Austeritat, espolis i un sil·logisme

per VA COM VA. Jesús Peris

Societat

Austeritat, espolis i un sil·logisme
Austeritat, espolis i un sil·logisme | Flickr / José Angel Biel Rivera

Llig en una crònica de Paola Ovelleiro a eldiario.es que la família Franco està buidant el Pazo de Meirás abans de lliurar-lo. I no és una mudança qualsevol: estem parlant de cinquanta camions carregats d’obres d’art, moltes d’elles d’un valor patrimonial incalculable, perquè literalment no es pot mesurar en diners, entre elles ni més ni menys que dues figures d’apòstols que estaven originalment al Pòrtic de la Glòria de la Catedral de Santiago. És curiós com la propaganda oficial del franquisme sempre representava Franco com un home sobri, un dur militar de costums quasi espartanes, mentres ell i la seua estimada esposa es dedicaven al saqueig desfermat per just dret de conquesta, que haguera dit Felip V. La història de com el Pazo de Meirás va acabar en les seues mans és exemplar, amb la seua barreja d’adulació, coacció i por. Hui els descendents del dictador genocida no només no s’avergonyeixen del seu cognom sinó que continuen gaudint dels productes de l’espoli. I no són els únics, és ben sabut: moltes fortunes actuals de gent elegantíssima i benpensant tenen el seu origen en espolis de postguerra, com entre tantes altres coses ens va contar tan bé Rafael Chirbes.

Llig també estos dies que el Campetxano anava repartint targetes black amb la família, i que això explica entre d’altres coses el nivell de vida exhibit amb impunitat per Victoria Federica i Froilán. Fins i tot l’egua de la xiqueta hauria estat beneficiada. Potser pensaren nomenar-la senadora, com va fer Calígula amb el seu cavall, o, almenys, donar-li algun càrrec en alguna empresa de l’Ibex 35 o de l’administració. Si Pérez Reverte és acadèmic de la llengua espanyola a ningú li haguera estranyat que també ho fóra l’egua reial, tenint en compte els serveis prestats al gaudi quotidià de la neta de l’emèrit, però sembla que no va ser necessari perquè l’animalet fos adquirit i estiguera molt ben cuidat amb diners negres convenientment blanquejats.

No es pot dir que em sorprenga. Era, de fet, massa evident i a la vista de tots. Com si no un il·lustre tros de suro com Froilán haguera pogut comprar-se un cotxasso de vuitanta mil euros? Amb els fruits del seu treball? Em fa gràcia, això sí, la sorpresa dels mitjans, l’escàndol de les exclusives i fins i tot un poc la investigació d’anticorrupció, que qui sap com conclourà, sobre un senyor que continua còmodament fugat en una monarquia absoluta amiga amb el beneplàcit exprés del govern més social de la història.

Al mateix temps no puc deixar de recordar la propaganda al voltant del Campetxano en els bons temps del rei Joan Carles I: també ell era auster, rei de la monarquia més barata del món, més, per suposat que una república, mentres, mitjançant comissions i tot el repertori habitual de la corrupció, amuntegava milions d’euros en paradisos fiscals i vivia a l’estil de la monarquia eixa que ara l’hostatja.

És tan fàcil establir els paralel·lisme entre Franco i el Campetxano, successor seu a títol de rei: en els espolis i en la manera com eren obscenament ocultats per la propaganda per la via de la hipèrbole de la qualitat inversa. I és molt fàcil també mirar en el present, llegir el que diu la premsa oficial sobre l’austeritat del Preparat i fer un senzill sil·logisme. És de primer de lògica. Igual és per això que molesta tant la filosofia a l’ensenyament.

 

Només amb el teu suport tindrem viabilitat i independència financera. Amb una aportació de 150€ a la fundació Jordi de Sant Jordi podries recuperar fins al 100% de l'import.

Impulsem Nosaltres La Veu, recuperem Diari La Veu!

Fes-te agermanada ací