Draps de lluna plena

per El conte del diumenge, Lídia Massó Busqué

Cultura

Draps de lluna plena
Draps de lluna plena

El gibrell, a punt, amb l'aigua calenta escalfada als fogons dins d'una olla per estalviar engegar el termo.

Ha estat apilant draps llardosos durant unes setmanes i ahir els va posar a estovar.
Els tres gats que té volen mirar l'acció. Un des de la teulada, l'altre des de sobre un dipòsit i el tercer des de dalt d'un test buit trabucat.

El setantè, il·luminat pel pleniluni, amb desfici, frega i frega els tèxtils bruts. Els felins s'han posat a miolar per acompanyar l'acústica de la feina sabonosa remenaire.

Les parets del pati estret són altes, la taula on feineja és baixa. L'home està agenollat i, tot i que la positura l'adoloreix, s'aguanta: no és un queixós que tingui constantment el cul al consultori mèdic.

Li ve un element a la ment:

-La llesqueria! Hi aniré quan obrin a les deu i deu, la seva puntual hora!

Ha fet dejuni dos dies. La lluna rodona li sembla un formatge de bona bola. La gana es destapa. Cal, però, deixar els trossos de roba nets com una patena o, si més no, mitja patena.

Un drap està foradat. Hi passa un dit índex i se li escapa una rialla de boca esdentegada. Només podrà menjar llesques toves, res de torrades, sucades amb tomàquet i amb un raig d'oli d'oliva, lluent, daurat. La panxa li ronca: demana.
Continua treballant.

Quan les tres campanes de l'església anuncien la mitjanit, els gats esdevenen veus d'emissora radiofònica.

-Sven, el víking!- exclama un, amb veu de falset.

-Quin preu té?- pregunta un altre, sorprès, interessat.

-El mateix que una porció de balena adobada o cent grams d'embotit de ren, estimats!- informa el tercer, amb to clar i neutre.

El satèl·lit natural de la Terra permet que un núvol tirabuixó li tapi la calba.
L'home esbandeix la bugada en una galleda que tenia preparada on ha afegit a l'aigua tres gotes i mitja de suavitzant marca 'Sususoft'.

-Sususoooft! Susuuuuusoft!-canten a l'unison els tres animals, en estat divertit. Ell s'anima, relaxa l'anus i allibera una tirallonga de potents gasos que xoquen, un cop enlairats, contra una xemeneia i li torcen el coll. Li sabrà greu i l'abrigarà amb una bufanda de mohair -però que pica- que havia pertangut a una tia soltera que tenia ulls de poll i cataractes i un cor més extens que dues Amazònies inexplotades, verges. Comparar-ho amb uns quants quants quants camps de golf...també ho fa, l'home.

-Softgolf!- creen, improvisadament, els tres gats- Sofsoftsoftgolfgolfgolf!
El núvol es destirabuixoneja, es polimorfeja en la figura d'un capitots nòrdic, Sven. Tots els estels es graten les butxaques: el volen comprar?

Puja al terrat -nou esglaons desiguals- l'home, amb la galleda. Escorre els draps sobre plantes crasses que creixen dins orinals de porcellana d'una col·lecció d'aquella difunta.

Sota la volta celest, silenci. Tot s'encalma.

Un cop estesos, els draps són gronxats per un ventet nocturn trapella que transportat desitjos menuts i sans i que també acarona.

L'endemà l'home s'atiparà a la llesqueria, que la feina ben feta té premi.

 

Només amb el teu suport tindrem viabilitat i independència financera. Amb una aportació de 150€ a la fundació Jordi de Sant Jordi podries recuperar fins al 100% de l'import.

Impulsem Nosaltres La Veu, recuperem Diari La Veu!

Fes-te agermanada ací