De faltes i sobres

per Raimon Perea Marin, Energies per moure el País

Territori

Mareges més que el Sol de migdia!, em deia la meua iaia quan era xicotet. I és que tots sabem que el Sol escalfa més al migdia que al matí, a l'estiu que l'hivern. El mateix passa amb el vent, de vegades ve fresquet i de llevant i s'agraeix a l'estiu; d'altre sec, calent i de ponent, i no agrada massa. I és que mai plou al gust de tots.  La saviesa popular de vegades s'utilitza per descriure situacions quotidianes, i potser també reflecteix la variabilitat que presenten segons quines fonts d'energia renovable, com ara la solar o l'eòlica.

Si hem de nodrir-nos parcialment, o completament, amb fonts renovables com ara el Sol o el vent, caldrà tenir en compte les seues variacions.  No costa massa d'imaginar una situació on la demanda energètica fos superior a la producció d'aquestes renovables, ací caldrien altres fonts per arrodonir la demanda. En altres moments la situació podria ser la inversa on en fem més que utilitzem, ací caldria preguntar-se: que fem amb l'excedent? El més fàcil seria desconnectar els generadors i deixar-la "perdre".  Tal vegada la millor opció si aquests pics mandrosos no fossen massa freqüents o intensos, ja que guardar els excedents pot resultar car si aquestes són xicotetes. Ara bé, si es donés el cas on aquestes "sobres" fossen prolongades o permanents caldria plantejar-se què fer amb elles.

Una opció, i tal vegada la més evident, seria utilitzar bateries, les quals s'han convertit en part de les nostres vides, les tenim als mòbils, cotxes, i un fum més d'aparells electrònics. Sabem que funcionen bé per a unes hores, però poden pesar una miqueta. Per a guardar grans quantitats d'energia se'ns presentaria una situació semblant: les bateries serien adients per emmagatzematges relativament curts, tal vegada d'un dia. Ara bé, un dels problemes que tindríem seria l’envergadura d'aquestes, que limitaria l'ús, per exemple no serien adients per emprar l'energia guardada al transport pesat per carretera o marí. Un altre problema serien els materials dels quals es fabriquen, que poden no ser massa fàcils d'obtenir i podrien tenir implicacions ètiques i morals pel seu origen.

Una altra opció podria ser convertir aquesta electricitat en hidrogen per a l'ús casolà o industrial, com ja n'hem parlat anteriorment. A més a més, l'hidrogen es pot guardar de forma més duradora que l'electricitat, però requereix pressions molt altes o temperatures molt baixes. Una forma de facilitar-ne l'emmagatzematge i transport seria transformar-lo en altres compostos, anomenats vectors energètics, com ara l'amoníac o el metanol. Aquests vectors eixamplarien les opcions d'emprar l'energia emmagatzemada. Per exemple, amb CO2 i hidrogen podem fer metanol, el qual ja s'utilitza com a combustible marí. Entre Suècia i Alemanya opera un ferri que es nodreix amb metanol i té capacitat per a 1.300 passatgers, 300 cotxes i 51.000 tones i, a més a més, redueix les emissions contaminants de SOx i NOx entre d’altres. De manera similar, l'amoníac que s'obté en fer reaccionar hidrogen amb el nitrogen de l'aire que respirem, es produirà a grans quantitats com a vector energètic a l'orient mitjà per exportar a la resta del món.

Al País Valencià a les zones amb major potencial d'energia Solar com ara les comarques del sud, si s'amplegés a aquesta situació d’excedència energètica puntual o permanent, es podria derivar a les plantes dessaladores, ajudant a reduir l'empremta de CO2 d'aquesta aigua de gran valor per a l'economia d’aquestes comarques. A més a més, emmagatzemar aigua ha sigut, és i, segurament, serà més fàcil que no l'energia. A altres comarques caldria veure quina és l'opció més adient, si és que hi hagués cap. Cal tenir en compte que per obtenir els vectors energètics descrits calen processos industrials més o menys complexos, i per tant cal analitzar si són adients i econòmicament viables. Si més no, caldria també mirar-ho des d'un punt de vista estratègic, si es vol desacoblar la dependència energètica d'altres països que tenim ara mateix.

Cal reconèixer que algunes fonts renovables tenen una component variable, i aquesta no té perquè ser necessàriament un problema si aconseguim administrar-la adequadament per extraure el màxim benefici per a tots nosaltres.

 

Bibliografia:

Hydrogen in the electricity value chain, DNV-GL, 2019.

Shell hydrogen Study, energy of the future? Shell & Wuppertal Institute, 2019.

https://www.ft.com/content/2014e53c-531f-11ea-a1ef-da1721a0541e, visitat en agost de 2020.

https://www.bloomberg.com/news/articles/2020-07-07/air-products-to-build-5-billion-ammonia-plant-in-new-saudi-city, visitat en agost de 2020.

 

Només amb el teu suport tindrem viabilitat i independència financera. Amb una aportació de 150€ a la fundació Jordi de Sant Jordi podries recuperar fins al 100% de l'import.

Impulsem Nosaltres La Veu, recuperem Diari La Veu!

Fes-te agermanada ací