País de Paraules. Hui: 'comboi'

per Eduard Ferrando, País de Paraules

Llengua

País de Paraules. Hui: 'comboi' | Foto: Ulisses Ortiz
País de Paraules. Hui: 'comboi' | Foto: Ulisses Ortiz

Refer un apartat com País de paraules esdevé un exercici inquietant només pel simple fet de triar la paraula de què parlarem. Per això, aquesta secció vol ser un intent de posar humilment el focus en la riquesa d’una llengua que cal cuidar i, sobretot, parlar, perquè del seu ús en depèn la supervivència. Poca broma doncs. De fet, espere que ningú faça un judici previ i confonga l’ús de certes paraules amb la vulgaritat (sempre lingüísticament parlant) perquè la intenció és presentar mots amb un ús popularitzat, alguns inclosos en camps lèxics com ara el de la medicina, l’astronomia o la ciència en general. És a dir, obrir l’espectre fins abastar els indrets més inhòspits dels nostres lexicons. Per cert, la paraula de hui poca cosa té a veure amb la ciència, avisats esteu. I el més important, ho intentaré fer amb un to fidel al nostre tarannà i, alhora, al rigor amb les fonts consultades. Finalment, i perquè no quede cap badall obert, no vull de cap manera ser invasiu amb els que realment estan autoritzats a parlar de llengua.

Dit això, per cert, que a gust es queda u quan té l’oportunitat de contextualitzar, anem anant: hui toca “comboi”, és a dir, parlarem d’una paraula ben nostrada, sobretot pel que fa a una part del seu espectre semàntic. Ep, alerta, pareu les atxes els crítics que ja sé que és un gal·licisme, però no em direu que quan parlem de “comboi” el poble valencià no es posa a tremolar d’emoció. I precisament per això considere important acotar-la immediatament perquè m’he quedat més “despagat que una mona” (algun dia podem parlar d’aquesta expressió) en llegir les diferents fonts normatives perquè hi fan prevaldre el valor més formal. No esperava res de les obres més consultades a la part oriental de la nostra llengua, bàsicament perquè no té el mateix ús que al País Valencià, però redéu, que el DNV la margine a la ignomínia com a segona opció em pareix una falta de sensibilitat social espantosa. Amb tots els respectes i des de la més profunda assumpció de la meua manca de criteri i de formació a l’hora de crear una font de consulta tan exhaustiva.

Efectivament, el Diccionari Normatiu Valencià (DNV) recull dos opcions per a l’entrada comboi. En la prioritària, que entenc que la posen en aquest ordre per qüestions de freqüència d’ús, la primera accepció, i mostrant la típica agror acadèmica que sembla que cal per a muntar una obra així, ja la defineixen com un “conjunt de vehicles de transport que tenen una mateixa destinació i fan la ruta [...]”, no sé, m’haguera encantat cercar-la i com a prioritària tindre: “Activitat festiva, diversió col·lectiva”, que és la segona opció i diria que més reconeixible per al nostre poble. Per cert, la sisena accepció de l’opció prioritària m’ha encuriosit l’ànima, noteu: “Setrilleres per al servici de taula”, tot un repte que algú em diga d’on ve, obert queda el tema. Si tornem al sentit que ens interessa per raons òbvies, el DNV proposa en la segona accepció: “Entusiasme, il·lusió”, i en l’exemple en vincula l’ús al verb fer, Li fa molt de comboi anar al circ. Per la zona de la Ribera perifèrica acostada a la Costera l’he escoltada més amb el verb tindre, tant amb l’ús de l'adverbi “molt”, Tinc molt de comboi, com en el moment en què el comboi ja és un esdeveniment consolidat i real, Demà tinc un comboi. Una filòloga il·lustre de la Plana Alta em confirma que a la preciosa vila de Borriol també fan servir l’expressió més amb el verb “tindre” que amb el “fer”, i també a la Plana Baixa, i el Camp de Morvedre, on en ambdós casos “comboi” es fa servir com a il·lusió per fer una cosa, més que no com a esdeveniment. Pel que fa a la resta de fonts acadèmiques i normatives consultades segueixen el mateix patró, però no reconeixen ni esmenten el vessant de què parlem, és a dir, es frenen vilment en els combois que fan referència al transport que tant interessen i la seua semàntica anodina, i ni tan sols esmenten el que fa servir bona part del domini lingüístic. Potser fer més atractiu l’aprenentatge de la llengua despertaria la curiositat de més gent.

El que sí que el recull és el Diccionari Català Valencià Balear (DCVB) i en un sentit una mica estrany, almenys és el que m’ha semblat. En la tercera accepció diu literalment: “Enrenou, conjunt de coses desordenades o de molta gent que no s’entén; bullici, confusió [...]” i ho exemplifica d’una manera curiosa perquè fent referència al seu ús en el valencià exposa: “Posar combois a les cases” com a “posar desavinences, moure baralles”, un ús que de fet no he trobat enlloc ni he escoltat mai, però segur que està més que documentat. El que sí que ens deixa el DCVB és un rastre que ens envia cap a l’illa de Menorca, on en registra l’ús seguint lògicament les característiques fonètiques de l’illa, per tant, la o àtona es pronuncia u. D’entrada em ve al cap que per l’extensió del mot dins el món del transport i la importància d’aquest a l’illa, a més de la influència del francès, no té cap recorregut la cerca i segurament es quedarà, oportunament, isolada. Tanmateix, m’arriba un testimoni d’una filòloga menorquina que afirma que un “cumboi” fa referència a un vaquer, més concretament diu que “fa referència als pagesos llogats. És a dir, algú que fa feina per a un altre pagès i que solia ser un jove. I clar, els joves tendeixen a tenir formes més de ‘xulets’ i per això els deien “combois” per deformació de ‘cowboys’”. I encara més, a molts racons de l’illa un “cumbuiet” és un xupito de whisky, un “vaqueret” diríem nosaltres. M’encanta i vos motive amb una cançó d’un grup menorquí que es diu Sonadors de son Camaró que li reten homenatge amb aquest Es Comboi. Tanque el cercle viciós, un celler valencià ha tingut la brillant idea de batejar una de les seues línies de vi amb l’expressió Fer comboi, que què és?

Ja fart de tanta norma vaig dret a cercar en una de les obres per a mi més importants dels darrers anys perquè recull la sensibilitat de tots i cadascun dels parlants que hi van participar. Paraules en xarxa és un exhaustiu treball que l’albalatenc Juli Jordà va fer a través de diferents xarxes socials i que està ple de “paraules dites”, com ell mateix reconeix a la introducció. Sobre “comboi”, ja en parla sense embuts de “alegria, goig, il·lusió”, i en documenta els usos tant amb el verb fer com amb tindre i, a més, n’augmenta els contextos d’ús, noteu: “Quin comboi! Tots els combois són per al menut i el gran es mor dels zels. Porten un comboi! Aquells xics porten un comboi preparant la festa d’aniversari... Em fa comboi anar de viatge amb vosaltres! Comboi és una paraula que demostra molta alegria. Tinc un comboi de por”. A més, estira la semàntica cap al sentit de “Faenada”, i ho mostra amb el següent exemple: “Vol muntar un dinar per a tots els pares i mares i per als menuts. –Quin comboi, mare! L’ajudarem.” I com no, d’aquest substantiu el valencià fa un bon caldo i Paraules en xarxa els recull en forma d’adjectiu “comboiant” i de verb “comboiar”. Per cert, recollides també al DNV. L’adjectiu, curiosament o no, amb l’única accepció relacionada amb el sentit de què parle.

Si fem un breu exercici de memòria, recordarem que la paraula de hui va estar en el centre de les converses polítiques de molts valencians arran del que s’intuïa com a caiguda del sempitern Partit Popular i l’ascens de l’esquerra (ja em perdonareu) valenciana a les institucions del nostre país. Un article de Pere Fuset (Compromís) titulat El comboi serà el motor, parlava d’una nova manera de fer política (com ens la van pegar) vinculada a una nova realitat i a la necessitat de canvi que tenia la societat valenciana. “El comboi tracta, per tant, d’implicar, fins i tot d’emocionar una nova col·lectivitat”, ens apuntava Fuset. Mira, potser és una de les coses més importants que han fet per la llengua els polítics valencians, posar en el centre del debat “una paraula genuïna del valencià”, tal com la caracteritza a l’article. Certament no sé si per a bé o no, però vaja, la visibilitza i això està bé.

Com no podria ser d’una altra manera, són molts els autors valencians que l’han feta servir en les seues obres en el sentit exposat. Josep Piera, Toni Cucarella, Urbà Lozano, Manel Joan i Arinyó, Josep Lozano… Precisament d’aquest en destaque un fragment extret del llibre Històries marginals, que amb la pandèmia que estem patint em sembla adient: “I el qui vulga comboi, que se’n vaja al front, a pegar tirs, que d’aquest color ja en tenim prou…” Això em recorda que cal que demane disculpes a qui tinga la gosadia de llegir les meues cabòries sobre mots, perquè lamentablement no està la cosa per a combois. Ara, que es prepare el DNV quan es puguen fer perquè hauran de canviar l’ordre de les entrades per tant d’ús i abús que en farem.

Arribe al final i no he parlat del possible orige del mot, perquè certament no l’he trobat, però me la jugaria dient que la imatge multitudinària d’un comboi de transport pot induir a entendre aquest sentit que he intentat mostrar. M’agradaria també acabar fent justícia i un exercici d’imaginació. Primer l’exercici, perquè ara mateix m’imagine una barra de bar amb algun menorquí i un personatge qualsevol de la impossible Ribera del mig que reclamen uns quants exaltats, demanant un “cumbuiet” i i arreglant un “comboi” en un segon. I sí, cal ser justos i destacar l’acció quasi militant dels qui decideixen parlar la nostra llengua sense complexos, deixant l’ortodòxia als acadèmics i el conflicte als ignorants.

 

Només amb el teu suport tindrem viabilitat i independència financera. Amb una aportació de 150€ a la fundació Jordi de Sant Jordi podries recuperar fins al 100% de l'import.

Impulsem Nosaltres La Veu, recuperem Diari La Veu!

Fes-te agermanada ací