El valencià, una llengua de llibres i de pensament

per Vicent Flor, director de la Institució Alfons el Magnànim

La Veu dels Llibres

Obres guardonades per la Institució Alfons el Magnànim-Centre Valencià d’Estudis i d’Investigació als Premis València i València Nova 2018
Obres guardonades per la Institució Alfons el Magnànim-Centre Valencià d’Estudis i d’Investigació als Premis València i València Nova 2018

El valencià, per descomptat, és una llengua de llauradors i de festa. I de la poesia. I del teatre popular. Alguns, però, han pressionat de manera insistent perquè aquest idioma estiga restringit només (o fonamentalment) a eixos camps, limitat, com escrigué Joan Fuster, al reducte folklòric. I això sí que no. El valencià també és una llengua d’alta cultura, de ciència, de tecnologia, de treballadors urbans, de narrativa i de teatre de qualitat, una eina cultural per a estimar als xiquets i als adults, per a crear, per a pensar... En definitiva, la nostra és una llengua per a tota mena d’usos comunicatius i no per a combinar usos subalterns amb l’exclusivitat del castellà per a uns altres usos suposadament exclusius.

El valencià ha estat una llengua tradicionalment secundària en el Magnànim. Jo no entenc que amb recursos públics passe això.

En aquesta etapa de la Institució Alfons el Magnànim, malgrat que a alguns els coga, no hem fet sinó aplicar aquest principi sense complexos: el valencià serveix per a tota mena de llibres i per a tota mena de conferències i congressos. En la roda de premsa del 28 de desembre de 2015, només uns dies després d’incorporar-me al Magnànim, ja vaig explicitar per escrit que aquesta institució «ha de tenir el valencià com a llengua destacada de publicació i d’investigació. El valencià ha estat una llengua tradicionalment secundària en el Magnànim. Jo no entenc que amb recursos públics passe això. De fet, dels darrers deu llibres o revistes que ha publicat el Magnànim nou han estat en castellà i tan sols un en valencià. En el nou període mai al llarg d’un any s’editarà per davall del 50% en valencià i, com a llengua minoritzada, tindrà una acció positiva. L’objectiu és editar aproximadament dos de cada tres llibres en valencià. El castellà i ocasionalment l’anglés també seran llengües d’edició i d’activitats del Magnànim però el valencià abandonarà la seua situació residual».

Fins i tot algun catedràtic d’universitat digué en un Consell d’Administració que eixe objectiu no seria abastable per absència d’originals. El seu pronòstic, però, no es complí i aquest és el primer període, en més de setanta-cinc anys, on el valencià és llengua majoritària d’edició (i tot amb tot, hem multiplicat les vendes respecte del període anterior). I, a més a més, com que s’ha incrementat l’edició total de llibres, s’ha dut endavant aquest objectiu tot mantenint si fa no fa l’edició en castellà.

Així doncs el valencià és la llengua majoritària de la poesia (i per això, de moment, hem editat la poesia completa de Marc Granell, de Jaume Pérez Montaner, de Josep Piera i de Teresa Pascual i també hem recuperat les poesies inèdites de Joan Fuster i hem fet una edició bilingüe de Ciutadà, de la poeta afroamericana Claudia Rankine, traduïda per Carme Manuel); del teatre (i, per això, estem editant el teatre complet de Manuel Molins. I en vindran altres!) i de la narrativa clàssica. De fet, la col·lecció Biblioteca d’Autors Valencians no sols ha recuperat el seu primer director en els crèdits, Joan Fuster, sinó que està contribuint a recuperar el Tirant lo Blanc, en nova edició de Víctor Labrado i Llúcia Casanova, i els Diàlegs de Joan Lluís Vives, entre d’altres. Pel que fa al camp estricte de la literatura, ens limitem a llibres que difícilment poden editar les editorials privades valencianes.

Sembla una obvietat però caldrà recordar que no és incompatible editar un estudi sobre la guerrilla antifranquista a la comarca d’Utiel-Requena i traduir al valencià....

Però el valencià també ha de ser una llengua d’assaig i de pensament. I el Magnànim, amb modèstia, hi ha contribuït (de fet, és una editorial bàsicament d’assaig). I això s’ha fet amb una combinació de temes valencians (som una societat de cinc milions de persones que mereix ser analitzada; algú, però, considera despectivament això temes locals com si el que és local no fóra sinó el que és universal aplicat a un territori concret) i temes universals. Sembla una obvietat però caldrà recordar que no és incompatible editar un estudi sobre la guerrilla antifranquista a la comarca d’Utiel-Requena i traduir al valencià (a càrrec de Josep Ventura) la biografia de Karl Polanyi, un dels antropòlegs més influents del segle XX. Tampoc és incompatible la publicació d’una selecció de cròniques del periodista esportiu José Vicente Aleixandre i la traducció al valencià del llibre Com acabarà el capitalisme del sociòleg alemany Wolfgang Streeck. Tampoc ho és reeditar el llibre La música popular de Vicent Torrent i traduir al valencià, a càrrec de Ruben Luzón, El poble. Ascensió i caiguda de la classe obrera britànica (1910-2010) de la historiadora britànica Selina Todd. Podria seguir però tinc limitat l’espai i tampoc no cal aclaparar al lector. Al web del Magnànim es pot veure aquest treball: desenes d’assaigs, la majoria dels quals sobre temes d’actualitat. Al capdavall, aquell dia dels innocents de 2015, es proposà també que, «sense descurar el passat, haurà d’orientar les publicacions i les activitats cap als problemes socials actuals i, en particular, cap a la gent que més pateix». Doncs això mateix: inversió pública al servici dels ciutadans.

Només amb el teu suport tindrem viabilitat i independència financera. Amb una aportació de 150€ a la fundació Jordi de Sant Jordi podries recuperar fins al 100% de l'import.

Impulsem Nosaltres La Veu, recuperem Diari La Veu!

Informa't i fes-te agermanada ací