Per una estratègia preventiva davant la COVID-19
El president Ximo Puig ha assegurat que no s’adoptaran mesures “compulsives” ni “improvisades” davant la COVID-19, sinó atenent a la “realitat social i econòmica”. No ha parlat de la realitat sanitària, tampoc de les realitats de llarga durada que ens podem trobar si la crisi continua. La vicepresidenta Mònica Oltra ha remarcat com el número de morts va en augment, també l’ocupació de places a les UCI i com el virus torna a expandir-se. Ha parlat de la realitat sanitària que hi tenim, demanant mesures més restrictives a tot Espanya.
Caldria preguntar-se si després de nou mesos des que l’OMS va declarar l’alerta sanitària internacional i huit mesos d’una difícil convivència amb el virus a Espanya, encara hi ha plantejaments polítics de portar endavant mesures compulsives i improvisades, o ens trobem amb una projecció personal per avalar, escudar i legitimar els propis arguments. Per entendre les polítiques de la prevenció, hem de començar a preguntar-nos, interpel·lant també la classe política, quines realitats s’estan avaluant i analitzant i com; així com les possibles conseqüències i seqüeles en les diferents esferes socials i personals, i davant quines d’aquestes es vol incidir, prioritzant unes davant les altres.
De vegades sembla que aquells/es polítics situats a determinades esferes de poder, no han analitzat i avaluat, encara, amb profunditat on està l’arrel de la crisi que vivim: la sanitària i l’econòmica, la social, relacional, laboral i empresarial. L’arrel de tot es diu: COVID-19, així que si volem fer una política preventiva en tots aquests àmbits, hem d’anar a ella, a l’arrel que l’ha produïda. Basant-nos en la realitat actual de què partim i no de la que desitjaríem i tenim com a ideal. Una realitat que abasta múltiples dimensions que no podem oblidar: seqüeles i conseqüències, morts, col·lapse sanitari, crisi econòmica i empresarial, relacional, a l’àmbit educatiu, laboral, etc.
Una estratègia preventiva davant la COVID-19 s’hauria de basar en quatre punts estratègics (RCEM):
- Reduir 2) Controlar 3) Eliminar 4) Mantindre.
El que hem de considerar és el significat, el perquè i per a què d’aquestes fases, com portar-les endavant, saber com les implementem, amb quins recursos, amb quina temporalitat, amb quins costos i beneficis a curt, mig i llarg termini i amb quines conseqüències i mesures pal·liatives d’aquelles situacions que deixaran a grups poblacionals en contextos de vulnerabilitat.
S’ha d’avaluar què ha funcionat i què no ha funcionat fins ara, millorar aquelles estratègies preventives que han donat resultats més positius que altres.
La COVID-19 és un virus que es transmet en la relació entre persones directament o indirectament. Ens podem apropar a ell des d’una mirada únicament medicosanitària, però ens deixarem la vessant social que és la que l’està propagant.
Com la vicepresidenta Mònica Oltra va dir, "ens juguem molt, ens juguem la vida".
No deixem escapar les oportunitats de millorar les coses. Ara ja res hauria de ser compulsiu i improvisat en la política respecte a la COVID-19 i, si ho és, és perquè les coses s’han fet i s’estan fent des de la irreflexivitat. Ha hi hagut molt temps per pensar, ponderar, avaluar i analitzar des del que tenim, coneixem i desconeixem.
Només amb el teu suport tindrem viabilitat i independència financera. Amb una aportació de 150€ a la fundació Jordi de Sant Jordi podries recuperar fins al 100% de l'import.
Impulsem Nosaltres La Veu, recuperem Diari La Veu!