'Mar d'estiu. Una memòria mediterrània', de Rafel Nadal

LA LLIBRERIA: VIATGES

per Tomàs Vibot

La Veu dels Llibres

Rafel Nadal
Rafel Nadal

En un moment com aquest, on el substantiu pandèmia i tot el seu camp semàntic ens porta a la reclusió o al distanciament, el llibre Mar d’estiu. Una memòria mediterrània regala un embat d’esperança, un pèlag obert on reconèixer-nos mentre fem un itinerari cap a les nostres arrels culturals. La literatura de viatges en català té ara una obra que és més que un títol sobre geografies llunyanes; té un relat deliciós i revelador, sincer i emotiu alhora sobre l’experiència en diversos racons de la mar nostra.

Amb Mar d’estiu, l’escriptor Rafel Nadal i Farreras (Girona, 1954) ens mena a un itinerari personal de doble direcció: cap a l’obertura a la vida –emmarcada en la gran vasa que ens agermana, la mar Mediterrània– i una tornada a l’origen, a l’essència, allò tangible i nomenable. Una ruta que arrenca a la infantesa, dins la badia de la Fosca per acabar en una caminada plena d’expectatives cap al Faros Papas, a Icària, allà per la mar Egea.

Aquesta mar d’estiu ens porta des de les costes de l’Empordà a Stromboli –terra de vivències radicals–, a la quasi deserta Hydra –refugi de Leonard Cohen–, a Icària, a l’esmitjada Xipre...

El viatge i la seva planificació són com la vida: una opció. “A l’hora de viatjar, m’agrada deixar-me seduir pels itineraris temàtics, els que persegueixen idees concretes, aquells que de camí a l’objectiu obliguen a fer marrada, a buscar carreteres secundàries o transitar per camins de carro impracticables, que sovint proporcionen sorpreses agradables”. És per això que, en una època com la nostra, on el turisme de masses cau damunt els països receptors com un tsunami i el viatge es planteja majorment de cara als likes a Instagram, l’opció narrativa i vital de l’autor ens porta cap a la recerca de certes essències, tant en el paisatge com en els que l’habiten. El llibre navega sobre belles referències clàssiques, ja que l’anada és a l’àtom de la nostra idiosincràsia, Grècia, cultura especialment viva en les seves illes i illots, on encara es poden compartir sopars arran de mar –sense l’amenaça de l’agent de Mediambient–, on els venedors de fruita i verdura ambulants aturen el trànsit el temps que calgui, on els darrers adéus es fan amb bocins de miralls... Aquí el ritme de la vida el marca encara l’entorn, el clima, les necessitats del moment i el pòsit ancestral; aquí les restes mil·lenàries es barregen amb hortes i sementers, i la naturalesa regala les mateixes flaires segle rere segle...

Univers Llibres (2020)

La reflexió sobre el cabal cultural jeu de fons. Mentrestant, les pàgines avancen suaument, tranquil·les, podríem dir –sense sortir del tema– com un llaüt un horabaixa d’estiu; una lectura plaent i plena de detalls que sovint esdevenen els focus temàtics, com són aromes, colors, gustos... Però també les paraules: mots que pronunciats a l’extrem oriental o occidental de la Mediterrània comparteixen una arrel comuna, una essència germana, que ens acosta i alhora ens individualitza. La ruta de l’autor és plena d’imatges i sensacions cercades a partir de la curiositat pròpia del viatger però també a través de la sendera que altres han obert amb anterioritat. Des d’aquests il·lustres mestratges, Rafel, acompanyat sempre de l’Anna, crea un nou relat, una nova experiència sense amagar emocions i les regala obertament al lector.

Aquesta mar d’estiu ens porta des de les costes de l’Empordà a Stromboli –terra de vivències radicals–, a la quasi deserta Hydra –refugi de Leonard Cohen–, a Icària, a l’esmitjada Xipre... Però, l’autor també ens recorda que hi ha una altra mar, la mar d’hivern, la que calla, la que suporta els temporals llençats pels vents locals; i espera pacient els dies sol i les veus estimades.

I ens recorda adesiara que el paradís no és enfora; el paradís és ben a la vora. Millor dit: el paradís és nostre. Només cal hissar veles i obrir aqueixes pàgines.

Més que convidar al viatge, el llibre obre la porta a una reflexió ampla, enfocada en bona part a conscienciació individual i col·lectiva com a cultura. Mar d’estiu és una obra preciosa, deliciosa, com el Bàssit de la infantesa, com els frescos d’Asínou o com les feixes de Folégandros. Com tota la diversitat que ens agermana en aquest Oikumene. És una mirada serena i reflexiva sobre aquesta mar de més de 12.000 illes, un territori que mai no podrem abastar però al qual cal acudir amb serenor i respecte, perquè al cap i a la fi ens ascendeix a tots els que hi habitem.

El llibre és talment com acaba: un conjunt de pàgines on les preguntes són fàcils... però les respostes necessiten (o més bé es mereixen) un temps. I ens recorda adesiara que el paradís no és enfora; el paradís és ben a la vora. Millor dit: el paradís és nostre. Només cal hissar veles i obrir aqueixes pàgines.

 

Només amb el teu suport tindrem viabilitat i independència financera. Amb una aportació de 150€ a la fundació Jordi de Sant Jordi podries recuperar fins al 100% de l'import.

Impulsem Nosaltres La Veu, recuperem Diari La Veu!

Informa't i fes-te agermanada ací