L’aventura dels editors de trinxera

per Mercè Climent i Juli Capilla, de Lletra Impresa Edicions

La Veu dels Llibres

Fira del Llibre de València l'any 2017
Fira del Llibre de València l'any 2017

Editar en català del País Valencià estant és una quimera. Fer-ho en una llengua minoritzada, amb uns índexs de lectors minsos en la llengua pròpia -per bé que no tan baixos com asseveren certes enquestes tendencioses-, sense pràcticament mitjans que se’n facen ressò i amb unes possibilitats de visibilitat a les llibreries quasi anecdòtica, és una bogeria, una fita inabastable. De fet, la majoria de les editorials valencianes són empreses petites que responen a un patró en què el voluntarisme, la vocació, el compromís amb la llengua i el país, l’amor insubornable per les bones lletres i la pulsió bibliòfila més o menys exacerbada i sentimental són ben habituals. I, tanmateix, són empreses que aspiren -aspirem!-a ser comercialment viables. Sabem que en el maremàgnum acaparat pels grans grups mediàtics i per la llengua hegemònica, hi ha petites escletxes per on ens escolem els petits segells editorials, un espai esquifit que ens permet abocar-hi el cap i mostrar títols d’autors que, altrament, no hagueren vist la llum mai.

“Abans les fires eren un complement, perquè la distribució constituïa la font d’ingressos principal per a qualsevol editorial. Per als qui som petits, però, ara són les fires la deu d’on traiem més doblers”.

La xifra de llibreries que mostren llibres en valencià arreu del territori nostrat és més aviat irrisòria: no sé si deu arribar a una cinquantena... Fer-ho a Catalunya i a les Illes és una escomesa gairebé impossible perquè allà -ai las!- tenen els seus segells i no estan gens acostumats a altres maneres de parlar i d’escriure el català. Però hi insistim: hi ha escletxes que et permeten sobreviure. No fa gaire, parlàvem amb l’escriptor, i ara també editor, Sebastià Bennasar, mallorquí resident a Catalunya des de fa un grapat d’anys, i ens comentava que “Abans les fires eren un complement, perquè la distribució constituïa la font d’ingressos principal per a qualsevol editorial. Per als qui som petits, però, ara són les fires la deu d’on traiem més doblers”.

Érem al Liberisliber, la Fira del llibre d’editorials independents de Besalú, una autèntica festa de les lletres en què editors i lectors es troben directament, sense intermediaris.. A Catalunya, n’hi ha unes quantes, de fires, com la de Besalú, o semblants -la Bisbal, Organyà, l’Escala, Montblanc, etc.- en què els editors tenen l’oportunitat de fer-se visibles i, de pas, fer uns calés que els permeten tirar avant el seu projecte. Al País Valencià n’hauríem de prendre bona nota.

És un model perfectament extrapolable i, ateses les circumstàncies de minorització editorial, gosaria dir que absolutament necessari... Els petits segells som editors de trinxera. Peons en un tauler envoltat de peces poderoses que ens assetgen i ens amenacen amb la seua maquinària insadollable de producció de llibres i un do de la ubiqüitat insultants. Els grans lobbies del món de l’edició estan pertot arreu: a les llibreries, a les grans superfícies, als petits comerços de barri, a Correus, als hospitals, als aeroports, a les estacions de tren... Pertot i per a tot. I impedeixen -literalment, perquè fan sevir pràctiques de monopoli comercial molt agressives i il·lícites- que els altres hi projectem una mica d’ombra.

Ara fa cinc anys Lletra Impresa Edicions naixia amb la publicació d’una novel·la extraordinària del malaurat i estimadíssim amic Josep Bertomeu Moll. Capvespre havia romàs desada en un calaix durant quatre dècades. I, tanmateix, aquesta novel·la va ser aclamada per la crítica i molt ben acollida pel públic.

A Catalunya, n’hi ha unes quantes, de fires, com la de Besalú, o semblants - la Bisbal, Organyà, l’Escala, Montblanc, etc.- en què els editors tenen l’oportunitat de fer-se visibles i, de pas, fer uns calés que els permeten tirar avant el seu projecte. Al País Valencià n’hauríem de prendre bona nota.

Durant aquest lustre viscut com a editors, ens hem endut més d’un disgust i alguna galtada psicològica o pecuniària que quasi ens tomba de tos i ens fa desistir del projecte. Però tenim la satisfacció d’haver tret títols que considerem ben valuosos, com ara la primera traducció a la llengua pròpia d’una novel·la de Rafael Chirbes, La bona lletra; la primera edició en català i íntegra de la poesia completa de Mário de Sá-Carneiro, l’íntim amic de Fernando Pessoa i puntal de l’avantguarda portuguesa del segle xx; i dues traduccions, a cura de Jorge Salavert, de dos llibres interesantíssims: Després de l’amor, de l’indi Subash Jaireth, i Diari íntim d’un editor, del xinès Ouyang Yu. A més a més, hem publicat autores i autors de prestigi com ara Gustau Muñoz, Rafa Gomar, Jordi Raül Verdú, Miquel-Lluís Muntané, Joaquim Espinós, Irene Verdú, etc. També en tenim d’inèdits i de novells, noms que han publicat amb nosaltres la seua opera prima, com són els casos de Xaro Navarro, Amadeo Laborda, Pilar Gregori, Vicenta Llorca, Antoni Garcia-Oliver, Emili Selfa o Silvia Colomer.

Editar llibres és un vici. La bibliomania, una tara de la qual no ens podem ni volem guarir. Una tasca necessària perquè permet publicar petites joies que, d’una altra manera, quedarien sepultades i ignorades per sempre, qui sap si de manera irremeiable. Així que benvinguda la pasta; de paper, és clar. Per fer-se ric, n’hi ha d’altres maneres, molt més sucoses i plausibles. Ens agrada la literatura, en qualsevol gènere i format. Ens agrada la bona lletra, preferentment impresa, però no exclusivament. Ens agraden els llibres. Editar ens ompli l’esperit. Fer-ho de manera artesanal, amb cura i paciència, seguint tot el procés natural que comporta l’elaboració d’un llibre, com qui es mira créixer un fill des dels inicis fins que es fa adult i madur. Ens agraden els llibres. I continuarem editant-ne; des de la trinxera, si cal, una mica a l’ombra, si voleu, gairebé de manera clandestina. Sabem que l’edició és un ofici ardu, difícil, costós... Però també meravellós, únic i molt gratificant. Ens devem als llibres i als lectors. És el nostres món. És la nostra vida. Siga per molts anys i per moltes lectures.

 

Només amb el teu suport tindrem viabilitat i independència financera. Amb una aportació de 150€ a la fundació Jordi de Sant Jordi podries recuperar fins al 100% de l'import.

Impulsem Nosaltres La Veu, recuperem Diari La Veu!

Informa't i fes-te agermanada ací