L’extremunció fa un nu

per Manel Costa , Les esferes punxegudes

Societat

Patia complex d’home, encara que tan sols era un pensament. Les vesprades, quan el sol es vestia de negre, passejava entre les paraules, les intencions i els laments. Sa mare, molta mare de tota la vida, li cantava una pallissa per allò que haguera pogut ésser i que mai havia estat.

Entre els seus dits vivien un cuc de vidre, una aroma de res i un angle de circumferència. És ben sabut, per altra banda, que això no és gens estrany, atés que tots els pensaments que es creuen homes posseeixen les mateixes característiques. Tanmateix ell considerava que eixos atributs el feien diferent i, per tant, més important.

La seua major il·lusió era ésser il·lusió, cosa que indefugiblement aconseguia la major part del temps; per altra banda, quan el seu pensament s’hi desdoblava, és a dir, quan assolia ésser ell mateix però per duplicat, percebia que la nit no era totalment tova, ni totalment rígida, era una sensació d’ambivalència que li ocasionava trastorns blaus al paladar de l’enteniment. Una qüestió que no alterava en absolut el seu poder de comunicació amb les ostres, els camells i els éssers inanimats amb els quals convivia.

Son pare, que vivia en un clítoris gran, espectacular, li retreia cada dia la seua poca formalitat a l’hora de planificar l’endemà. Un futur que s’ubicava, si més no, entre el passat i el present, i del qual se sentia presoner, ja que allò que podia fer ja estava fet;  d’aquesta manera les seues intencions sempre eren passades i perdien tot l’encant que oferien les coses “per fer”. Sense anar més lluny, la pròxima setmana va realitzar un exercici mental que consistia en situar-se en l’ahir per intentar projectar una acció a l’endemà. Però açò és una qüestió totalment aromatitzada atès el seu desconeixement del propi coneixement, i que serà contada el proper divendres sant, malgrat la seua promiscuïtat.

Cansat de pensar-s’hi des de dins, un dia va decidir pensar-s’hi des de fora; i tant li agradà l’exterior que mai més tornà a dintre seu..

 

Només amb el teu suport tindrem viabilitat i independència financera. Amb una aportació de 150€ a la fundació Jordi de Sant Jordi podries recuperar fins al 100% de l'import.

Impulsem Nosaltres La Veu, recuperem Diari La Veu!

Informa't i fes-te agermanada ací