'Karl Marx: il·lusió i grandesa', de Gareth Stedman Jones

LA LLIBRERIA: BIOGRAFIA

per Vicent Olmos

La Veu dels Llibres

Gareth Stedman Jones
Gareth Stedman Jones

Una de les primeres coses que vaig fer en el meu iniciàtic viatge a Londres, pel 1982, fou visitar al cementeri de Highgate, al nord de la capital anglesa, la tomba del filòsof i economista de Trèveris, la placa de la qual, culminada amb un bust impressionant del pensador amb el seu cap magnificent, ha rebut diversos atacs al llarg del temps. L’any passat, sense anar més lluny, algú va intentar esborrar a colps de martell el seu nom gravat al marbre... Per a bé o per a mal, el passat mai no passa...

Que la figura i l’obra de Karl Marx (1818-1883) ha marcat en bona part la història del món contemporani no és cap novetat, tot i que la seua «popularitat» va decaure amb la fi de la Guerra Freda i dels moviments d’alliberament nacional i de descolonitzazió. El capital (1867) i el Manifest comunista (1847), redactat per ell i per Engels, van suposar un abans i un després en la lluita —i en la vida— política i social del món sencer, i la seua interpretació materialista de la història enlluernà moltes generacions de pensadors i de polítics.

Un jove romàntic que va ignorar els desitjos i els consells dels pares —sobretot del pare—, que es dedicà a la bona vida i que es va veure atrapat per la política més radical.

Gareth Stedman Jones (1942) és professor d’història de les idees polítiques a la Universitat Queen Mary de Londres i, entre el 1964 i el 1981, formà part del consell editorial de la New Left Review. És un destacat  historiador del pensament polític a l’Europa moderna, així com de la història política i intel·lectual des de l’època de les revolucions burgeses. Fa temps que ha centrat les seues investigacions en la figura i les idees de Karl Marx. Ara, en un volum impressionant, mira de separar el personatge del moviment marxista que va inspirar juntament amb el seu company Engels. Certament, un exercici interessant.

Karl Marx: il·lusió i grandesa comença amb l’impacte que la Revolució Francesa va tenir a Alemanya i la restauració posterior, que va començar el 1815, just tres anys abans del naixement de Marx al si d’un família jueva assimilada. Marx va ser un nen amb una infantesa burgesa que de jove estudià a les universitats de Bonn i de Berlín. Des de bon principi, Stedman Jones, en el seu intent de trencar la «biografia mítica i monumental» —diu— que ha envoltat la figura del biografiat, ens el mostra com un jove romàntic que va ignorar els desitjos i els consells dels pares —sobretot del pare—, que es dedicà a la bona vida i que es va veure atrapat per la política més radical. Si fem cas de l’autor, l’ús que el marxisme va fer de la figura de Marx va sobredimensionar el llegat de l’autor d’El capital. Les incursions del llibre en l’explicitació del radicalisme de Renània en els anys 30 i 40 del segle XIX, els debats religiosos i filosòfics a les universitats alemanys, sobretot a la de Berlín, o la descripció fil per randa de la política europea de l’època ens acosten a un Marx —que l’autor anomena Karl al llarg de l’obra— que retrata amb el perfil típic d’un radical que es mou a cavall del socialisme i del republicanisme.

Institució Alfons el Magnànim-Centre Valencià d'Estudis i d'Investigació (2020)

Stedman Jones mira d’exposar les limitacions de Marx i esporga les lectures dels economistes anglesos i francesos. Així, resulta convincent quan afirma que només va llegir, per exemple, Sobre els principis de l’economia política i la fiscalitat, de David Ricardo (1817), i mai no va acceptar les reserves posteriors de l’economista anglès sobre la teoria del valor-treball, com tampoc, segons l’autor, va fer una lectura acurada dels Elements d’economia política de James Mill (1821), una obra de summa importància en el temps que fou publicada.

Que molts «marxistes» van distorsionar l’obra —i fins i tot la biografia— de Marx és cosa ben sabuda i l’autor del llibre hi insisteix.

Al llarg del llibre, l’autor ens mostra un Marx que intenta substituir l’economia política clàssica d’aleshores per la seua crítica sistemàtica al capitalisme. Els Grundrisse (1857-1858), escrits durant el seu exili a Londres, en el moment més àlgid de la primera gran crisi financera mundial, un text que es pot considerar la primera redacció o el primer esborrany d’El capital, revela a parer de Stedman Jones la immensa ambició de Marx, de la qual només va assolir una petita part al volum primer de la seua obra magna, El capital. Així, troba i revela la similitud entre els Grundrisse i La Ciència de la lògica de Hegel (1816) i afirma que la base de les seues idees econòmiques sempre les va fonamentar en la filosofia, tot insistint en la línia roja que uneix i dona continuïtat a les interpretacions filosòfiques del jove i del madur Marx d’El capital. Com tampoc va saber preveure de quina manera les antigues colònies, convertides en països amb un major o menor desenvolupament, podrien modernitzar les seues respectives economies saltant-se algunes etapes de desenvolupament que Marx veia necessàries d’acord amb el materialisme històric. Segons l’autor, doncs, molts dels processos que Marx atribueix a l’economia correspondrien, més que no a l’economia, a la política.

L’anàlisi d’un llibre de les característiques del ressenyat es faria més llarga del que l’editor em permet en aquesta nota. Com ara la lectura molt més «materialista» que va fer el seu millor amic i benefactor Friedrich Engels, que va «convertir» Marx en un científic natural: «Igual que Darwin va descobrir la llei de desenvolupament de la naturalesa orgànica, Marx va descobrir la llei del desenvolupament de la història humana», mentre que, segons Stedman Jones, Marx no havia tingut com a objectiu de la seua obra immensa «desenvolupar una concepció materialista, sinó bastir un sistema filosòfic que reconciliés el materialisme i l’idealisme».

Que molts «marxistes» van distorsionar l’obra —i fins i tot la biografia— de Marx és cosa ben sabuda i l’autor del llibre hi insisteix, tot i que val a dir que ja des dels anys vint del segle passat grans intel·lectuals d’esquerres, com ara Karl Korsch o Georg Lukács, van fer una crítica important i ben documentada del que s’havia convertit en «ortodòxia marxista». Una de les conclusions del llibre, que els pioners del socialisme del segle XX haurien trobat incomprensible, és que els veritables somnis de Marx es van formar en un món amb poca rellevància per a ells. En definitiva, que la ideologia marxista i el mateix Marx eren —i ho continuen sent— coses molt diferents.

 

Només amb el teu suport tindrem viabilitat i independència financera. Amb una aportació de 150€ a la fundació Jordi de Sant Jordi podries recuperar fins al 100% de l'import.

Impulsem Nosaltres La Veu, recuperem Diari La Veu!

Fes-te agermanada ací