 'Els arbres de Berkeley'

LA LLIBRERIA: FILOSOFIA

per Tobies Grimaltos

La Veu dels Llibres

Antoni Defez
Antoni Defez

Antoni Defez ha publicat dos llibres en el periode de tres mesos. Un (Fronts oberts. Quatre estudis sobre Wittgenstein, Russell i Heidegger) va aparéixer tot just abans del confinament i l'altre (Els arbres de Berkeley. El problema del món extern en l'empirisme clàssic) al cap de poc d'haver-se acabat. Són dos llibres diferents que, amb tot, tenen algunes coses en comú, coses que m'agraden.

Defez agombola el lector, però no s'hi ven. Al cap i a la fi, ell afirma que "la filosofia neix de l'anhel d'autenticitat i veracitat" i els seus textos hi són conseqüents.

Defez, a banda de filòsof, és poeta i és assagista i això es nota en aquests dos textos. Els dos tenen en comú la cura del llenguatge, de l'estil; l'interés per ser clar i llegidor alhora, sense renunciar a la profunditat, als detalls i connexions que el tema que s'exposa té i requereix. En definitiva, els dos tenen en comú el fet de saber que si hom escriu, escriu per a altres i els deu respecte. Ha de procurar ser clar, informatiu, explicatiu i, si pot ser, entretingut. Com comprendreu, això no és gens fàcil en filosofia, però Defez reïx, sobretot en el segon. Defez té cura del lector, el té ben en compte a l'hora de construir el seu discurs i els seus arguments, sense trampes, sense caure en el parany de renunciar a la correcció, a la complexitat real i necessària, en favor d'una accessibilitat que falseja però resulta més comercial. Defez agombola el lector, però no s'hi ven. Al cap i a la fi, ell afirma que "la filosofia neix de l'anhel d'autenticitat i veracitat" i els seus textos hi són conseqüents.

El primer dels dos llibres, Frons oberts, el constitueixen, com diu el seu autor, quatre petits estudis sobre quatre qüestions no tancades abordades per diferents filòsofs. No es tracta d'un exercici escolar d'exposició del problema segons ho feia el filòsof que el tracta en cada cas, sinó de l'exercici filosòfic d'aprofundir-hi amb el propi pensament, pensar per compte propi a partir de com planteja el problema un filòsof. Aquests filòsofs són Wittgenstein, a qui dedica dos dels assajos, Russell i Heidegger. I els problemes: la visió sempre subjectiva del món, l'agnosticisme de Russell i les seues raons, què ens deia Wittgenstein sobre la música i fins a quin punt pot resultar vàlida la seua concepció, i un text que no es purament filosòfic, sinó una barreja entre biografia o especulació biogràfica, anàlisi literària i també filosofia, un text que versa sobre la trobada entre Heidegger i Paul Celan a la cabana que el filòsof tenia a Todtnauberg, a la Selva Negra i el poema que Celan va escriure sobre l'ocasió.

Edicions de la Ela Geminada (2020)

El segon dels llibres, el de més recent publicació, Els arbres de Berkeley, consta de dos parts. En la primera s'explora el que els filòsofs anomenen problema del món extern i com aquest és especialment punyent o —més a viat— respon a una determinada concepció de la ment o la consciència: la cartesiana. Segons aquesta manera d'entendre les coses, el nostre accés cognitiu es limita als continguts mentals (sensacions, idees, suposades representacions de coses externes a la nostra ment) i aquests són compatibles amb el fet que no hi haguera un món independent de la nostra ment que en fora la causa. Així les coses, necessitem alguna raó afegida per pensar que aquests continguts són realment representacions, i representacions fidedignes d'un món extern. Aquesta manera de concebre les coses té com a conseqüència freqüent el solipsisme.

Textos que no sols seran d'utilitat als professionals de la filosofia i els estudiants, sinó que també seran de profit per a aquells lectors cultes que s'hi acosten amb curiositat. La curiositat serà ben atesa i la lectura, malgrat la possible dificultat del tema, resultarà agradable.

La segona part del llibre tracta la manera en què els empiristes britànics, Hobbes, Locke, Berkeley i Hume, han tractat aquesta qüestió de l'accés cognitiu al món. I és en aquesta part on la prosa de Defez brilla més. L'exposició que fa de la filosofia de cadascun d'aquests autors és digna d'encomi. Tenen el rigor acadèmic sense l'ortopèdia acadèmica. No sols importa què es diu, sinó com es diu. S'exposen i analitzen les diferents teories dels autors amb profunditat, amb precisió, amb rigor, tot penetrant en les múltiples implicacions, en els paratges menys explícits; però es fa bellament, sense referències a bibliografia secundària ni notes a peu de pàgina, però sí amb les citacions necessàries de les fonts. Són textos que no sols seran d'utilitat als professionals de la filosofia i els estudiants, sinó que també seran de profit per a aquells lectors cultes que s'hi acosten amb curiositat. La curiositat serà ben atesa i la lectura, malgrat la possible dificultat del tema, resultarà agradable, perquè la prosa de Defez és ben plaent de llegir.

Publicacions Universitat de València (2020)

Si quan jo estudiava la llicenciatura en filosofia, haguera ensopegat amb un text així, hauria gaudit molt més del tema d'estudi i la meua perspectiva sobre com llegir els clàssics i les seues teories hauria canviat notablement, i per a bé. Ara he aprés i m'ho he passat bé i crec que el mateix li passarà a qui ho llija, siga qui siga.

 

Només amb el teu suport tindrem viabilitat i independència financera. Amb una aportació de 150€ a la fundació Jordi de Sant Jordi podries recuperar fins al 100% de l'import.

Impulsem Nosaltres La Veu, recuperem Diari La Veu!

Fes-te agermanada ací