Un llibre en fa reviure un altre: 'Herbes per a guarir. Un receptari medieval valencià del segle XV'

LA LLIBRERIA: CIÈNCIA

per Salvador Máñez Aliño

La Veu dels Llibres

Mercedes Gallent | Youtube
Mercedes Gallent | Youtube

L’any 1969 Fernando Arroyo i Amparo Cabanes van comunicar al III Congrés Nacional d'Història de la Medicina, celebrat a València, l’existència d’un manuscrit medieval, escrit en lletra gòtica i tinta roja, en què es descrivien una sèrie de remeis d’origen natural contra distintes malalties. Aquella obra, classificada dins del conegut grup dels receptaris, es trobava dipositada a la Biblioteca de la Universitat de València, i era coneguda com el Receptari Anònim o el Receptari de València. Difícilment podria considerar-se, almenys sota un punt de vista físic i col·loquial, que tal obra fóra un llibre o, si volem, un llibre complet. Per entendre'ns: està mutilat, no presenta autor, ni títol, ni data d’escriptura, tot i que segurament podria establir-se que el seu enquadrament temporal fóra durant les dècades conclusives de l'Edat Mitjana.

Mercedes Gallent ha tret un veritable llibre ─Herbes per a guarir. Un receptari medieval valencià del segle XV─, en què es vessa íntegrament el contingut del vell receptari, i l’acompanya dels índexs de malalties de productes farmacèutics, no sols vegetals, sinò també animals i minerals.

Sobre aquelles deixalles, suficientment amples, Mercedes Gallent ha tret un veritable llibre ─Herbes per a guarir. Un receptari medieval valencià del segle XV─, en què es vessa íntegrament el contingut del vell receptari, i l’acompanya dels índexs de malalties de productes farmacèutics, no sols vegetals, sinò també animals i minerals. És precisament la relació de malalties la que constitueix l'espina dorsal del llibre, convenientment ordenat segons els sistemes fisiològics i necessitats, de vegades imperioses, del nostre organisme. Situacions com "a nedeyar e mundifficar totes màcules qui sien en la cara ne en la persona", o "a sanar tot mal de síncopin e cardíaca passió", amb moltes més d'altres se succeeixen amb descarat realisme patològic pàgina rere pàgina. Per tal d’assolir una idea sobre l'extensió dels capítols, cal reflectir que per un cas tipus, com seria "a curar e perfetament gourir mal de pedra" es mencionen exactament vint-i-tres productes.

Publicacions Universitat de València (2020)

Als ulls d'un farmacèutic, o senzillament de qualsevol persona interessada en els remeis naturals, la molla o nucli de l'obra potser consistisca en les instruccions per a la preparació dels medicaments. L'autor medieval explica com s'ha de tractar la matèria primera --allò que tècnicament es designa droga o droga crua, per aclaridora redundància per tal d'arribar a la forma aplicable al pacient: si convé usar un producte fresc o sec, o si convé extraure'l amb vi, aigua o mel. Per exemple, quan mira d'explicar remeis contra "qui no poden pixar", indica cóm obtenir la medicina: "dats-li a beura de l'exarop fet de ceba marina ab vinagre e de la mateixa flor, e fer-l'à orinar. Emperò, guardats que ho sapiats fer, que mortal és si no ho sabets fer segons la manera que a fer fà". Hi ha casos, com és un dels remeis per a les fístules, en què no es pot parlar de gaire preparació: "prenets rael de aristològia ben nedeyade e picats-la e posats-la sobre là hon seran les fístoles; continuant, seran curades".

La molla o nucli de l'obra potser consistisca en les instruccions per a la preparació dels medicaments. L'autor medieval explica com s'ha de tractar la matèria primera - allò que tècnicament es designa droga o droga crua.

Pel que fa l'edició que ara ens ocupa, datada el juliol de 2020, el receptari com a tal ve precedit per una part introductòria més que interessant, on se situa l'obra original en el seu context històric, sobre tot amb relació a altres compilacions del mateix caràcter medicinal. També s'expliquen els criteris usats per la transcripció i edició, prestant atenció a quina és la línia seguida per adequar-se mínimament a criteris ortogràfics actuals, mantenint l'essencial tenor literal del manuscrit, com s'ha pogut observar, sens dubte, als paràgrafs anteriors. La presentació material de l'obra de Mercedes Gallent, coordinada editorialment per Maite Simon, és més que sòbria, lluny d'afectacions o fantasies de cap classe. Malgrat que la manualitat del llibre és molt agradable, i la lectura amena, gosaria dir que no haguera estat sobrant alguna mínima il·lustració, si més no, de l'anònim original. Igualment convé assenyalar que, en cas de procedir-se a una reimpressió, seria necessària una detallada correcció de l'índex de substàncies farmacèutiques. Com a conclusió, i encara que puga entrar en redundància, Herbes per a guarir és un llibre sorprenentment atractiu i enriquidor per a la sèrie Fonts Històriques Valencianes, de Publicacions de la Universitat de València, dirigida per Antoni Furió i Enric Guinot.

 

Només amb el teu suport tindrem viabilitat i independència financera. Amb una aportació de 150€ a la fundació Jordi de Sant Jordi podries recuperar fins al 100% de l'import.

Impulsem Nosaltres La Veu, recuperem Diari La Veu!

Informa't i fes-te agermanada ací