Crònica del Conta’M 2020, el Festival de contes al Maestrat

per Maestrat Viu

Cultura

Marató de contes
Marató de contes

La música d’Ennio Morricone, interpretada per l’Agrupació Musical Vila de Càlig, trencava el silenci de la plaça Nova de Càlig poc després de les deu de la nit de divendres 16 d’octubre i s’inaugurava ben compassadament el festival Conta’M, després que hagueren pres la paraula l’alcaldessa de Càlig, Ernestina Borràs, i la coordinadora del Festival de contes al Maestrat, Tània Muñoz. Entre melodia i melodia les tres narradores convidades al festival pujaven a l’escenari per oferir un tast de l’art de la paraula: Ada Cusidó, arribada des de Catalunya, provava de pescar la lluna, Eva Andújar, des de la ciutat de València, revivia la realitat d’un vol de mosques al voltant de l’habitació matrimonial, i Eugenia Manzanera, des de Salamanca, reinterpretava la rondalla de la cabra que porta herba fresca als cabridets. Una degustació inaugural entre el centenar d’assistents que esdevenia un caliu narratiu a 11º C envaint el centre de la plaça i els recers de les balconades per estendre’s arreu del poble durant tot el festival.

Fireta del Conte

Dissabte a partir de les deu del matí les històries començaren a succeir-se en la Marató de Contes que tingué lloc a la plaça de la Bassa Nova, on es concentraren una cinquantena d’espectadors per escoltar els narradors, alguns de novells i alguns altres de professionals. En acabat, a partir de les dotze de migdia, les tres narradores del festival eixiren a tres balcons distints del nucli històric, a cadascun dels quals el públic arribava conduït per tres grups de dolçaina i tabal que asseguraven el desplaçament sense aglomeracions i en grups reduïts de poc més de quinze persones. Per la vesprada, a la plaça de la Bassa Nova, a partir de les sis, la narradora Ada Cusidó oferia un espectacle de més d’una hora que engrescava el centenar de concurrents a cercar la imaginació i els somnis provinents dels calaixos d’una maleta plena de llibres que, tal com recorda i explica el públic més jove de la família, invita a viatjar al cel i és la lluna mateixa qui convida a un somni gratis.[1] En paral·lel, al llarg de tot el matí, però especialment a partir de migdia, i també per la vesprada, les parades de la Fireta del Conte[2] anaren prenent el protagonisme i la plaça de la Diputació esdevingué el punt de confluència del Conta’M, on es podia sadollar la necessitat de lectures per seguir viatjant lluna amunt i lluna avall per mons de rondalles i d’històries. Per la nit, la narradora Eugenia Manzanera continuà nodrint de contes el centenar d’assistents que ompliren durant més d’una hora la sala gran del Centre de Cultura; el públic, en plena sintonia amb la salmantina, compartí una vetllada de rialles a l’empara d’expressions, anècdotes i històries velles, com ara l’origen dels temps, amb Adam i Eva com a protagonistes, que prenien un aire nou, un nou punt de vista, una reinterpretació actual ben tacada d’insinuacions realistes.

Ronda de rondalles

Diumenge, a les voltes de migdia i entre les oliveres mil·lenàries del costat del Cementeri, la narradora Eva Andújar repartí contes carregats de valors altruistes i cooperatius a una seixantena d’espectadors d’edats ben diferents, que els anaven degustant amb atenció a ple sol i ben eixamorats de les cançons repetitives que els són pròpies. Al cap d’una hora, des dels peus de l’església parroquial de Sant Llorenç, i després des dins del temple, el savi Aureli Querol aprofundí en les històries que acompanyen els tresors i la construcció de l’edifici del segle xvii, uns fets que convidaven a parlar sobre els orígens del lloc i sobre l’entramat urbà del nucli antic, i que serviren d’introducció perquè la historiadora de l’art Marta Conesa mostrara, en grups reduïts, les estances de la Torre de Càlig, un edifici de guaita construït al segle XIII que s’ha modificat al llarg de set segles per esdevenir la Sala i que en el futur més immediat passarà a ser el museu municipal.

El segon Conta’M aconsegueix consolidar un esquema, una marca i una manera de fer amable i bonica, un punt de trobada per a la paraula, per a les històries –tant les desgastades com les renovades– i per a un patrimoni feble, del qual cada societat n’és dipositària. Un projecte que no s’oblida de la investigació ni de la didàctica per posar en valor els contes i que vehicula la Jornada Pedagògica del Conta’M, enguany inaugurada per la conferència de la doctora Carme Oriol Carazo, “La funció educativa de la rondalla”, i sustentada en quatre tallers simultanis que oferien les narradores del festival i la dissenyadora del cartell, Laia Domènech. A més, en aquesta segona edició, el Festival de Contes al Maestrat ha estat més que mai una aposta clara per la cultura i pel sector cultural, en un moment en què la tendència general és desprogramar. En definitiva, una proposta de cultura segura arriscada que s’ha vehiculat amb un protocol de seguretat solvent, gràcies a la col·laboració d’un ampli col·lectiu de voluntaris que ha posat al servei del festival tota l’experiència local i que ha fet que la família del Conta’M s’amplie amb la gent de Càlig.[3]

 
———————————————

[1]Els xiquets Roman, Elvira i Àngel explicaven detalladament tota la història el diumenge de matí.

[2]Les parades participants en la Fireta del Conta’M foren la Llibreria Novembre, la Llibreria Maestrat, el Grup La Deriva, el projecte Sophie’s Lighthouse, l’espai Chezlalá Art Studio, l’espai d’antiguitats i col·leccionisme Déjà Vu Brocante, Trencatimons Editors i Unaria Ediciones.

[3]Ens autoritzen a deixar constància de la col·laboració: Katy Ribera Benet, David Gumbau i Morera, Marta Conesa Batiste, Berta Sans Monroig, Alba Sans Borràs, Alejandro Marzà Herrera, Òscar Anglés Querol, Mar Anglés Sancho, Marta Ramon Querol, Natalia Quixal Sanz i Roberto Marzà Monroig.