Arráez, l’equilibri entre la irreverència i l’estima pels orígens

per Vicultura, Manel Domingo

Cultura

Arráez, l’equilibri entre la irreverència i l’estima pels orígens
Arráez, l’equilibri entre la irreverència i l’estima pels orígens | Manel Domingo

Construïda sobre tres cups centenaris de la Font de la Figuera, Bodegas Arráez no ha deixat d'encadenar reformes i expansions des del 2002 i prompte encetarà el nou celler en què estan treballant. A hores d'ara, és l'única empresa que continua produint junt amb la cooperativa local, malgrat que aquest poble de tradició vinícola va arribar a tindre vora 60 cellers privats.

"Una crisi sempre és una oportunitat." Sota aquesta filosofia, Toni va decidir agafar el comandament del projecte que el seu avi havia encetat 57 anys abans. Més de mig segle de producció de vins des del sud de la Costera que de sobte va topar amb una tossuda realitat: la crisi econòmica del 2007. Calia reinventar-se o morir. Després d'un temps prudencial a l'ombra de son pare, Antonio Arráez, Toni va aprofitar les vacances d’aquest per a sorprende'l a la tornada amb una nova botella de vi que trencava tots els esquemes. El seu nom: Mala Vida.

Així va començar la nova etapa de Bodegas Arráez i el seu projecte particular per a arrencar al vi l'aura elitista que l'envoltava i entregar-lo al poble. "En eixe moment no hi havia etiquetes de vi tan agressives i irreverents com Mala Vida, que era un vi amb què la gent jove es podia identificar. Atreia la gent que no tenia experiència, però al mateix temps va agradar a la gent experta", explica Toni. De fet, en poc més d'una setmana va guanyar el premi a millor vi negre roure de la fira del vi de Proava.

El temps de reflexió de què va poder gaudir Toni al costat de son pare el va portar a pensar que les bodegues s'havien acomodat, enfocades com estaven a un públic més veterà i acostumat als vins de tota la vida. Però aquests vins anaven desapareixent del mercat a poc a poc –junt amb els seus consumidors–, per la qual cosa calia apostar "pels qui venien darrere". El problema era que al darrere ja no venia ningú. Es tractava de tota una "generació perduda" en favor de la cervesa.

Malgrat tot, l’estratègia va resultar un èxit i ha donat vida a una dècada de vins irreverents. Encara més, Toni creu que el sector en general "ha vist que hi ha gent que es vol incorporar al producte" i el seu orgull és que tots s'estan "alineant en la direcció correcta" per a obrir les portes del vi cada vegada a més gent.

Vista interior del celler |Manel Domingo

Es tracta d'una dinàmica que també s'ha vist reflectida en l’empresa. Quan Toni va començar el projecte, el celler comptava amb 4 treballadors d'una mitjana d'edat que rondava els 60 anys. A hores d'ara, ja en són 33 i les edats se situen al voltant dels 35. Tot un intercanvi generacional que considera "clau". "Qui es jubilava va passar un any i mig treballant amb el seu substitut. Això va combinar l'ímpetu i les ganes dels més joves amb l'experiència, la calma i el fer les coses com toca dels majors", explica.

Aquesta relació entre allò nou i allò vell forma part de l'essència del projecte. El màrqueting atrevit i fresc que envolta els seus productes va de la mà de la responsabilitat sobre els orígens. Per això, advoquen per varietats autòctones que havien estat desplaçades per les foranes. "Estem treballant amb els mateixos raïms amb què ací s'elaborava el vi fa 200 anys", incideix Toni. I en posa exemples: el Vividor està realitzat amb la varietat boval; el Bala Perdida, amb Alicante bouschet, i el Vivir sin Dormir, amb monestrell de Jumilla. En el cas del Mala Vida Blanco, començaren a utilitzar la verdiell, que es va salvar de l'extinció gràcies a alguns viticultors de la zona que en van mantindre unes poques parcel·les.

"Estem defenent el que no s'ha defés en els últims anys, que són les nostres varietats autòctones. En els últims anys s'ha decidit potenciar la chardonnay, la cavernet sauvignon, la merlot... I per a fer-ho s'ha arrencat verdiell o arcos. No té ni cap ni peus, perquè eixes varietats només les tenim nosaltres i ens donen un punt d’avantatge per l'exclusivitat", defensa Toni.

A banda de la línia de vins Canallas, que suposen el gruix de la seua producció, la joia de la corona és Los Arráez. Una col·lecció amb què tracten d'apropar-se a les arrels i, de passada, experimentar amb fórmules més enllà de les habituals. L’etiquetatge amb enginyoses il·lustracions ja ens dona una pista: el Parcela 0 mostra un cocodril sostenint entre les dents una fràgil copa de vidre, una metàfora del caràcter subtil i alhora potent d'aquest vi. El Verdil, en canvi, mostra el fundador del celler, Antoni Arráez Garrigós, a cavall d'un samaruc –una espècie de peix autòcton que també es troba en perill d'extinció–. "És una manera de retre homenatge al lloc d'on venim", celebra Toni.

 

  Los Arráez Malvasía
  Blanc Barrica 2018

  Varietat: 100% malvasia.

  Fase visual: Color groc pallós, net i brillant.

  Fase olfactiva: Fruita blanca amb notes balsàmiques d'eucaliptus i un  fons mineral en equilibri amb notes torrades.

  Fase gustativa: Voluptuós, amb bona acidesa, però molt refrescant i  amb final llarg.

  Graduació alcohòlica: 13,5%.

  Criança: El 30% del vi ha sigut criat durant 3 mesos en barriques de  roure francés de baixa tanicitat.

 

 

 

Los Arráez Arcos
Negre Criança 2018

Varietat: 100% arcos de Miguel.

Fase visual: Color roig bordeus de capa mitjana-baixa.

Fase olfactiva: Fruites fresques del bosc amb notes balsàmiques com l'eucaliptus i especiades com el pebre blanc.

Fase gustativa: L'entrada en boca és sedosa i dona pas a un centre dolç. Final llarg, complex i persistent.

Graduació alcohòlica: 13,5%.

Criança: Elaborat en botes de fusta de roure francés i posterior criança la mateixa bota durant 6 mesos.

 

La publicació d'aquest article ha sigut possible gràcies a les més de 300 agermanades de la nova modalitat.
Amb una donació de 150€ a la fundació Jordi de Sant
Jordi és possible recuperar fins al 100% de l'import.

Suma-t’hi! Només amb el teu suport recuperarem Diari La Veu!
Fes-te agermanada ací