'Un cercle en l’aigua', la pel·lícula que els anglesos no s'han atrevit a fer i els valencians sí

per La veu melodiosa, Amàlia Garrigós

Cultura

Fotograma de 'Un cercle en l'aigua'
Fotograma de 'Un cercle en l'aigua'

Un cercle en l’aigua és el seté llargmetratge dirigit per Vicent Monsonís i basat en l’obra teatral La estancia que va escriure, fa vint-i-cinc anys, l’actor i director artístic de la Sala Russafa, Chema Cardeña, que va tindre una molt bona rebuda als escenaris amb diversos premis i distincions com el de la Crítica Valenciana. L’adaptació cinematogràfica es va estrenar recentement a La Mostra de València i fins aquest dijous,19 de novembre, romandrà a la cartellera del cinema ABC Park de València.

Monsonís i Cardeña signen el guió de l’adaptació cinematogràfica. L’argument qüestiona que William Shakespeare, un plebeu del segle xvi criat en una família analfabeta de Stratford-upon-Avon, fora capaç d’escriure les obres genials que porten el seu nom. Un home que amb prou feines sabia llegir i escriure, no podia posseir els rigorosos coneixements legals, històrics i matemàtics que esguiten les tragèdies, comèdies o sonets atribuïts a Shakespeare. Segons aquesta teoria, Marlowe seria l’autor de gran part de l’obra literària shakesperiana. La hipòtesi es sustenta en diversos aspectes obscurs de la seua biografía, principalment de la mort, i és ahí on trobem el nus del thriller. Un cercle en l'aigua beu d'aquesta teoria i imagina la trobada entre Christopher Marlowe (interpretat per Raúl Navarro) i William Shakespeare (Ricardo Saiz) en el Londres de finals del segle xvi. Són temps difícils, la reina Elizabeth I (l’actriu Rosa López) lliura una guerra soterrada contra els catòlics que pretenen el tron d'Anglaterra. Marlowe, infiltrat durant anys entre els conspiradors, es troba en una situació complicada, és considerat un traïdor pels catòlics, però també pels partidaris de la reina. Segons la Teoria Marlowe, aquest home il·lustre fingiria la seua mort per a fugir de la justícia i emigraria a un altre país, mentre que el còmic aventurer, William Shakespeare, hauria acceptat ser l’home de palla de l’obra de Marlowe a canvi de diners.

El film agradarà als amants, que en són milions, de la figura de Shakespeare i també als espectadors de teatre. Qui no conega Marlowe descobrirà un personatge intens i apassionant.

La proposta cinematogràfica de Monsonís va estar fent tombs i oblidada als calaixos durants anys i panys amb l’anterior govern valencià. Ara, per fi, ha pogut fer-se realitat amb un suport especial perquè aquesta pel·lícula entra en la categoria conceptual de difícil finançament per no complir amb els estàndards de l’entreteniment. “La indústria de l’entreteniment consisteix a convertir la cultura en una mercaderia i, si nosaltres caiguem en eixe parany ens convertim en esclaus del sistema”, afirma contundent el creador valencià.

El suport econòmic de l’Institut Valencià de Cultura, la col·laboració privada de les productores Stanbrook Slu, Arden i VirtualARt i la participació d’Àpunt Mèdia comprant els drets d’emissió han permés la producció i el rodatge. Si comparem els 350.000 euros que ha costat fer Un cercle en l’aigua’ amb el preu de qualsevol altra pel·lícula a nivell estatal de baix pressupost, que oscil·la entre 1,2 i 1,5 milions d’euros, comprovem la precarietat extrema que resideix en les obres que són cent per cent valencianes. La xifra d’aquest thriller històric és una quarta part del que es considera una pel·lícula barata en altres indrets. En aquest context, el cineasta Vicent Monsonís assegura que la indústria cinematogràfica a Madrid considera perifèrica la valenciana per la manca de confiança que rep dins de casa nostra, a diferència del suport sòlid que el sector del cinema té en altres autonomies.

A València passa a la inversa, diu Monsonís, “les pel·lícules  que venen de fora ho fan per a completar el finançament, però  no es poden considerar valencianes perquè no contribueixen a consolidar el sector ací. Se li dona més importància al fet de filmar en determinats escenaris valencians abans que potenciar les produccions fetes ací per gent d’ací.’

Monsonís fa de la necessitat virtut. El cinema low cost que es veu obligat a fer, el porta a planificar molt exhaustivament el treball. L’equip està format per talents dels quals brollen idees i imaginació a mansalva, perquè compta amb persones resolutives que senten la passió i les ganes de tirar endavant els projectes posant al seu servei els coneixemenst i l’experiència adquirida. Cultiva la col·laboració amb associacions i empreses valencianes i d’aquest engranatge de professionalitats i complicitats aconsegueix desenvolupar les seues produccions. Lluita perquè no el facen fora de casa. Lluita perquè els professionals que l'envolten no hagen d’emigrar. "Monso", com li diuen els amics, vol que la gent que ha treballat en el procés se senta orgullosa.

Per a aquest guionista, productor i director audiovisual el triomf significa poder treballar a casa amb la gent que li agrada i amb les propostes que vol fer. Crear en llibertat. Les seues pel·lícules són lliures. Els únics condicionants que ha patit al llarg de la seua trajectòria han sigut tècnics i econòmics. Limitacions habituals que obliguen a fer concessions al text en benefici de la comercialitat, però ell no les fa. Té molt clar que vol compartir una experiència estètica i cultural. La pel·lícula és art i literatura i també és entreteniment si l’espectador es distreu i passa una bona estona davant la pantalla amb una història universal que té a veure amb les grandeses i les misèries humanes: l’ambició, la traïcio, la gelosia i l’amistat. Una proposta valenta que es situa en una altra època i en un altre país.

Als premis anuals de l’audiovisual valencià que es lliuraran el dissabte 21 de novembre, l’Acadèmia Valenciana de l’Audiovisual ha nominat Un cercle en l’aigua en tres categories: millor vestuari, millor maquillatge i perruqueria i millor direcció artística. Tenint en compte que el film es basa en un text teatral i que l’elenc està format per actors i actrius que procedeixen del teatre independent amb moltes hores de vol, trobaria a faltar alguna candidatura actoral perquè les interpretacions dels dos protagonistes són un recital sublim expressat en un valencià meravellós. Una llengua culta i alhora accesible a tots els públics.

Cal destacar la banda sonora musical composta per Carles Magraner i interpretada per Capella de Ministrers, i la il·luminació, perquè tractant-se d’una obra ambientada al segle xvi construeix la versemblança a través dels clarobscurs, ombres i la presència continuada d'espelmes a les estances.

La trama narrativa no segueix els cànons del cinema d’acció nord-americà. No obstant això, aquesta proposta duta a terme amb més recursos tindria la potencialitat d’un Joc de trons. L’argument de gènere històric manté la intriga fins arribar a un desenllaç sorprenent.

El treball, el talent, l’entrega i la intel·ligència de Monsonís mereixeria molt més suport del que ha rebut fins ara. El seu pròxim projecte, La invasión de los bárbaros, ja està en marxa repetint el tàndem -teatre-cinema- amb Chema Cardeña. En aquest cas, l’obra teatral que està de gira per tot l’estat, parla de com el poder intenta amagar l’art i la memòria històrica… Mentrestant, Shakespeare i Marlow vos estan esperant a les sales ABC Park de València fins al dijous 19 de novembre.

La publicació d'aquest article ha sigut possible gràcies a les més de 400 agermanades de la nova modalitat.
Amb una donació de 150€ a la fundació Jordi de Sant
Jordi és possible recuperar fins al 100% de l'import.

Suma-t’hi! Només amb el teu suport recuperarem Diari La Veu!
Fes-te agermanada ací