Publicitat amb trampa

per Pep Ferrer

Societat

Les diverses cadenes o empreses de televisió –és ben sabut– tenen una gran part –o tota– dels seus guanys en la publicitat que fan. És el peatge que hem de pagar els teleespectadors, que no tenim altres alternatives de pagament i, fem servir els senzills i corrents; o siga els gratuïts. Els de sempre.

No obstant això, els diversos sistemes i canals, tenen sotmesa la clientela a un veritable calvari perquè sembla que com més publicitat fan, el calaix (dels propietaris) s’omple més prompte i, aviat aniran a per un altre calaix. «Els telespectadors que aguanten marea o, que es rasquen la butxaca que nosaltres no som la Beneficència», diuen els amos.

Un dels aspectes més denunciables que fan servir moltes empreses de TV quan fan publicitat és parlar d’una quota mensual –del producte que està en pantalla- sense que sapiem quant val el que ens volen vendre . «Vosté rebrà el producte a sa casa i, no caldrà que es preocupe de res més. Sols haurà de pagar cada mes, la quantitat de 120 € (per ex.) i ja tindrà el rellotge aquell que li feia perdre la son» Però no diuen durant quants mesos s’haurà d’estar pagant.

Per què ens neguen l’import del producte? Dir el que costa ho fan moltíssimes marques (a la TV) i no passa res. O és que si diuen el preu, pensen que molts possibles compradors faran una espantada i, ni tan sols trucaran per telèfon i per tant, ja no els podran enganxar com a clients?

La causa no és matèria nostra que som els qui patim les conseqüències d’aquest afany especulatiu. Ací, hauria d’entrar-hi l’OCU i plantejar-los raonadament el cas. Ultra encara, les autoritats del ram potser haurien de trobar-s’hi amb els magnats dels grans mitjans de la TV i esbrinar el tema, de manera que no fora massa lesiu per als empresaris del ram i, que el teleespectador de a peu veiés que la publicitat no li farà llançar el televisor pel balcó.

Un altre motiu (encara que no paguem) per a denunciar és aquella definició de «TV fem» que algú va encunyar farà més de vint anys, la qual dissortadament, encara està vigent o esmenada i augmentada. Poques -poquíssimes- cadenes fan programes de producció pròpia i, vinga a comprar material en llauna, que la majoria ve de ca el Tio Sam. I altres detalls que desprestigien el canal que siga, amb males redaccions no hi són alienes. Ara mateix hi un canal que una part del text del seu anunci diu: «Si no hay diversión, no hay juego». Jo trobe que la diversió és una conseqüència del joc i per tant, la frase hauria de ser: «Si no hi ha joc, no hi ha diversió». Sembla que no es molesten a revisar els textos, ja que això no fa baixar massa el cash. Per tant –per a ells– no paga la pena perdre el temps a fixar-s’hi en els textos.

Qui no diu que hi ha un contuberni –una «publicivirus»– per a rebentar les cadenes de la banda gratuïta i que acabem anant a caure a les mans de les cadenes de pagament? Potser direu que file massa prim, o que soc un malpensat però, moltes jugades d’aquestes les descobrim quan ja estan obertes en flor. Dir-ho ara, pot semblar un agosarament; deixem passar un espai de temps i que jo quede en mal lloc: això m’agradaria.

 

Només amb el teu suport tindrem viabilitat i independència financera. Amb una aportació de 150€ a la fundació Jordi de Sant Jordi podries recuperar fins al 100% de l'import.

Impulsem Nosaltres La Veu, recuperem Diari La Veu!

Informa't i fes-te agermanada ací