Gossera crònica generalitzada

per Pep Ferrer

Societat

Estiu singular. Dies de 30 hores o més.  De tant de temps com tenim al cap del dia, sembla que aquest tinga trenta o més hores. Fa l’efecte que així el jorn ens condirà molt. Puix alguns acabem per fer el més precises i inajornable, tot deixant per l’endemà la resta de quefers. Demà passarà quelcom de semblant al que li ha passat hui, i així va.

I és que les autoritats no ho saben. No s’han assabentat (o si ho saben s’hi fan els despistat molt bé) que el coronavirus no ha vingut tot solet. Amb ell, a més, també una altra epidèmia que li ha fet companyia, una epidèmia denominada: GOSSERA CRÒNICA GENERALITZADA. Que tot i no tindre les manifestacions i la mala llet de la Covid 19, tampoc no mata ningú, està creant hàbits poc recomanables en la nostra societat.

La «Gossera Crònica Generalitzada» (d’ara endavant G.C.G.)  està creant costums d’abandonament, manca de cura personal i altres que ara reportarem. Compte amb aquesta malesa, que no ho sembla, puix no té l’agressivitat i dimensions –ningú no mor de la G.C.G.– de la Covid 19. Malgrat la seua relativa «bondat», sol deixar recialles en alguns afectats.

Aquells que cada dia practicaven en la seua bicicleta estàtica a casa, varen abandonar alguns dies fins que ha esdevingut abandonament total, mantes persones no saben en quin dia de la setmana s’hi troben i això influeix en pràctiques i costums que abans tenien. Alguns  no s’han fet el llit en dos mesos. I escurar; perquè s’acabà tota la vaixella i no hi hagué més remei que  omplir el rentaplats.

Hàbits diaris com l’endreça personal, fer-se el llit, ordenar alguns elements, anar a comprar i totes aquelles coses que cada família té (o devia tenir) organitzades i son d’acompliment diari –en alguns casos– han saltat per l’aire i ara, allò va com va. Faríem un llistat prou gruixut, però no cal que us avorrim amb coses sobreenteses.

També aquesta mini pandèmia pot provocar conseqüències –a llarg termini– en els qui l’han patida. Manifestades en forma de tremolors, pèrdua d’ubicació, tos o xicotets vòmits. Totes aquestes manifestacions son de curta durada i de cicles molt llargs .

Mireu quant que ens vol pesta del segle XXI, que fins i tot, ens ha deixat aquesta penyora (la G.C.G.) tot i que hi ha un veritable exèrcit de científics, biòlegs, epidemiòlegs, per tot arreu, i que alguns països asseguren tindre a punt la vacuna, a falta de fer proves en persones humanes. La vacuna que cerquen és per  la Coronavirus, puix barrant-li el pas aquesta, ja no s’hi produeix la segona (G.C.G.).

Hi ha tot un exercit de la indústria de la farmaciola, que van com a llops darrere de trobar la vacuna miraculosa. (També el hi ha de l’estat) Algunes farmacèutiques anuncien que ja la tenen i el que els manca és provar-la en persones humanes. Ells faran el que siga, el que calga, per tal d’aconseguir el fàrmac miraculós que –Déu ni do– que la tinguen ben prompte i que estalvien morts i patiments.

Tot i que la seua intenció va, més pèl –immens, fabulós!– negoci, que s’albira, que no pas per alliberar a l’humanitat d’un patiment, d’un repte potser sense precedents.   

Si el descobriment el fa un laboratori d’una empresa farmacèutica, agafeu-vos bé que ve corba. Per contra, si troba el remei els especialistes que l’Estat té, !vinga, barra lliure¡. Ho això voldríem.

Només amb el teu suport tindrem viabilitat i independència financera. Amb una aportació de 150€ a la fundació Jordi de Sant Jordi podries recuperar fins al 100% de l'import.

Impulsem Nosaltres La Veu, recuperem Diari La Veu!

Informa't i fes-te agermanada ací