Any Ovidi, any Covid-ià. 25 anys de les vacances d’Ovidi i 15 del naixement del COM

per Amàlia Garrigós

Societat

Enric Casasús i Manuel Miralles (amb Jordi Pastor, Alberto Gallego i Arcadi Valiente) en l'homenatge a Lluís Miquel
Enric Casasús i Manuel Miralles (amb Jordi Pastor, Alberto Gallego i Arcadi Valiente) en l'homenatge a Lluís Miquel

L’any 2003 un grup d’artistes es va plantar al Palau de la Música de València per fer veure als governants de la cosa pública que existien. Aquell va ser l’origen del Col·lectiu de Músics i Cantants Ovidi Montllor. El COM és com ‘la fera ferotge’ que cantava Ovidi en eixe tema mític que ja té més de cinquanta anys, la fera que va eixir de la gàbia i va obrir els panys que mantenien semiclandestins els músics que s’expressaven en valencià. El cronista de la música en valencià, Josep Vicent Frechina, recordava el moment d’aquell tancament. “Quan una nodrida colla de músics i cantants en valencià ocupava el Palau, no només rebentava el tap vergonyant de la resignació i posava el focus mediàtic sobre una escena musical concienciosament minoritzada, sinó que inaugurava, sense saber-ho, la seua època més fructífera i esplendorosa”. I, efectivament, així ha sigut fins el dia de hui.

Després del tancament al Palau, s'hi van organitzar altres accions reivindicatives dels músics per a demanar a l’administració pública el lloc que els pertocava: una xarxa musical on mostrar els seus treballs i igualtat d’oportunitats als mitjans institucionals. Van realitzar diverses assemblees multitudinàries al centre cultural alternatiu, Ca Revolta, i finalment es van constituir com a associació el 2005. Transcorreguts quinze anys d’aquells fets i, amb els vents bufant a favor de la promoció musical valenciana, el COM continua mantenint l’empremta bel·ligerant que el va caracteritzar en el seu naixement contra situacions d'injustícia en què poden trobar-se els artistes o la manca de llibertat d’expressió. També en va contribuir a fer les primeres passes per a la formació del primer sindicat de l’escena musical valenciana, el SIMUV.

El COM treballa de valent de manera totalment altruista, una característica que destaca una de les dones que en formen part des de l’estiu, la cantadora Maria Amparo Hurtado: “estem observant com treballen els companys que tenen una gran quantitat de faena i estan molt entrenats a fer-la de manera generosa. Fins que no estàs dins del col·lectiu no eres conscient de la tasca que hi fan, a l’ombra, per la música”. El COM organitza saraos musicals, homenatges com el realitzat el 2019 al mític Pep Laguarda o, recentment al músic i productor Lluís Miquel Campos. També continua aglutinant les propostes discogràfiques de repertori en valencià de manera exhaustiva. Cada nou curs Josep Vicent Frechina fa un treball titànic -insistim- de manera desinteressada, indexant tots els projectes que veuen la llum en format LP, Ep o Single. I és que hi ha una activitat sostinguda dins del COM que és sagrada: el lliurament dels premis anuals de la creació musical en valencià que trobaven el seu refugi al Teatre el Micalet. Aquesta convocatòria ha mantingut una línia ascendent: el 2007 no hi arribaven a 50 els treballs discogràfics produïts i, cada any ha anat incrementant-se el nombre de discos i d’artistes. Si parem atenció a les xifres del 2020 i fem una comparativa amb edicions anteriors, comprovarem que aquest ha sigut un any prolífic amb 195 referències: d’aquestes, 108 en són llargues i curtes durada (Lps i Eps) i 87 senzills inèdits, front a les 162 referències totals del 2019 o, les 129 del 2018.

Mentre la creació musical en valencià creixia de manera imparable, els primers anys de vida del COM esdevenien una duríssima travessia pel desert sense cap suport institucional ni tampoc per part dels mitjans de comunicació. El vicepresident i portaveu del COM, Rafa Xambó, explica que el moment d’inflexió va arribar amb el canvi polític en el 2015 quan van dur a terme el cicle de concerts ‘La Fera al Palau’, on van actuar totes i tots els que havien rebut un Premi Ovidi fins eixe moment. Aquella va ser una edició dels guardons molt reeixida, celebrats per primera vegada al Palau de la Música i amb la presència del president de la Generalitat, Ximo Puig, la vicepresidenta, Mónica Oltra o el president de les Corts Valencianes, Enric Morera. Xambó recorda que aquell dia hi va haver discursos i promeses per a la música en valencià però, després de tot això, les ajudes han sigut escasses. Realment, des del 2015 fins ara només han rebut una contribució econòmica provinent de Presidència mentre que l’Institut Valencià de Cultura, depenent de la Conselleria, els ha cedit els espais per a realitzar les gales. L’any 2016 i 2017 van ser al Palau de Congresos de Castelló, dins del marc de la Fira Valenciana de la Música, el TROVAM, on el Premis no van tindre el ressò que els corresponia. Posteriorment, el lliurament dels guardons es va fer al Teatre Rialto i la sala La Mutant de València, en el 2018 i 2019 respectivament. Aquesta última gala va ser emesa per Canal 33 i À Punt.

Enguany, per primera vegada, commemorant el 25é aniversari del seu traspàs, els Premis Ovidi tindran la seua seu a Alcoi. Serà el 8 de novembre al Teatre Calderon. Es tracta del mateix escenari en què fa més d’un quart de segle, el 30 de novembre de 1994, Ovidi va viure un inoblidable homenatge en la que seria la seua última aparició pública. Hi van actuar entre d’altres, Vicent Torrent i Manolo Miralles (Al Tall), Tomeu Penya, Marina Rosell, Maria del Mar Bonet, Joan Manuel Serrat, Lluís Miquel, Jordi Gil, Raimon, Toti Soler o Quico Pi de la Serra. La convocatòria dels premis palesa la transversalitat, diversitat de gèneres, quantitat i qualitat de la nostra música i reconeix els millors discos en valencià, els arranjaments o els dissenys que embolcallen la música. Una mena d'MTV Music Awards feta a casa nostra, la qual tindré l’honor de presentar molt ben acompanyada del xòuman Xavi Castillo. La vetllada comptarà amb l’actuació de 7 dones músiques d’Alcoi i la comarca que interpretaran diversos temes d’Ovidi Montllor. Elles són: Alba Terol, de Tito Pontet; Zazy, de Zeta A; Gema Vañó, Gem; Lídia, de Júlia; Montse, Teresa i Maria d'Esir.

El col·lectiu porta el nom d’Ovidi Montllor com un compromís explícit amb l’honestedat i la integritat que representa la seua figura. Dir-lo, cantar-lo, rememorar-lo, reivindicar-lo, respirar-lo i fer-lo nostre és el que ha volgut fer el COM impulsant la iniciativa de declarar el 2020 l’Any Ovidi, amb el suport dels ajuntaments de les capitals culturals d’enguany -Alcoi i Bocairent- i l’Institut Valencià de Cultura. La declaració oficial es va presentar en roda de premsa el passat 10 de març al Teatre Principal de València el mateix dia que es van suspendre les Falles com avantsala de l’estat d’alarma, que el Govern anunciaria quatre dies més tard a causa de la COVID-19. Tot el que ha vingut després del confinament fins el dia de hui ja ho sabem i, continuem immersos en una crisi sanitària que està afectant la supervivència de molts professionals del sector musical. Per a commemorar l’any Ovidi hi havia previst concerts de nord a sud però, la nova realitat que està marcant la pandèmia no ho ha permés. El COM va obrir un canal de Youtube per a publicar setmanalment versions de les seues cançons i difondre-les a les xarxes socials amb les etiquetes #Ohvidi i #FaremVacances. Aquesta engrescadora convocatòria ha donat com a resultat 300 subscripcions al canal del COM, més de 26.000 visualitzacions i quaranta col·laboracions musicals d’estils ben diversos. Per eixa raó, a les onze categories dels Premis Ovidi dividides estilísticament i als dos guardons honorífics que atorga la junta directiva del COM, enguany se'n sumen dues més: el millor tema de la pandèmia enregistrat durant el confinament (amb 58 cançons) i la millor versió de les cançons d’Ovidi. Nelo Juste, director del Cor de l’Eliana i integrant del gremi destaca que “amb el panorama actual, encara es fa més necessari aquest col·lectiu perquè amb la situació que hem viscut, ha quedat palès que només la gent de la cultura és capaç de respectar-la i cuidar-la com el bé preuat que és i, en aquesta conjuntura, el COM esdevé vital com a marc d'associacionisme entre les i els artistes”.

Joan Palomares de Prozak Soup, és el més jove del COM. Recorda anar a l’assemblea de Benimaclet en 2010 quan només tenia 20 anys. Per a ell és molt important ser i estar-hi perquè, d’una banda, ha aprés dels continguts artístics de la gent que en forma part; i d’una altra banda, li resulta estimulant la posada en comú a partir de l’experiència de fer música en valencià al País Valencià. “Preguntar, escoltar i parlar amb altres persones sobre les problemàtiques, les dificultats i també les estratègies que han hagut de planificar en un context de gran dificultat amb un estat que minoritza les llengües autòctones; encarar-se a unes adversitats immenses, encara que a vegades no ho semble i, actuar en clau de comunitat és necessari i fins i tot, terapèutic. El COM sempre ha fet un esforç enorme per donar veu als qui no en tenen. És fantàstic tindre un espai on podem coincidir el noms més representatius de la música en valencià de l’època de la Transició i els que estan vivint-hi ara una etapa més benigna per a la creació i promoció. Vulguem o no vulguem tenim una part d’herència de tot allò i, compartim encara moltes de les problemàtiques que arrosseguem històricament.”

Quan els qui no el coneixen són els qui el recorden és que ha nascut un clàssic, va afirmar la seua paisana, l’escriptora Isabel-Clara Simó recentment també desapareguda. I és cert, han passat 25 anys de les seues vacances i Ovidi roman viu. L’artista, el cantant i pallasso alcoià és recordat, recitat, cantat, musicat, escrit i dibuixat. És font d’inspiració per a centenars de persones que no l’han conegut personalment però, el respecten i en reten homenatge, fruit del compromís i la coherència (tan difícil d’assolir) que va mantindre fins l’últim alé de vida. ‘Em creureu mort i no hauré mort. Faré vacances’ cantava.

 

La publicació d'aquest article ha sigut possible gràcies a les més de 300 agermanades de la nova modalitat.
Amb una donació de 150€ a la fundació Jordi de Sant
Jordi és possible recuperar fins al 100% de l'import.

Suma-t’hi! Només amb el teu suport recuperarem Diari La Veu!
Fes-te agermanada ací