Marilú, la musa de la festa i de l’alegria

Un conte infantil

per El conte del diumenge, Jesús Giron Araque

Cultura

Nit del Foc, Falles 2017
Nit del Foc, Falles 2017 | Rafa Esteve

Al segle IX, a la Xina, en ca l’alquimista Zung Hue ocorregueren coses ben estranyes.

Zung Hue passava el dia al seu laboratori buscant la substància que poguera fer que les pedres es convertiren en or, allò que diem “la pedra filosofal”. Mesclava i mesclava, provava i provava i no hi havia forma d’obtenir-la.

Zung Hue era pare de tres filles prou entremaliades: sempre estaven juga que juga, corre que corre; mai deixaven de fer malifetes i no paraven de molestar el pare en el treball.

La major es deia Ma i era de pell prou fosca, tant que semblava negra com el carbó. La mitjana es deia Ri i tenia una bonica cabellera del color del sofre d’un groc brillant i molt cridaner. I la menor, que es deia Lú, era de pell blanca, tan blanca com el salnitre i semblava que acabava de veure un fantasma.

A la vesprada, les germanes tenien el costum de jugar al jardí buscant les fades entre les flors. En la Xina, les fades tenen noms llargs. Hi ha la fada Ploma d’ocell que vola sota els llacs que s’encarrega de fer caure la pluja, o la fada Espill dels crisantems a la vesprada que s’encarrega de la llum que ha d’arribar a les flors, o la fada Brisa de riures que, com el nom indica, és l’encarregada de portar felicitat a les persones. Les fades tenen bon humor i es dediquen a jugar amb els xiquets, a cantar cançons de primavera i a ballar.

Però a la Xina també hi ha bruixes que s’amaguen entre les plantes i intenten que les fades no puguen complir les seues missions. És clar que aquestes bruixes són ben dolentes i, a més a més, tenen noms esgarrifants. Hi ha la bruixa Boca que menja arbres i plantes que provoca incendis als boscos; també la bruixa Tempesta de gel i foc que crema cases i gela cultius. Però la més temuda per tots és la bruixa Mans de guerra i peus de tristesa;evidentment és la que provoca totes les guerres i baralles. Per descomptat aquestes bruixes no estimen els xiquets i se n’aprofiten de qualsevol descuit d’ells o dels pares per a fer-los mal.

Un dia qualsevol, Zung Hue es troba capficat en un experiment: té el convenciment que està a punt de trobar la desitjada “pedra filosofal”; les seues filles corren una rere l’altra al seu voltant intentant agafar-se, cridant, rient... L’aldarull és insuportable. Ma entropessa i cau sobre Ri i aquesta fa caure també a Lú sobre la taula de treball del pare. Totes les provetes, tubs, substàncies i líquids cauen a terra i l’experiment que estava fent acaba en un embolic de restes per terra.

El pare, desesperat, llança un crit de desaprovació cap a les filles: “Tant de bo, no haguéreu nascut”. Les filles queden perplexes i esvarades. Quasi a l’instant, i aprofitant el desconcert, apareix la bruixa Mans de guerra i peus de tristesa. I, assumint el desig de Zung Hue, converteix les tres germanes en tres substàncies.

―El teu desig s’ha complit. Ara les teues filles no són altra cosa que tres munts de pols. Si les mescles obtindràs una nova substància amb què guanyaràs prou diners. Mà, Ri i Lú són ara Marilú, les tres en una ―va dir tota orgullosa la bruixa Mans de guerra i peus de tristesa.

Zung Hue no va saber reaccionar. La bruixa, sense donar-li temps per a explicar-se, va desaparéixer per una escletxa de la paret. Zung Hue va plorar desconsoladament cridant les seues filles, però no va obtenir resposta. Sobre la teula de treball hi havia tres muntonets: un blanc com el salnitre, altre groc com el sofre i altre negre com el carbó. La curiositat de Zung Hue era tanta que va mesclar-los i, al moment va obtenir una nova substància grisosa a la qual va anomenar pólvora. I experimentant va comprovar que aquesta substància era explosiva. I de nou va plorar recordant les seues filles perquè elles en certa manera també ho eren.

L’invent de Zung Hue es va estendre ràpidament com la pólvora doncs era pólvora i, a poc a poc, va arribar a tots els indrets del món. Va provocar desastres i morts; pena i dolor. Marilú, ara tres en una i una en tres, s’adonava del que feien amb ella i plorava sense desconsol.

Els crits de Marilú van arribar fins a les oïdes de la fada Brisa de riures que es va presentar davant d’ella.

―Què vos ha passat? Per què vos trobeu en aquesta trista situació?

―La bruixa Mans de guerra i peus de tristesa ens ha convertit en pólvora i ens obliga a fer el mal i dur el dolor i la tristesa allà on anem ―va respondre tota resignada Marilú.

―Això no és acceptable de cap manera. Eixa bruixa se les veurà amb mi ―va asseverar amb contundència Brisa de riures.

Brisa de riures va fer una sèrie d’encanteris i cerimònies i va tornar l’alegria a Marilú, encara que no va poder tornar-la a la seua forma anterior de les tres germanes.

―Almenys dedicaràs la teua existència a dur l’alegria a la gent i la faràs gaudir amb els teus colors i sorolls. D’ara endavant seràs goig per a les persones que sàpiguen utilitzar-te bé i amb cura. I t’anomene “Marilú, la musa de la festa i de l’alegria”.

Marilú va acceptar la seua nova condició, ja que si no podia tornar a la seua vida anterior, almenys gaudiria amb les persones i l’existència ja no seria de plors i dol.

I Marilú viatja de nou pel món.

A la Xina Marilú és protagonista de les festivitats de l’arribada de l’Any Nou i de la primavera. El so explosiu dels petards de color roig espanta els esperits malignes i la mala sort.

A Tailàndia, al festival Yi Peng, Marilú està present durant tres dies de música, color i llum i, per descomptat, amb els seus focs d’artifici.

Als Estats Units, Marilú protagonitza el dia de la Independència, el 4 de juliol.

I és al festival de Sant Petersburg, i als carnavals, i a les celebracions d’una ingent quantitat de festes per tots els racons del món, i ...

Però el lloc on més li agrada estar a Marilú, perquè s’ho passa molt bé, és a València, a l’època de les Falles. No para. Contínuament és al carrer, a la festa. Marilú sap que ací, els pirotècnics són vertaders artistes i fan d’ella espectacles de bellesa incomparable. Marilú, La musa de la festa i de l’alegria, no es penedeix de ser la protagonista, de ser la pólvora que porta joia i gaudi a tothom.

 

Només amb el teu suport tindrem viabilitat i independència financera. Amb una aportació de 150€ a la fundació Jordi de Sant Jordi podries recuperar fins al 100% de l'import.

Impulsem Nosaltres La Veu, recuperem Diari La Veu!

Informa't i fes-te agermanada ací