El llibre i el mercat: la comunitat lingüística

per Miquel Àngel Pradilla Cardona, Onada Edicions

La Veu dels Llibres

20 de novembre, Dia del llibre valencià
20 de novembre, Dia del llibre valencià | Wikipedia

El llibre és un artefacte (alguns hi afegirien, malauradament, “de destrucció massiva”) que estimula la creativitat i la intel·ligència. La seua lectura ens permet traslladar-nos a mons imaginats i viure situacions noves. Els universos de ficció recreats ens ajuden a percebre les nostres realitats amb noves eines interpretatives. La ficció esdevé, doncs, un autèntic bàlsam que ens ajuda a projectar-nos més enllà de la quotidianitat, de vegades massa tediosa. El llibre, a més a més, és un vehicle de coneixements il·limitats. Ens endinsa en els àmbits del saber més diversos i ens interpel·la a exercir una proactivitat sovint atrapada per una letargia impulsada per aquells que ens volen amatents i mesells.

Tota societat que es vulga presentar al món com a tal, ha de preservar LA llengua que, des de la territorialitat i la historicitat defineix l’ànima col·lectiva dels seus ciutadans.

Tota societat amb aspiracions de futur ha de vetlar perquè el fet cultural i el món del llibre en particular es desenvolupen amb plenitud. De la mà del llibre, com a continent de saviesa i/o emocions, hi ha d’haver una llengua a través de la qual el missatge arribe als seus destinataris. Potser n’hi pot haver més d’una, de llengua, que faça aquesta funció: el monolingüisme és l’analfabetisme del segle xxi. Aspirem, doncs, a societats multilingües amb individus poliglots, ben cert. Però tota societat que es vulga presentar al món com a tal, ha de preservar LA llengua que, des de la territorialitat i la historicitat defineix l’ànima col·lectiva dels seus ciutadans. Li ha de reservar un espai de preeminència en el repertori variat de llengües d’un ecosistema comunicatiu cada cop més complex.

El llibre, en la comesa apuntada, hi té un paper protagonista. La ciutadania ha de poder transitar pel món imaginat i pel món del coneixement amb la mirada que li ofereix un codi lingüístic maltractat per una història que l’ha foragitat al calaix dels mals endreços. El llibre en valencià ha de recuperar l’espai de centralitat que li pertoca. I ho ha de fer des de polítiques culturals i lingüístiques reparadores de la usurpació de funcions que ha patit la nostra llengua.

La potencialitat d’un mercat de prop de catorze milions de persones ha de ser l’horitzó anhelat.

La potencialitat d’un mercat de prop de catorze milions de persones ha de ser l’horitzó anhelat. La permeabilització de les xarxes comunicatives territorialitzades que obstaculitzen la difusió supraautonòmica dels productes culturals hi ha d’anar de bracet. Només tindrem una veritable comunitat lingüística si reflexionem plegats sobre els deures pendents en aquesta matèria. Tanmateix, la llengua no és únicament un mercat. També basteix un univers emocional que defineix el jo i delimita l’alteritat. El llibre ens ha de permetre contribuir a incrementar la matriu valorativa d’una llengua que no acaba d’agafar l’empenta necessària en el camí d’una rehabilitació necessària.

Onada Edicions, des de l’epicentre de la comunitat lingüística, hi ha volgut contribuir amb un projecte que aglutine les sinergies de territoris administratius diversos. D’alguna manera podríem dir que, a petita escala, mostra el camí cap a la conformació del mercat anhelat. El temps dirà si l’aposta ha fet fortuna.

Salut i lectura!

Només amb el teu suport tindrem viabilitat i independència financera. Amb una aportació de 150€ a la fundació Jordi de Sant Jordi podries recuperar fins al 100% de l'import.

Impulsem Nosaltres La Veu, recuperem Diari La Veu!

Informa't i fes-te agermanada ací