Cultura i ciència… en català. Els llibres universitaris de la Xarxa Vives

per Maite Simón, Cap d'Edició de Publicacions de la Universitat de València (PUV)

La Veu dels Llibres

20 de novembre, Dia del llibre valencià
20 de novembre, Dia del llibre valencià

«Cal no abandonar mai ni la tasca ni l'esperança»

Pompeu Fabra

 

Les editorials universitàries han aconseguit ocupar, amb molta dignitat i per mèrits propis, un espai singular en el panorama editorial. Potser és sobrer insistir en la idea que no publiquen exclusivament material docent o les investigacions del seu professorat, que sotmeten els originals a avaluacions, que no són serveis de reprografia, que els responsables que hi treballen han assolit cotes importants de professionalitat... I és que cal, encara, una mica de pedagogia per traure’ns de sobre alguns prejudicis que impedeixen veure el treball d’edició associat, perquè editar no equival a publicar.

Dia a dia breguem amb la dificultat que suposa pensar en termes editorials dins l’entorn acadèmic i haver de tractar el llibre com un bé cultural i alhora una mercaderia.

Cal trobar l’equilibri entre l’aparent contradicció que planteja l’organització i el manteniment de les editorials universitàries com a empreses de cultura i les necessitats de gestionar i rendibilitzar adequadament els recursos públics. Dia a dia breguem amb la dificultat que suposa pensar en termes editorials dins l’entorn acadèmic i haver de tractar el llibre com un bé cultural i alhora una mercaderia. Tanmateix, les editorials universitàries no poden sucumbir al model econòmic dominant que s’ha anat imposant en el sector privat, on la capacitat de decisió està cada vegada més determinada —quan no, confiada en la pràctica totalitat— per l’àrea comercial o de màrqueting. Com es quantifica la rendibilitat social?

Què passaria, doncs, amb els llibres en català, per exemple? Quina editorial comercial tindria una línia de manuals o materials docents amb unes tirades tan minses com per a atendre petits grups d’estudiants? O com faríem ciència en català, quan el codi natural és ja l’anglès? Ara, a més, els tiratges en paper s’han reduït dràsticament tot confiant en les possibilitats tècniques de la impressió digital, que permeten reimprimir ràpidament en cas de necessitat. Si es confon la gestió eficient amb la ignorància de qui som i on estem i s’oblida la tercera missió de la universitat, més val que pleguem.

El debat no és nou i les editorials universitàries vertebrades per la Xarxa Vives, que compartim aquests plantejaments, hem treballat de sempre per la dinamització, la visibilitat i la supervivència dels llibres en català, que, tot s’ha de dir, suposen menys d’un terç de la producció editorial. Així, a finals dels anys noranta confegíem conjuntament el NEU (Novetats editorials universitàries), un modest butlletí periòdic que amb el nou segle, el 2001, passà a ser electrònic. Ja el 2008 veié la llum un altre projecte de la Xarxa, la revista BUC (Universitat-Cultura-Llibres), que integrava, a més de novetats editorials, informació institucional i continguts diversos sobre temes vinculats a la universitat. A partir de 2012, i amb les possibilitats que oferia la tecnologia, passà a ser electrònic; aquesta fórmula permetria, poc després, la transformació en llibreria virtual, e-BUC, on totes les editorials universitàries de la Xarxa Vives pogueren exposar, difondre i vendre qualsevol publicació del seu fons editorial.

Amb tot el respecte per la tradicional cadena de valor del llibre (editorial, distribució, llibreries, públic), es recorre també a altres formes de visibilitat i rendibilitat, com ara són els espais web, les fires (València, LIBER, Frankfurt) i altres esdeveniments professionals. Si és important ser-hi de manera individual, poder-ho fer sota la marca comuna de Xarxa Vives atorga un plus a les edicions universitàries, més encara amb títols exclusivament en català, com és el cas de La Setmana del Llibre en Català (Barcelona, setembre) o de La Plaça del Llibre de València (octubre-novembre).

Si és important ser-hi de manera individual, poder-ho fer sota la marca comuna de Xarxa Vives atorga un plus a les edicions universitàries, més encara amb títols exclusivament en català.

A més d’aquestes iniciatives de presència conjunta, articulades —com altres debats i projectes— al si de les comissions de treball previstes en l’estructura de la Xarxa Vives, s’estableixen múltiples sinergies interuniversitàries que, més enllà de l’intercanvi de materials o de consultes professionals, fructifiquen en coedicions, sovint de volums solts o d’alguna publicació singular o emblemàtica, però també en projectes més consolidats de col·leccions completes. Segurament la pionera va ser, el 1993, la col·lecció “Comunicació” (UA-UJI-UV), embrió de la prestigiosa “Aldea Global” (UAB-UPF- UJI-UV), amb 40 títols publicats sobre temes de periodisme i comunicació; va nàixer el 1997 i ha obtingut, en la seua primera convocatòria (2017), el Segell de Qualitat en Edició Acadèmica CEA-APQ que atorguen la UNE, l’ANECA i la FECYT. Molt meritòria és també la “Biblioteca de Traducció i Interpretació”, nascuda el 1995 i coordinada per la UVic-UCC, en la qual participen també UA, UAB, UJI, UPF i UV, i que ha assolit la vintena llarga de volums coeditats. Una altra col·lecció destacable, tant pel nombre de segells coeditors (UB-UAB-UPC-UdL-UdG-URV-MNAC) com pels 24 títols apareguts, és “Memoria Artium”. I aportacions importants en són també la col·lecció “Blaquerna” (UB-UIB), creada el 2001, i les més recents “Visions d’un Món Desigual” (URV-UdL-UdG-UPF), de 2013, i “Memòria democràtica”(UA-UJI-UV), de 2018.

Les coedicions són unes aliances naturals que difícilment es donen entre editorials comercials. La Xarxa Vives ha volgut estimular i reconèixer aquest esforç i els darrers anys, a més de convocar els Premis Joan Lluís Vives a l’edició universitària —en quatre modalitats una de les quals és, precisament, a la “Millor coedició”—, ha posat en marxa un Programa d’ajuts per a la coedició de llibres científics en català. Com a editorials públiques que som, les universitàries no podem optar a cap tipus de premi ni ajut públics, ni tan sols a aquells sense dotació econòmica. Per això, aquestes convocatòries i els Premios Nacionales de Edición Universitaria de la UNE o altres reconeixements simbòlics a la tasca que es fa des de les editorials universitàries, són un esperó per a continuar exercint en la universitat, amb compromís, rigor, qualitat i passió, aquest ofici nostre de l’edició.

 

Només amb el teu suport tindrem viabilitat i independència financera. Amb una aportació de 150€ a la fundació Jordi de Sant Jordi podries recuperar fins al 100% de l'import.

Impulsem Nosaltres La Veu, recuperem Diari La Veu!

Informa't i fes-te agermanada ací