Adelante Andalucía, les perifèries i el jacobinisme de l’esquerra espanyola

per Jesús Peris

Societat

Des del País Valencià -i supose que també des d’altres llocs de l’Estat Espanyol- la relació imaginària amb Andalusia i la cultura andalusa ha sigut si més no complexa. La meua experiència com a professor de cultura espanyola a estudiants dels Estats Units consistia en part a tractar que distingiren la pluralitat de les cultures d’Espanya de la cultura andalusa. Quan jo vaig donar classe a un college del Midwest el meu gust pel flamenc i les sevillanes se’m suposava, amb la qual cosa em passava la vida desmarcant-me de la cultura andalusa percebuda com una cultura imposada i per tant despersonalitzadora.

Com en moltes altres coses va ser la literatura i mestres més enllà del temps com Max Aub o Miguel Hernández qui m’oferiren una visió més complexa de les coses. I bàsicament m’ensenyaren a distingir el poble andalús, que no pot ser mai el nostre enemic ni tan sols el nostre rival, dels senyorets no només andalusos que havien convertit el flamenc en la seua diversió exotista carregada de classisme i condescendència. En certa mesura la identificació de la cultura popular andalusa amb una mena de folklore espanyol rebregat era també despersonalitzadora, i en aquest cas per al poble andalús. I aleshores les coses sonaven d’altra manera.

De Max Aub recorde molt un conte que he fet servir moltes vegades en classe, “El cojo”, a partir del qual vaig conéixer la història de la desbandà, de la repressió franquista sobre el poble andalús que fugia del seu terror per la carretera de Málaga en febrer de 1937. De Miguel Hernández em resonaven aquells “andaluces de Jaén” en un viatge cap a un congrés en Baeza entre camps d’oliveres, sembrats i conreats pels jornalers pobres i no pel “terrateniente / que os sepultó en la pobreza”. I les veus trencades emeses des del poble aleshores sonaven d’altra manera: “Cuando salí de mi tierra / volví la cara llorando”, per exemple, sonava d’altra manera. O “el día que nací yo, qué planeta reinaría…” també. De Blas Infante, en realitat, vaig aprendre després. El poble andalús, disseminat per l’emigració, apartat de sa casa per la fam i la injusta propietat de la terra, és un fill de la derrota, de l’estructura colonial d’aquest estat, amb molts propietaris de terres vivint en la Villa i Corte. El poble andalús pateix de la mateixa injustícia estructural que nosaltres patim, encara que la política cultural oficial espanyola els afalague des de la cort mentre s’apropia de la seua cultura.

Tot açò ho vinc a dir, perquè estava observant últimament amb interés, especialment a través de les xarxes socials, l’emergència d’un subjecte polític andalús d’esquerres, especialment a través de la potent personalitat de Teresa Rodríguez i la formació política Adelante Andalucía. No conec els detalls del seu desencontre amb Podemos i supose que en part la seua aparició ja havia tingut a veure amb processos interns. Però sí que m’havia semblat -encara m’ho sembla- un signe esperançador. Perquè l’estat espanyol, Espanya, només té solució -si és que té- si la repensem des de la perifèria, des dels interessos dels pobles expoliats per l’estructura colonial i virregnal que encara perviu a la monarquia espanyola.

Per això, per molt que la disputa s’embrute amb acusacions creuades, a mí ningú em lleva la impressió que ens troben una vegada més amb la reacció jacobina habitual de l’esquerra madrilenya (i els seus submissos aliats necessaris en províncies) quan els provincians i provincianes tracten de pensar pel seu compte i plantegen seriosament una estructura federal i una interlocució d’igual a igual. Ja veurem en què queda tot. Espere que esta vegada -com ja va passar fa anys al País Valencià afortunadament- no s’isquen amb la seua (“no vayas a ser esclava / con todos tus olivares”), i continue consolidant-se una xarxa de veus perifèriques per repensar aquest estat.

 

Només amb el teu suport tindrem viabilitat i independència financera. Amb una aportació de 150€ a la fundació Jordi de Sant Jordi podries recuperar fins al 100% de l'import.

Impulsem Nosaltres La Veu, recuperem Diari La Veu!

Informa't i fes-te agermanada ací