Un robot poeta

per Núria Sendra Marco. Edicions del Bullent

La Veu dels Llibres

20 de novembre, Dia del llibre valencià
20 de novembre, Dia del llibre valencià

Ara farà un dos mesos, es feia actualitat un rumor digne de novel·la de ciència ficció. S’escampà que un robot havia guanyat un important premi de poesia en castellà, el robot en qüestió s’enduria 20.000 euros pel guardó. Per absurd que puga semblar, l’editorial va córrer a desmentir l’enunciat i presentar un vídeo de l’interfecte, com a persona de carn i ossos. Em compte entre la gent que s’hi va veure encuriosida i vaig seguir alguns dels articles que en parlaren i analitzaren el fenomen.

Com havia aconseguit tants seguidors algú que no havia publicat res abans? Sembla ser que comprant-los (Diners de tort fan veritat…). Aquesta inversió, l’havia situat entre els escollits per a la selecció que havia de valorar el jurat.

El que en vaig extreure va ser el següent: no, el guanyador no era un robot, era un jove escriptor no especialment dotat literàriament, però amb milers de seguidors a les xarxes socials.

Com havia aconseguit tants seguidors algú que no havia publicat res abans? Sembla ser que comprant-los (Diners de tort fan veritat…). Aquesta inversió, l’havia situat entre els escollits per a la selecció que havia de valorar el jurat. Per tant, encara que el guanyador no era un mecanisme automàtic real ni virtual, és molt probable que els milers de raons que el feren guanyar, majoritàriament, sí que foren robots.

Els responsables del certamen no tingueren en compte res més. Cert és que aquest veredicte fou escampat arreu del món per les trompetes de Fama, no va passar desapercebut. Encara que no de la manera que els hagués agradat als organitzadors… O sí, mai se sap.

En aquest escrit volia parlar del Dia del Llibre Valencià i m’ha vingut al cap aquesta anècdota. L’edició valenciana està formada en la quasi totalitat per editorials petites, amb autores i autors que, de vegades, no tenen ni xarxes socials però sí una gran qualitat en els seus escrits.

El nombre de seguidors, ja ho hem vist, moltes vegades és un miratge, una quimera vestida de fum. Però això no treu el veritable quid de la qüestió del trist succés del robot poeta: editorials grans, que editen en una de les llengües més parlades i poderoses, amb múltiples estats que inverteixen en la seua promoció, per damunt de tot, anhelen més visibilitat. També en vull jo més per a la cultura i les lletres valencianes. No es pot estimar el que no es coneix. En el nostre cas, a més, l’estima dels nostres parlants, dels nostres lectors és tot el que tenim. És la vida.

Cada espai de difusió de la tasca cultural que naix mereix una gran celebració.

No només una celebració per part del subsector del llibre, dins el sector cultural, sinó també de tota la societat que sobreviu i es reafirma, que evita la grisor de la despersonalització, gràcies a aquesta cultura. Llarga vida, doncs, a La Veu dels Llibres que tot just fa uns mesos que va aparèixer, i moltes gràcies.

Ho hem vist en alguns espais d’À Punt, que han desaparegut o passat a hores intempestives. En aquest cas, més greu encara perquè el dard enverinat ve d’una entitat que té entre els seus objectius protegir la criatura que està obviant.

Per contra, cada altaveu que desapareix o que es mitiga, hauria de ser molt i molt justificat. Ho hem vist en alguns espais d’À Punt, que han desaparegut o passat a hores intempestives. En aquest cas, més greu encara perquè el dard enverinat ve d’una entitat que té entre els seus objectius protegir la criatura que està obviant. És recent i les persones que decideixen aquestes coses són a temps de corregir el que podríem interpretar com un menyspreu, esperem que no deixen passar l’ocasió. Perquè, a més, el que he nomenat “la criatura” no ho és, com no ens cansem de repetir el 20 de novembre de cada any. Parlem d’una llengua amb una tradició literària ben antiga i que ha donat fruits tan reeixits com el Tirant lo Blanch, del qual avui celebrem l’aniversari. Així com Cervantes en el Quixot el va salvar de la foguera, és en mans dels gestors de la cosa pública evitar l’afebliment del llibre valencià, evitar que les obres (les antigues i les contemporànies) esdevinguen cendra, en les flames de la invisibilització.

Amb més de trenta anys publicant, a Edicions del Bullent tenim clar que donar a conèixer el que fem és una part molt important de la nostra tasca. Procurem no faltar allà on ens deixen parlar dels nostres llibres. I, de la mateixa manera que en Bullent, ho veiem en moltes editorials. Deixeu-me avui reivindicar més aparadors literaris que sense arribar a robots poetes, sense robots seguidors, tots els involucrats en el llibre valencià els omplirem de lletres ben abellidores.

Només amb el teu suport tindrem viabilitat i independència financera. Amb una aportació de 150€ a la fundació Jordi de Sant Jordi podries recuperar fins al 100% de l'import.

Impulsem Nosaltres La Veu, recuperem Diari La Veu!

Informa't i fes-te agermanada ací