Aquell pati és sa casa
He estat llegint aquest matí l’article sobre la sentència aquesta que blinda els concerts educatius que signa Moisés Pérez a El Temps i he descobert que els iniciadors del procediment judicial van ser el col.legi El Pilar de València i La Salle, de Paterna, encara que sembla que són les escoles professionals, “La Salle dels pobres”, com deien en l’altre, el del barri del Campament a Paterna, al qual jo vaig fer l’ensenyament secundari.
Del col·legi del Pilar no sabia molt. Que el porten els marianistes i que va ser en algún moment un dels col·legis més exclusius de la ciutat. També que té un enorme cartell que sempre m’ha cridat l’atenció: dóna al seu pati però està pintat amb la clara intenció que es veja des de fora. “Este patio es mi casa”, en una emfàtica declaració de propietat privada. Sempre em va fascinar des que el van pintar i mostra el agut concepte patrimonial que tenen els cadells de les classes dominants o els qui se’n senten part per portar els xiquets a una escola concertada d’eixes fines. El curiós és que “sa casa” la paguem entre tots, i que no només no ho troben contradictori, sinó que si el govern valencià gosa llevar un concert perquè, per exemple, no és necessari per cobrir les necessitats educatives del barri s’emprenyen molt, munten manifestacions i se’n van als tribunals.
Respecte a la Salle, de les escoles professionals no tinc massa a dir. De l’altra, de la de baix, ja he parlat moltes vegades. Ja sabeu, eixa en la que en la segona meitat dels anys vuitanta el professor de religió, que per cert vaig veure que sigué mereixedor en una data tan recent com és 2016 del “Reconocimiento lasaliano”, ens recitava de memòria el dia 20 de novembre el testament de Franco als espanyols, eixa en que el professor de literatura, després de llegir burlant-se “Ciudad sin sueño (nocturno del Brooklyn Bridge)” afirmava a que a Federico Garcia Lorca “le metieron el talento con los dos tiros que le pegaron”, eixa en que es parlava amb condescendència dels estudiants “de las escuelas nacionales”, eixa escola de classisme simbolitzada en l’estàtua del fundador que tenien a la sala de visites: al pobres protecció, als rics instrucció. Eixa. I eixa la vaig conéixer bé.
Realment la importància que tenen els col·legis concertats al sistema educatiu espanyol és anòmala i aberrant. Ho explicava molt bé l’altre dia Andrés Boix a un article a Valencia Plaza. I és que colonitzen el sistema educatiu públic mentre es toleren a més les seues pràctiques segredadores, com les diverses taxes que obliguen a pagar als pares i mares amb motius diversos, amb la qual cosa es contribueix a degradar el sistema públic. I més encara si els concerts s’han de renovar de manera automàtica facen o no falta per completar la xarxa pública. Ja sabeu, el que deia l’estàtua lasaliana. L’utopia del PP blindada als tribunals: per a les classes populars, caritat, per a les classes mitjanes, doctrina catòlica amb tota la ideologia habitual agregada i la garantia de relacions cuidadosament segregades en el pati. I que res canvie, amb generacions i generacions reproduint la sana doctrina confessional que la santa mare (o la congregació religiosa de torn) tinga a bé manar. I a més fundacions vinculades a les congregacions religioses fent negoci amb tot això. Atado y bien atado,salla indivisa manent.
A veure si d’una vegada per totes l’esquerra quan està al govern central s’atreveix a desfer ni que siga una part de l’entramat legal que deixa la dreta cada vegada que ocupa el poder. No siga que semble que al remat una cosa és tindre el govern i altra tindre el poder. I a veure si va a ser que aquest, sempre el tenen els mateixos. I ja faran tot el que puguen les agraides escoles concertades amb la seua sana doctrina perquè això no canvie.
Només amb el teu suport tindrem viabilitat i independència financera. Amb una aportació de 150€ a la fundació Jordi de Sant Jordi podries recuperar fins al 100% de l'import.
Impulsem Nosaltres La Veu, recuperem Diari La Veu!