Homenatge a Vicent Olaso: 'Una comunitat humana al llarg de la història: la Safor'

LA LLIBRERIA: HISTÒRIA

per Carmel Ferragud

La Veu dels Llibres

Vicent Olaso
Vicent Olaso

Recentment, l’editorial Afers ha publicat un llibre sobre la Safor. L’avinentesa que ho provocà no fou gens feliç. Ha estat un volgut i sentit homenatge al recentment traspassat Vicent Olaso, arxiver d’Oliva i historiador, l’origen d’aquest treball. Ferran Garcia-Oliver, catedràtic d’història de la Universitat de València, reputat historiador, novel·lista i assagista, amic del finat, ha estat el motor d’aquest projecte i l’editor de l’obra. Sens dubte, la seua condició de medievalista és el que ha provocat que la major part de treballs estiguen signats per vuit membres del departament d’Història medieval de la Universitat de València, al qual pertany, als quals cal sumar els de dos historiadors més formats al mateix lloc. A ells s'hi afegeixen diversos historiadors d’altres procedències acadèmiques, però que també centren la seua recerca en el món medieval o, a tot estirar, modern. I molts d'ells han dedicat els seus treballs a les terres saforenques.

Això ha provocat que el títol del llibre siga una mica equívoc, ja que s’hi podria esperar una cronologia més extensa. Per contra, els treballs que s’hi recullen abasten l’arc que va des del segle XIII al XVIII, però fonamentalment s'emmarquen en les centúries del Tres-cents i el Quatre-cents. Només el darrer capítol, dedicat a la comarcalització dels arxius i la seua digitalització, escapa a aquesta selecció de treballs. Benvingut, tanmateix, per la naturalesa professional de l'homenatjat.

Els treballs que s’hi recullen abasten l’arc que va des del segle XIII al XVIII, però fonamentalment s'emmarquen en les centúries del Tres-cents i el Quatre-cents.

El resultat del llibre, s’ha de reconèixer, és magnífic. Es tracta d’un gruixut volum de més de 600 pàgines, segell de la casa. Afers, sota la direcció de Vicent Olmos, sempre ens ofereix productes de gran qualitat. Els autors i les autores que hi han intervingut, han pogut treballar sense les constriccions habituals del format de l’article científic que imposen les revistes en les quals solem publicar els que ens dediquem a la professió d’historiar. I aquesta llibertat ha permès elaborar textos extensos, atapeïts de notes i de referències, de transcripcions i alguna que altra imatge, quadres onomàstics i estadístics, com escau a un volum fet per professionals de la recerca històrica. Però, això sí, ben atesos des del punt de vista de l’escriptura. La mà de l’editor sens dubte s’hi ha d’haver fet present, ja que les revisions en profunditat sempre són escaients. I aquesta responsabilitat només pot recaure sobre el que coordina, revisa i aglutina el producte. Sense un editor diligent una obra d’aquestes característiques pot fer aigües. Aquesta, pel contrari, és un producte reeixit, cridat a ser un referent dins la historiografia valenciana i dels Països Catalans.

Editorial Afers (2020)

Els lectors i lectores d’aquest llibre hi trobaran temes molt diversos, com també una gamma àmplia de personatges, aspectes polítics, socials i les peripècies vitals dels protagonistes, ja siguen de les elits (laiques i eclesiàstiques) o menestrals i camperols. Així, els primers ducs de Gandia, abans dels Borja, Alfons el Vell i el seu fill, Alfons el Jove, reben atenció en dos articles que recullen exhaustivament quin va ser el gust pel seu vestuari, com també quina va ser l’atenció mèdica que reberen. Ací trobareu també una passejada pels versos d’un il·lustre saforenc, Ausiàs March, que han servit per mostrar la presència de la medicina a través dels ulls de les elits valencianes. També hi trobareu el protagonisme d'una dona, Benvinguda, parenta de l'autor del Tirant, a través d'una biografia. Com uns altres protagonistes sovint marginals de les històries principals: els musulmans que hi vivien, els jueus i els conversos. La història d’aquestes comunitats, que estigueren ben presents a la Safor en temps medievals i moderns, presenta un gran interès per descobrir el protagonisme assolit, la convivència mantinguda i frustrada, la repressió patida per homes i dones que habitaren les terres valencianes i també foren protagonistes amb noms i cognoms. Trobareu la constitució de la moreria gandienca i els seus avatars. Fins i tot, es pot llegir un treball sobre allò que en diríem l’evolució del paisatge i el medi ambient en temps medieval; alteració, destrucció i domesticació del territori. I la història de l’art es fa present també a través de l’estudi de l’obra de Paolo de San Leocadio, magnífica representació del Renaixement en el museu de la capital de la Safor.

Fent la lectura a salts, sense seguir l’ordre establert a l’índex. I he de reconèixer que ha estat un plaer, en tant que historiador medievalista, llegir el resultat. El mosaic de personatges i temàtiques no pot ser més atraient.

Dos treballs poden semblar discordants en el conjunt. Un versa sobre els testaments nuncupatius en el món rural, açò és, els testaments elaborats verbalment davant de notari en circumstàncies particulars, com ara en temps de pesta, quan la normalitat era sotragada. I l’altre és un estudi sobre els usos escripturaris privats en temps medievals. La seua aportació, tot i no estar centrada a la comarca protagonista, aporta una mirada fascinant sobre aspectes culturals i socials del món valencià medieval. Epidèmies i escriptura són elements molt suggeridors en els temps que corren.

Sovint llibres com aquest que ressenyem fan por al lector no avesat a la història. Els aparats erudits poden espantar. Sempre he pensat que en bona mesura són prescindibles per a qui no en vol saber tant. Quan els llibres d’història estan ben concebuts i estan ben escrits, sempre són atractius per a qualsevol. El que s’hi atreveix se sol sorprendre. Jo mateix he anat fent la lectura a salts, sense seguir l’ordre establert a l’índex. I he de reconèixer que ha estat un plaer, en tant que historiador medievalista, llegir el resultat. El mosaic de personatges i temàtiques no pot ser més atraient.

 

Només amb el teu suport tindrem viabilitat i independència financera. Amb una aportació de 150€ a la fundació Jordi de Sant Jordi podries recuperar fins al 100% de l'import.

Impulsem Nosaltres La Veu, recuperem Diari La Veu!

Informa't i fes-te agermanada ací