La por que ens paralitza

per Gil-Manuel Hernàndez i Martí

Societat

La por que ens paralitza
La por que ens paralitza | pxfuel

Els traficants de pors saben el que fan. Coneixen perfectament quines pors han de ser activades, revaloritzades i posades en circulació. No es tracta d'una conspiració, sinó d'un sistema, un engranatge, una maquinària no per perversa menys quotidiana. Banal fins i tot. Un procediment, una mecànica d'acció-reacció prevista en els estàndards del poder, planificada en les clavegueres de la dominació. Amb asèptics funcionaris del pensament sempre disposats a l'acció, en coalició amb activistes de la culpa enganxats a l'extorsió sistèmica dels altres, que som nosaltres, dividits per miserables picabaralles sense fi.

La por està en nosaltres. És part de la nostra naturalesa animal. De la nostra supervivència com a espècie. Cal reconéixer-ho. I encara que caminem inconscientment cap a la desfeta col·lectiva, les pors ens assalten, ens interrompen, ens abaten. Pors personals i atàviques, pors íntimes, quasi inconfessables, vergonyants, antigues i persistents. Ens envolten i fan xantatge sense treva. Els governants i capitalistes que saben d'això, perquè coneixen cínicament el pitjor de si mateixos, encara que ho obliden ràpidament per a si mateixos, utilitzen eixes pors per a tancar-nos dins les fronteres del possible, d’allò institucionalment raonable. Encara que no els vegem, fan salts de indisimulada alegria parapetats darrere dels seus algorismes i bases de dades cada vegada que eixes pors es fan públiques, perquè les xarxes socials evidencien totes les nostres pors i ajuden a propagar-les. D'això viuen eixes xarxes i els seus amos, que ens atrapen com a peixos sense rumb. La por és un mur, un cercle de ferro, un abisme de l'ànima, i no hi ha manera de lluitar contra ell ni de resistir-se. Cal acceptar-ho, sentir-ho, viure-ho i travessar-ho.

No obstant això, la convenció social prescriu que cal aguantar o resistir. Aguantar perquè que no hi ha altra opció, les coses són com són i no cal donar-li més voltes. Resistir també es pot, però el problema és que si ens resistim a la por aleshores l’evitem, encara que siga en nom d'elevats ideals emancipadors, i ens quedem “alliberats” enmig d'un camp minat de pors, que és el fals alliberament de les idees i la fugida reiterada dels fets, el rebuig inconscient del sentiment fet carn enfront dels fets. Desgraciadament, en eixe suposat “home nou”, aparentment emancipat, persisteixen els vells temors corroint les consciències. D'esta manera l'home nou es torna vell de colp, repetint els mateixos errors del passat. El resultat: condeix la decepció, el descoratjament, l'escissió, l'exili d'un mateix.

La por és el missatge. Tenim por. Però entre evitar-ho, que és natural i humà, però inútil, i superar-ho, que vol dir passar per ella, per la seua densitat, angoixa i misèria, l'acceptació i superació com a vivència real de la por és l'únic camí. El que implica ni aguantar ni resistir, ni la resignació indolent ni la lluita acarnissada. Viure la por des del centre de la por és l'única garantia per a viure sense tants temors i els seus efectes paralitzants. La por és el mestre circumstancial, la llum que s'encén, el senyal que arriba, l'oportunitat per a deixar d'escapar i afrontar els monstres de cadascú, però també eixe monstre sistèmic que funciona mitjançant l'explotació, l'alienació i el consentiment. No hi ha res social que puga ser transformat per al bé comú sense un treball personal on prèvia o paral·lelament cadascun de nosaltres puga emprar-se a fons amb la por. Són dues pistes connectades. En cas contrari, atrapats per la por, seguim enganxats a la roda contínua de lluita-resistència-repressió-depressió. Per contra, entregats amb lucidesa a la por, entrant plenament en ella, respirant valenta i subversivament tota la seua energia, ens fem presents per a proclamar que encara som éssers sobirans capaços de triar el nostre propi camí.

 

Només amb el teu suport tindrem viabilitat i independència financera. Amb una aportació de 150€ a la fundació Jordi de Sant Jordi podries recuperar fins al 100% de l'import.

Impulsem Nosaltres La Veu, recuperem Diari La Veu!

Fes-te agermanada ací