La Bastida de les Alcusses: un viatge en el temps en el cor de la Costera

per Vicultura, Mar Hernández

Territori

La Bastida de les Alcusses de Moixent. Museu de Prehistòria de València.
La Bastida de les Alcusses de Moixent. Museu de Prehistòria de València.

La comarca de la Costera amaga centenars de tresors. L’extrem oriental de la serra Grossa deixa al descobert un paisatge toscà envoltat de vinyes i cellers. És el conegut com la vall de les Alcusses, una àrea verda en el terme municipal de Moixent repleta de senders rurals i camps verges. En una d’aquestes rutes fins al cim d’un pujol és on es conserva un dels enigmes millor guardats de la comarca. Es tracta de la Bastida de les Alcusses, un jaciment arqueològic que conserva una de les empremtes que la civilització ibera va deixar sobre el territori valencià. L’antic poblat, que data de finals del segle V aC, ara perdura com un museu a l’aire lliure que combina natura i història.

En aquest assentament arqueològic descansen les ruïnes d’una de les grans ciutats de la Contestània ibèrica. En aquella època, el paratge privilegiat combinava la proximitat, d’una banda, al riu Canyoles i al Vinalopó i, de l’altra, a la senda que unia el Mediterrani amb el sud de la península: la Via Augusta.

Blocs de cases de les famílies de la Bastida. Museu de Prehistòria de València.

La Bastida de les Alcusses estava situada en un lloc elevat des del qual es podia vigilar el que ocorria a sis quilòmetres. La gran muralla fortificada i les altes torres de vigilància el convertien, alhora, en un punt defensiu potent. Pel que fa a les famílies, estaven distribuïdes en grans blocs de cases que acrediten un sòlid nivell de vida per a l’època.

Malgrat la importància de la Bastida com a enclavament estratègic, va tenir una vida curta. Es calcula que només tres generacions van viure en l’antic jaciment fins al seu abandonament violent al voltant de l’any 325 aC. L’esplendor de la ciutat va convertir-la en diana dels atacs veïns. Segons explica el conservador del Museu de Prehistòria de València, Jaime Vives-Ferrándiz, va ser un d’aquests conflictes amb altres poblacions iberes el que va provocar la fugida sobtada dels pobladors.

De fet, les investigacions arqueològiques van evidenciar que durant aquest conflicte es van cremar cases i es van abandonar objectes que han permés aportar informació rellevant sobre la forma de vida d’aquesta civilització. “No és tant la importància del poblat en si, sinó la quantitat de dades que s’han pogut extraure de la Bastida el que potencia el seu valor”, explica Vives-Ferrándiz.

Va ser dos mil·lennis després quan van començar les investigacions sobre aquest assentament al cor de la serra Grossa. El 1928 van tindre lloc descobriments clau en la que seria la primera campanya d’excavació organitzada pel Servei d’Investigació Prehistòrica de la Diputació de València. Tot i que van ser molts els objectes identificats –atuells, cistelles, joies– no es va localitzar cap referència al nom autèntic del poblat. Els arqueòlegs van decidir batejar la ciutat amb el topònim amb el qual es coneixia la vall sense conéixer la vertadera denominació ibera.

Els utensilis que es van recollir en aquesta primera dissecció arqueològica van identificar una forma de vida lligada a l’agricultura i la ramaderia. Amb ells, els investigadors van detectar dues relíquies insignes. El que més els va sobtar va ser una peça de plom amb inscripcions en la llengua ibera amb xifres i dades sobre intercanvis comercials de l’època. Junt amb ella va aparéixer una figura de bronze convertida en símbol del poblat, del municipi i del Museu de Prehistòria: un genet amb escut muntat a lloms d’un cavall conegut com el Guerrer de Moixent.

El Guerrer de Moixent. Museu de Prehistòria de València.

És aquest emblema qui dona la benvinguda al visitant en l’actual conservació del poblat, al qual ara envolta una ruta senderista que fa parada en una reconstrucció d’una casa ibera. El viatge 2300 anys enrere a través del que la premsa dels anys 30 va batejar com a ‘nova Pompeia’ resideix només a dotze quilòmetres de Moixent, des d’on s’organitzen visites guiades de dimarts a diumenge. Allí, la cultura ibera descansa a l’espera de ser descoberta en un museu natural en terra de vinyes i pins.

 

La publicació d'aquest article ha sigut possible gràcies a les més de 300 agermanades de la nova modalitat.
Amb una donació de 150€ a la fundació Jordi de Sant
Jordi és possible recuperar fins al 100% de l'import.

Suma-t’hi! Només amb el teu suport recuperarem Diari La Veu!
Fes-te agermanada ací