No seré jo qui em pose en perill davant aquesta justícia (amb minúscula) posant en qüestió una sentència seua perquè aleshores podria ser acusat de desacatament o vages tu a saber de quina altra cosa que la lletra menuda i les interpretacions de part podrien tirar-me sobre i acabar de mala manera com a altres els ha passat.

Torra ha estat despatxat. Val. Ha desobeït la llei electoral i ha comés la horrible falta de penjar una pancarta al balcó de la seu de la Generalitat de Catalunya en plena campanya electoral. ¡¡Tremend delicte!! La desobediència al poder central és castigat (una vegada més) amb el rigor habitual que aquell es reserva per a mantindre a ratlla la parròquia perquè pensa que el més lleu indici de feblesa li pot desmuntar la paradeta i fer caure l’estat de (del seu) dret en l’anarquia.

És conegut que a totes les enquestes, la Justícia (ara sí, amb majúscula) és l'òrgan de govern més desprestigiat de tot l’estat (pot ser ara competisca en rebuig amb la monarquia, que ja és dir) tant per les seues sentències com per les seues no sentències, que evidencien un clar decantament de la balança per a la protecció de l'establishment front a qualsevol manifestació crítica. La no renovació del mateix Tribunal Suprem, en estat de provisionalitat des de fa tres anys, demostra amb quina cura es mira la ideologia dels màxims jutges de l’estat no siga cosa que puga vindre algú que siga un jutge com el poble volguera que foren els jutges i ho trontolle tot.

Inhabilitar el president d’una comunitat autònoma no és poca cosa, és, sense cap dubte, la desautorització expressa d’un parlament que representa la voluntat sobirana d’un poble, perquè, constitució en mà, cal recordar ací, l’únic sobirà que hi ha és el poble; no ho és ni el rei, ni el govern, ni els parlaments ni ningú més, el poble i sols el poble és el sobirà i el Tribunal Suprem, pense jo (imprudent de mi) s’ha passat per l’entrecuix aquest detall que diferència una democràcia d’una dictadura al inhabilitar el president dels catalans i catalanes elegit pel sobirà.

No sóc jurista però pense que raonaments jurídics que avalen la sentència en deuen haver-hi però també pense en la desproporció que hi ha al condemnar aquest cas, que com deia Iñaqui Gabilondo és una birutilla, respecte altres casos que, condemna pel mig, no han inhabilitat cap responsable de fets més punibles política i moralment. Al Partit Popular el condemnà el mateix tribunal pel cas Gürtel qualificant-lo d’organització mafiosa però sense inhabilitar a cap dels seus màxims responsables. Les ramificacions d’aquest cas encara estan jutjant-se al País Valencià sense que, ni tan sols preventivament, s’haja inhabilitat ningú, sent que sí s’ha inhabilitat preventivament persones preses per l’anomenat procés... i el dia 21 hem conegut com el Tribunal que jutja el cas Bankia ha declarat no culpables tots els acusats autors de la monumental estafa a milers de petits inversors enganyats a consciència, malgrat haver estat demostrada la falsedat documental a la seua eixida a borsa i altres mentides comptables o els 64.000 milions d’euros públics que costà el seu rescat. Es demostra així que ací no és el mateix dir-se Rato o Olivas que Torra. És indignant aquesta diferència sideral de tractament jurídic d’uns respecte altres, per la qual cosa, parlar ara i ací d’equitat jurídica seria, com a poc, una broma de mal gust. I encara s'estranya molta gent que a altres els done fàstic dir-se espanyols?

La justícia és igual per a tots, deia un cara-dura consumat una nit de nadal aguaitant la seua carota pels televisors. Supose que per dins estaria rient-se com s’ha rigut sempre de tots, però tant per eixes paraules com per qui les deia com a cap de l’estat, es ridiculitzava, més si cap, tot l’aparell judicial de l’estat de dalt a baix, i aquest, amb les seues sentències, o no sentències, ratifica dia sí dia també, aquella ironia amb les seues sentències moralment inassumibles. Haguera estat ben encertada de dir-la el dia 28 d’aquell mes. ¡L’haguera clavat!

Tot és un gran desficaci, la no proporcionalitat de les sentències, el mirar amb lupa a uns i amb evident miopia a altres, és una de les injustícies més grans que pot haver-hi i si Quim Torra és reu de delicte per penjar una pancarta què hi són Rajoy, Zaplana, Camps, Cotino i demés fauna pepera implicada en delictes de gran calibre? Perquè a aquells mai no se’ls inhabilità? Està clar que l’al·legoria de la Justícia té un ull destapat que mira vigilant cap el progressisme per a que res no canvie per això el refranyer popular està ple d’al·lusions al poc o nul crèdit judicial, a la desconfiança històrica que generen els jutges i al favoritisme del que sempre ha fet gala. Si molts polítics ens posen la cara vermella, més encara ens la posen determinades sentències que, com aquesta a Torra, agafada amb pinces, té més d’ideològica que no de jurídica i que, com tantes altres, sols salvaguarden a aquells que formen el veritable Poder del que la Justícia és una fidel servidora.

Només amb el teu suport tindrem viabilitat i independència financera. Amb una aportació de 150€ a la fundació Jordi de Sant Jordi podries recuperar fins al 100% de l'import.

Impulsem Nosaltres La Veu, recuperem Diari La Veu!

Fes-te agermanada ací