Fitxa tècnica per a la bandera de lluita que reivindica la república valenciana, anomenada ‘estrelada’

per Víctor Baeta, de RV/PVE

Societat

La vexil·logia és la disciplina que estudia i fixa les banderes. Abasta tant els aspectes històrics, semiòtics i protocol·laris, com els visuals. Entenem per bandera, un tros de tela fixat en un pal que representa un concepte i ens envia un senyal. El senyal que ha de rebre l’observador ha de ser el més clar possible, però de vegades la bandera, segons l’abanderat, pot enviar senyals distintes o confuses. Llavors diem que eixa bandera és polisèmica, és a dir que -la seua utilització- pot tindre, en funció de qui la porta, més d’un significat.

L’objectiu d’este treball és dissenyar fixar i normativitzar el senyal que el sobiranisme/independentisme valencià republicà ha escollit com a bandera de lluita o combat per a reivindicar l’Estat valencià i la República Valenciana. Esta bandera té com a principal referència històrica el cartell que l’artista Lluís Dubón va fer, per encàrrec del partit Esquerra Valenciana, en 1936, amb el títol e Germans al front i on es veu una dona nua que la du. Actualment esta bandera, amb estel blanc o roig, és coneguda com estrelada.

Germans al front. Lluís Dubón 1937. Editat per Esquerra Valenciana. L’estrela roja suma la intenció revolucionària al significat nacionaliste. En 1939, tancat en el camp de concentració de Torremolinos, Xavier Casp oponia les cinc fletxes de l’emblema falangista a les cinc puntes de l’estrela: “Puix si ara nos vingué el botxí en cinc fletxes / ve també una omnipotent coincidència / ¡s’apunyala l’ideal que obrí cinc bretxes / i els cinc brolls, sospirs de sang, que faran blanquíssima l’estrela de la nostra independència!”

Pensem que després d’uns anys en que la de l’estel roig, l’independentisme valencià la va elegir com a bandera de lluita, crec que ha arribat l’hora de precisar i fixar les seues característiques redactant una normativa que hauria d’incloure el mínim d’especificacions, d’acord amb el nostre tarannà i tradició que per motius històrics i culturals no ha creat un corpus vexil·lològic consistent. Els aspectes que se’n podrien regular –a banda de la pro­porció, el disseny i la composició cromàtica– podrien ser els relatius al plegat, l’hissat, el senyal de dol, l’ordre i la col·locació, entre d’altres.

Quasi totes les banderes del món, tant les oficials com les històriques, o les de lluita, com és el cas que ens ocupa, tenen una definició vexil·lològica que en permet la correcta reproducció. La responsabilitat de la redacció sol anar a càrrec d’organismes acadèmics competents que posteriorment re­ben la validació oficial a través d’un decret governamental que vetlla pel seu correcte compliment o la seua eventual modificació. Aquesta definició es tradueix en una fitxa tècnica que descriu la bandera, especificant-ne la mida, la composició, la cromàtica, les seues aplicacions, el protocol i, si s’escau, la seua actualització. Un cop fixada aques­ta descripció, la fitxa es fa pública facilitant la correcta reproducció de la bandera.

Actualment, la bandera estrelada, el senyal de l’independentisme valencià, no compta amb cap fitxa tècnica. El fet que cada dia siga més coneguda, utilitzada i que es fabrique amb múltiples formats i composicions, ha evidenciat que un potent element comunicatiu gràfic com aquest, precisa d’una reglamentació que n’assegure la correcta reproducció, entès aquesta com la proposta que faig, oberta evidentment a la crítica.

ANTECEDENTS EN LA FIXACIÓ DE L’ESTRELADA

ASPECTES HISTÒRICS.

L’estrelada va néixer fa cent anys, al si del valencianisme polític, com un símbol que mostrés explícitament la voluntat política emancipadora dels valencians, superant el senyal històric -el de les quatre faixes roges sobre llit groc- del sobirà de l’antic Regne de València i de la resta de territoris de l’antiga Corona. .

L’antic senyal de les quatre barres del sobirà, no sempre va ser tan popu­lar, ni tampoc les quatre barres apareixien de manera oficial, com sí ho fan en l’actualitat. Si bé va ser usat durant l’ex­pansió de la Corona al sud i cap a la Mediterrània (XIII-XIV), i que per als valencians té un especial significat perquè va ser el senyal que els andalusins de Balansiya van hissar el 28 de setembre de 1238 sobre la torre d'Alī-Bufāt –ara dita del Temple, junt a la porta de Bāb Ibn Sakhar, a la muralla àrab de València– per indicar la seua rendició a les tropes feudals catalanoaragoneses de Jaume I. Eixe senyal es conserva en l’Ajuntament de València, i és conegut com el Penó de la Conquesta, i és la base del disseny de l’estrelada. Però la presència del senyal anà minvant fins al punt que mai no aparegué en el conjunt d’estendards valencians ni catalans, ni aragonesos, a la Guerra contra els Borbons (1705-1715). Llavors, entre les forces anti-borbòniques, la preeminència se l’endugueren les banderes dels re­giments de la Mare de Déu dels Desemparats, de les milícies de Sant Vicent Ferrer, la de Sant Jordi i, a Catalunya, la de la Coronela i la de Santa Eulàlia. Caldrà arribar a finals de segle XIX, quan el valencianisme polític recuperà l’orgull de la senyera reial com a base dels emblemes polítics representatius dels valencians. Això darrer i la irrupció del republi­canisme que reclamaven visibilitat, propicià l’aparició de noves banderes que incloïen elements republicans i maçons, com els blaus i les estrelles. Un blau que es reforçava per l’existència de la Reial Senyera que el rei Pere el Cerimoniós va voler atorgar als valencians per la seua defensa contra les tropes castellanes en la guerra contra Castella entre 1356 i 1369. De fet, els anys de la República i el desenvolupament del nacionalisme valencià són essencials en l'avanç de l'ús social de la Senyera coronada com bandera dels valencians, independentment de la ideologia personal. Així, durant la guerra civil la Senyera valenciana va estar molt present en la propaganda militar del bàndol republicà, tot i que normalment sense corona, com es pot veure a diversos cartells. I també fou hissada al castell d'Eivissa quan els republicans valencians prengueren la ciutat en agost de 1936, tal com havia promès el capità Manuel Uribarri a la delegació del Partit Valencianista d'Esquerra que li l'havia lliurada, cosa que indica la seua assumpció com bandera republicana.

DESCRIPCIÓ, CONSTRUCCIÓ I FITXA TÈCNICA

PROPORCIÓ DE L’ESTRELADA.

Totes les banderes del món, excepte tres que són quadrades (Nepal, Vaticà i Suïssa), són rectangulars. Es dirà proporció d'una bandera a la relació que existeix entre l'ample (part al costat del pal o màstil) i el llarg del rectangle. Per tant, si es diu que una bandera té la proporció 2:3 es voldrà dir que si l'ample mesura dues unitats, llavors el llarg mesura tres. Amb aquesta definició, si la proporció és 1:1 vol dir que la bandera és quadrada, i aquesta és la proporció de les banderes de Vaticà i Suïssa.

Entre les més allargades i les quadrades, hi ha vint-i-un models diferents de proporcionalitat en les dimensions. Les proporcions varien entre la més allargada amb 11.28 de Qatar i la quadrada 1:1 de Suïssa.. Entre aquestes dues, es troben les següents: 1:2 (Regne Unit), 10.19 (EEUU), 5:9, 21:38, 4:7, 10:17, 3:5 (Alemanya), 5:8, 7:11, 2:3 (França), 7:10, 5:7, 18:25, 8:11, 3:4, 28:37 (Dinamarca), 4:5 i 13.15.

Ordenats pels seus coeficients serien:

28/11 =2,(54) (Qatar) 

2/1 =2 (UK) (Reial senyera) (Estelada catalana/Passada& Avià)

19/10 =1,9 (EEUU)

38/21 =1,(809523)

9/5 =1,8

25/14 =1,7 (857142) (Ikurriña)

7/4 =1,75 (Estelada catalana/M. Manubens)

17/10 =1,7

5/3 =1,(6) (Alemanya)

φ =1,618033988749… (relació àurica)

21/13 =1,(615384) (Estrelada, republicana valenciana)

8/5 =1,6

11/7 =1,(571428)

3/2 =1,5 (França) (UE) (Espanya) (Reial senyera, ús normal)

10/7 =1,(428571)

7/5 =1,4

25/18 =1,3 (8)

11/8 =1,375

4/3 =1,(3)

37/28 =1,32 (142857) (Dinamarca)

5/4 =1,25

15/13 =1,(153846)

1/1 =1 (Suïssa, Vaticà, Nepal)

Com totes les dimensions són nombres naturals i els seus coeficients nombres racionals, cap bandera té la proporció àuria φ = (1 + √5) : 2 = 1,618 033... la més propera és la d’Alemanya 5/3= 1,6666… i encara més a prop la que nosaltres proposem 21/13=1,615384… amb una diferencia de ~ 0,0026…

 

Justificació de l’elecció de la proporció 13:21

Com hem dit, les dimensions de les banderes són variables; des de la proporció 1:1 de la bandera Suïssa fins a la de Qatar, que és de 11:28. Tanmateix, moltes banderes europees mantenen la proporció 2:3 com ara les banderes espanyola i francesa, o 1:2 com la britànica. El format 1:2 indica que la llargada de la bandera és el doble que la de l’alçada, mentre que el format 2:3 indica que per cada 2 mesures de l’alçada n’hi ha d’haver 3 de llargada.

La proposta de fitxa tècnica per a l’estrelada que vaig a proposar és dotar-la d’una proporció 13:21 que com hem vist el seu coeficient 1,(615384) s’acosta prou al coeficient de la proporció àuria

φ = (1 + √5) : 2 = 1,618033...

No anem a descriure, per ser prou coneguda, la presència del rectangle i l’espiral àurics en la naturalesa i la seua influència en l’arquitectura i en el disseny. Un rectangle àuric és aquell que els seus costats (a;b) o (a+b;a) compleixen la relació àuria.

És podria també definir com aquell rectangle que en sostraure la imatge d'un quadrat igual al del seu costat menor, el rectangle resultant és igualment un rectangle daurat.

Endinsant-me en la seua anàlisi vaig copsar que amb eixa proporció 13:21 l’ample de la franja de l’estrelada la podíem fer coincidir amb el costat del quadrat del tercer rectangle generat (8:5), com es pot vore en la figura que hem omplit de color blau:

En aquest esquema podem veure la construcció dels rectangles àurics i dels quadrats que donen pas a la construcció de l’espiral àurica.

La proporció 13:21 correspon als dos números naturals consecutius de la sèrie de Fibonacci:

1, 1, 2, 3, 5, 8, 13, 21, 34, 55, 89, 144, 233, 377, 610, 987,1597…

La relació dels parells consecutius i de manera alternativa es va acostant a φ

2/1>5/3>13/8>34/21>89/55>233/144>610/377>1597/987 > (…) > φ > (…) > >987/610 > 377/233 > 144/89 >55/34>21/13>8/5>3/2>1/1

DIMENSIÓ DE L’ESTEL

Fixada la franja en 5 unitats, fixem un estel encerclat..

Diàmetre de la circumferència: 4,75

Braços de l’estel: 4,5

Distància de la punta de l’estel a extrem de la franja: 0,25

 

 

L’estrella de cinc puntes, conegu­da per pentagrama, estel pitagòric o pentangle, és un antic símbol usat ja pels mesopotàmics. Pitàgores ja coneixia la relació del pentagrama amb el número auri. Per aquest motiu, es vincula amb la proporció divina i és símbol de saviesa, harmonia, perfecció i representació dels éssers vius i del creixement orgànic, ja que és present en l’estructura de nombroses flors i alguns animals, per exemple, l’estrella marina.

També se l’associa als cinc sentits, i per tant a l’home. A l’edat mitjana apareixen nombroses representacions d’una figura humana inserida dins d’un pentàgon.

En vexil·lologia, també representa l’estat independent, associat als valors humanistes republicans.

És important remarcar que l’estel ha de tenir la seva punta cap amunt. Per contra, l’estel invertit s’associa al mal i es produeix quan un senyal dissenyat com a bandera s’utilitza com a penó.

Il·lustració: Cos humà dins un pentagrama del llibre d’Agrippa de Nettesheim, De occulta philosophia libri tres.

 

DIMENSIONS DE LES BARRES.

Fixades ja les dimensions del rectangle (13:21), de la franja (5:13) i de l’estel (4,5 de punta a punta dels braços), passem ara dimensionar les barres. Però compte! De les úniques existents: les roges. Perquè cal adonar-nos que no són quatre barres roges i cinc de grogues, Només són QUATRE BARRES ROGES SOBRE UN LLIT GROC. És a dir el groc que es veu, és allò que les barres roges deixen vore. En aquest sentit hem decidit que les barres roges tinguen una amplada de 1,8 que farien un total de 1,8x4=7,2, amb el que el groc ocuparia 13-7,2=5,8 que distribuirem en tres espais de 1,4 i dos de 0,8 als extrems. Amb el que sumarien 1,8x4+1,4x3+0,8x2=7,2+4,2+1,6=13.

CLASIFICACIÓ DELS COLORS

El roig i el groc hem escollit els mateixos de la bandera alemanya i el blau el de la Reial senyera

 

 

Relació de mides per estampar

Ample (13)                    Llarg (21)

13x8= 104 cm               21x8= 168 cm

13x7= 91 cm                 21x7= 147 cm

13x6= 78 cm                 21x6= 126 cm

13x5= 65cm                  21x5= 105 cm

13x4,6 ≈ 60 cm             21x4.6≈ 97 cm

El Codi d'Informació de Bandera (Flag Information Code) per a l’estrelada que reivindica la República Valenciana.

El Codi d'Informació de Bandera (Flag Information Code) és la convenció oficial aprovada per la Federació Internacional d'Associacions Vexil·lològiques a fi de normalitzar la descripció de les diverses característiques comunes a totes les banderes i facilitar la seua classificació. El codi està basat en els "símbols internacionals d'identificació de banderes" creats per Whitney Smith i va ser definitivament adoptat a nivell internacional per l'Assemblea General de la FIAV en el seu 7é període de sessions, el 27 d'agost de 1981, durant el 9é Congrés Internacional de Vexil·lologia celebrat a Ottawa, Ontàrio, el Canadà, recomanant-se el seu ús a totes les organitzacions i individus que la integren, vexil·lòlogues, publicistes i tots aquells dedicats a l'estudi de les banderes.

Ús de banderes nacionals

La secció 5a del codi estableix un sistema de representació simplificat, destinat a registrar els diversos usos que poden donar-se a les banderes nacionals i als pavellons. S'estructura sobre la base d'una graella dividida en 6 quadrants ---|----|--- , els quals corresponen als usos bàsics que poden donar-se a cada cas. De tal manera, la primera fila fa referència a les banderes nacionals, mentre que la segona fila es refereix als pavellons. La primera columna descriu l'ús civil de l'ensenya, la segona, l'ús institucional (governamental no militar), i la tercera, l'ús militar. El sistema funciona marcant amb un punt (•) o una creu (×) l'espai corresponent als usos específics de la bandera, quedant llavors definit de la següent manera:

De tal manera, si per a il·lustrar l'ús d'una bandera s'utilitzara aquest gràfic

s'estaria volent transmetre que la bandera en qüestió pot ser emprada a nivell terrestre tant per institucions governamentals com militars, i a nivell marítim, només per institucions del govern no militars. En el nostre cas podria ser esta la nostra classificació

La FIAV va adoptar també altres símbols -que no formen part del Codi- usats per a representar propietats de les banderes

En el nostre cas posem una creu on pensem que correspon.

No hem posat cap creu en el símbol que defineix l’Alternativa,

perquè no ens consta de cap altra bandera que reivindique la República Valenciana.

Apèndix

SOBRE EL BLAU DE LA FRANJA.

Conscients que el blau a la senyera produeix cert rebuig a molts valencians amb certa edat, que van patir l’enfrontament per les senyes d’identitat al començament de l’anomenada transició, esperonats per aquells que, d’un costat o altre, ens volien dividits als valencians, i per acostar-nos al cartell de Dubón que va elegir un blau perquè destaqués l’estel roig, hem editat un ventall de blaus perquè pugueu opinar.

Cal tenir en compte que la franja blava va ser la tela que van tenir a mà els artesans per fer la base on posar damunt la corona que el Sobirà va cedir. Ara esta mateixa franja ha de ser la base per posar damunt l’estel roig que representa la sobirania del Poble valencià. Podríem dir que d’antic Regne de València, amb la corona, reivindiquem esdevenir República Valenciana amb l’estel.

En la nostra proposta elegim el blau de l’actual senyera coronada, però informem del blau que s’acosta al cartell de Lluís Dubón i que donaria la següent estrelada.

 

 

Només amb el teu suport tindrem viabilitat i independència financera. Amb una aportació de 150€ a la fundació Jordi de Sant Jordi podries recuperar fins al 100% de l'import.

Impulsem Nosaltres La Veu, recuperem Diari La Veu!

Informa't i fes-te agermanada ací