Bodegas Pinoso: 88 anys d’història, patrimoni i innovació

per Ana Bellido, Vicultura

Cultura

Bodegas Pinoso: 88 anys d’història, patrimoni i innovació
Bodegas Pinoso: 88 anys d’història, patrimoni i innovació

Els anys 20 del segle passat van ser una època convulsa. També per als xicotets pobles valencians, que veien com els joves que s’ho podien permetre se n’anaven a “fer les Amèriques” per a tornar carregats no sols amb diners, sinó també amb noves idees i coneixements. Amb els guanys, molts d’ells optaven per comprar terres i plantar raïm, olives i ametles. A més, alguns van crear els seus propis cellers per a produir i comercialitzar vi.

Així les coses, a finals dels anys 20, al voltant del Vinalopó hi havia unes 200 bodegues familiars. Entre els joves que van viatjar al nou món en va haver un, de Sax –localitat pròxima al Pinós–, de família agrícola però adinerada, que va tornar de Nova York fascinat amb el que hi passava. Aquest jove va portar les idees fordistes i tayloristes a la zona i les va traslladar als seus productors. Va aconseguir convéncer-ne molts amb l’argument que la unió fa la força, i 600 d’ells van constituir la cooperativa Bodegas Pinoso l’any 1932.

Aquesta bodega és sols una peça de la tríada que es va construir en l’època, formada per una alcoholera –que ja no existeix–, una fàbrica de farina i el celler, l’únic dels edificis que en manté l’ús original. Així ho explica la sociòloga Milagros Pérez, responsable de la història i del patrimoni de la zona. L'experta destaca que la bodega –que conserva la façana original– és una peça d’arqueologia industrial de principis dels anys 30 del segle passat, alçada amb materials de la zona i pedres tallades a mà.

L’edifici original consta de dues naus unides en la façana de les quals –en procés de rehabilitació– es poden trobar pedres fòssils, ja que la zona del Pinós fou un mar. Moltes de les finestres, d’estil industrial copiades de les que el jove de Sax va veure a Nova York, també són originals, encara que posteriorment se n’han afegit de noves per raons de seguretat. Les portes també conserven la dimensió de l’any 1932, amb proporcions pensades perquè hi pogueren passar carros, mules i fins i tot tonells.

La façana conserva el mural de taulelleria valenciana original, d’estil minimalista, en què es llig el nom del celler i, tal com assegura Pérez, dalt manté la farola instal·lada entre la segona meitat dels anys 50 i els anys 60 per a il·luminar-ne l’entrada. Segons explica, una altra de les peculiaritats del recinte són els 90 dipòsits de ciment, molts dels quals mantenen les portes originals fabricades per una empresa siderometal·lúrgica alcoiana.

A diferència dels dipòsits que hi ha en la part nova de la bodega, els de ciment estan construïts en alt. Milagros Pérez explica que el sostre de les dues primeres naus és de fusta, material que actua com les ales d’una au amb els seus pollets, donant-los calor des de dalt. El sostre de la part vella és un altre dels elements arquitectònics destacats del recinte, ja que tot l’entramat és un mecano, com el de la Torre Eiffel.

En els anys 60, els socis van decidir ampliar el celler per augmentar-ne la producció, i van dur a terme diferents reformes del recinte amb materials més moderns que els originals, utilitzant, per exemple, terracota per al sostre. Per això, els dipòsits de la part nova compten amb una part soterrada, per a obtindre de la terra la calor que els vells obtenen del sostre. Pérez destaca que les juntes directives de les dècades passades no van donar importància a la conservació patrimonial del celler. No obstant això, la direcció actual de la cooperativa ha decidit protegir el patrimoni i donar-lo a conéixer mitjançant visites i activitats d’enoturisme.

Especialització i foment del patrimoni

Segons expliquen Milagros Pérez i Miguel Ángel Díaz, director comercial de la bodega, l'especialització de la cooperativa en la producció ecològica i vegana, conjugada amb la valoració del patrimoni local, és la clau de l’èxit del negoci. De fet, Bodegas Pinoso va ser la primera de la província d’Alacant que es va llançar a la producció ecològica, que ja abraça la meitat de les 1.200 hectàrees.

També són pioners en la producció de vins vegans –estabilitzats amb proteïna de pèsols en lloc de fer-ho amb gelatina d’origen animal–. L’especialització els ha portat a exportar la gran majoria dels seus vins, elaborats principalment amb raïm monestrell. També treballen amb varietats com merlot, ull de llebre i Alicante bouschet. A més, per a intensificar-ne l’oferta han iniciat un procés de recuperació de parcel·les de messeguera –comú en la DO València però escassa a Alacant– per a poder oferir un vi diferent del dels competidors de la província.

L’arrelament a la terra i a la cultura local es veu reflectit en les etiquetes dels seus vins, els noms dels quals –com Diapiro, Crisatus i Vergel–, així com les imatges, fan referència al paisatge i als costums del Pinós i els voltants. 

 

Diapiro Blanco

Varietat: La intenció del celler ha sigut rescatar una varietat peculiar que tradicionalment es cultivava en la zona del Vinalopó Mitjà, com és la messeguera.

Celler: Bodegas Pinoso.

Fase visual: Groc amb reflexos daurats i brillants.

Fase olfactiva: Intensitat mitja, fresca, amb notes predominants a flor blanca, pomelo, fenoll, menta i bresquilla. El pas en barrica, molt subtil.

Fase gustativa: En boca resulta fresc. Lleugerament untós per la criança sobre sogalls i amb records a albercoc, ametla amarga, pomelo i menta. Un vi amb caràcter mediterrani, acidesa equilibrada i amb una frescor agradable. Bona persistència i elegància.

Graduació alcohòlica: 13%.

Criança: Criança sobre sogalls durant dos mesos.

 

Vergel tinto, ecológico y vegano

Varietat: Raïm ecològic de monestrell, merlot i Alicante bouschet o garnatxa tintera.

Celler: Bodegas Pinoso.

Fase visual: De color roig viu, presenta denotacions de joventut com el rivet violaci brillant i net d’intensitat mitja.

Fase olfactiva: És molt fruiter, amb fruita roja i negra barrejada amb aromes dolços de flors, tot ben combinat.

Fase gustativa: Redó, càlid, fàcil de beure. Amb un bon final i un postgust molt agradable.

Graduació alcohòlica: 14,5%.

 

 

La publicació d'aquesta reportatge ha sigut possible gràcies a les més de 300 agermanades de la nova modalitat.
Amb una donació de 150€ a la fundació Jordi de Sant
Jordi és possible recuperar fins al 100% de l'import.

Suma-t’hi! Només amb el teu suport recuperarem Diari La Veu!
Fes-te agermanada ací