Pego es mobilitza per demanar la llibertat i l’absolució dels catorze joves antifeixistes detinguts

per Pablo Ortín

Societat

Pego es mobilitza per demanar la llibertat i l’absolució dels catorze joves antifeixistes detinguts
Pego es mobilitza per demanar la llibertat i l’absolució dels catorze joves antifeixistes detinguts

Els moviments socials assenyalen l’operatiu policial i judicial, després que la Policia Local i la Guàrdia Civil no hagen investigat a cap dels membres del grup d’animació radical en relació amb els incidents del 18 d’octubre

“El poble de Pego s’ha organitzat bastant bé tradicionalment contra els totalitarismes”, afirma l’escriptor i representant d’Acció Cultural del País Valencià (ACPV), Tomàs Llopis. El 18 d’octubre va ser una mostra més d’aquesta organització popular. Aquell diumenge es disputava un partit de futbol entre el club local i el CF Gandia. Unes quaranta persones, que pertanyien als ‘Gandiblues Ultras’, agrupació radical que ara també s’anomena ‘Serpis City Firm’ i manté relació amb els ‘Ultra Yomus’ del València CF, es van desplaçar fins a la localitat de la Marina Alta. Van arribar al voltant de les 10 hores, amb el futbol com a pretext, amb cotxes particulars. Abans del partit, però, van aprofitar per recórrer els carrers i omplir-los d’adhesius amb esvàstiques i escrits del tipus ‘Hitler Fans’, mentre proclamaven càntics feixistes com Sieg Heil’ i proclamaven visques al dictador alemany amb actitud intimidatòria.

La resposta dels veïns i veïnes de la localitat no es va fer esperar i, en poc temps, es van concentrar de manera espontània prop de seixanta persones contra aquest discurs d’odi. Segons el col·lectiu d’Antifeixistes de Pego, “de manera ràpida i espontània, desenes i desenes de joves del poble es van concentrar a les portes del camp de futbol per mostrar el seu rebuig”. Tomàs Llopis descriu la concentració com “un moviment transversal, de demòcrates, que en cap cas es va limitar a la gent més militant o polititzada”.

El periodista Miquel Ramos, especialitzat en la investigació de l’extrema dreta, afirma que “les respostes antifeixistes no tenen un guió establert, no existeix un protocol predeterminat. Poden ser planificades o espontànies, i en aquest cas la resposta es va organitzar de manera espontània”. En tot cas, creu que el que va passar “és el que hauria de succeir a cada poble on es produeixen discursos d’odi” i ho considera “un símptoma de salut democràtica”.

Mentrestant, el partit es va disputar amb la presencia dels hooligans a l’estadi Cervantes, que havien entrat amb la protecció d’un dispositiu especial que la Policia Local va posar en marxa en col·laboració amb la Guàrdia Civil, que va desplaçar la Unitat de Seguretat Ciutadana (USEIC) de la Comandància d’Alacant. Des dels col·lectius antifeixistes assenyalen que deixar passar els ultres al partit com uns aficionats més va ser una errada de l’operatiu policial. A fora cada vegada hi havia més gent, la tensió anava en augment i, fins i tot, hi va haver algun altercat. Finalment, els cossos i forces de seguretat van escortar els radicals fins als seus cotxes perquè pogueren tornar a la comarca de la Safor, en veure que la gent que s’havia reunit per mostrar que el discurs feixista no era benvingut a Pego no els anava a deixar eixir del camp.

Des d’aleshores, fins a 14 joves han sigut detinguts i posats posteriorment en llibertat, investigats pels altercats d’aquell diumenge d’octubre. Cap d’ells pertany al grup d’extrema dreta de Gandia, això sí, el fet ha provocat la indignació dels pegolins i les pegolines. Amb el degoteig de detencions, a cada arrest l’ha seguit una concentració al poble però també arreu del territori, per a donar suport als joves de la localitat que van participar en les protestes i denunciar el que consideren una actuació injusta. Sota el lema “Ser antifeixista no és cap delicte”, les trobades han demanat la llibertat i l'absolució dels joves de Pego.

L’operatiu policial, assenyalat com el detonant de la tensió

La policia local de Pego va engegar l’operatiu després que alguns veïns els alertaren. Segons aquesta versió, fins a les 17 hores –moment en què començava el partit- el grupuscle neonazi va estar controlat. Tal com ha informat VilaWeb, en declaracions de l’alcalde de Pego, Enrique Moll, responsable de la policia local, aquesta sí que va dissoldre i identificar els radicals de Gandia i no va deixar entrar a l’estadi als qui comptaven amb antecedents penals. Aquest fet és especialment negligent per als Antifeixistes de Pego, ja que “van deixar al poble sense cap tipus de control aquells individus que aparentment eren més perillosos”. D’acord amb la informació d’aquest diari, a l’informe de la Guàrdia Civil no hi ha cap referència a les actituds provocadores dels membres de GandiBlues. Per contra, sí consta la identificació de membres dels col·lectius antifeixistes presents amb l’objectiu de sancionar-los per escridassar els neonazis.

El mateix Miquel Ramos assenyala que “va ser una errada dels responsables polítics i policials tractar els Gandiblues com uns aficionats més, deixar-los entrar al camp i després retenir-los”. Ramos creu que l’operatiu “no es va gestionar bé per part de les forces de seguretat”. El representant d’ACPV, Tomàs Llopis, apunta en la mateixa direcció. Per a l’escriptor, qui resideix a Pego en l’actualitat, “l’Ajuntament no va saber reaccionar ni comandar l’operació”. Encara més, Llopis opina que es tracta d’una “actuació injusta per part de la Guàrdia Civil, que ignora els feixistes i només es refereix al jovent antifeixista”. Per tant, Ramos afirma que “l’actuació policial va causar els incidents. Deixant els radicals a dins del camp van provocar una situació que es va descontrolar”.

Per la seua banda, els Antifeixistes de Pego defensen que “és obligació dels poders públics salvaguardar la seguretat i fer complir la Llei de Memòria Democràtica i per la Convivència del País Valencià. El 18 d’octubre no ho van fer”. Per al col·lectiu, “és evident que les decisions d’aquella vesprada-nit estaven en mans de persones amb desconeixement de la cultura, la història i la memòria social del nostre territori”.

Per a les fonts consultades, es podria haver evitat la situació final si l’operatiu haguera evitat als radicals entrar al partit i els haguera obligat a eixir de la localitat. Amb tot, Ramos considera que “existeixen uns protocols policials per protegir l’extrema dreta, que actua amb impunitat, com hem pogut comprovar també recentment amb les actuacions a Benimaclet", fent referència a la manifestació que es va celebrar al barri de València el 12 d’octubre per protestar també contra una manifestació de l’extrema dreta i que es va saldar amb tres antifeixistes detinguts.

Degoteig de detencions entre els joves antifeixistes

Fet i fet, a hores d’ara són catorze els joves antifeixistes detinguts i posats en llibertat posteriorment pels incidents del 18 d’octubre. Alguns d’ells van estar tancats a les dependències policials de Xàbia, el Verger i Calp. Segons la causa, del total d’investigats, dues persones estan acusades d’amenaces i a dotze se’ls imputa per desobediència, desordre públic i atemptat contra l’autoritat. A més, a un d’ells també se li atribueixen delictes d’odi. Al seu torn, el jutge ha deixat en llibertat els joves, que hauran d'acudir cada 15 dies a comparèixer als jutjats.

L’organització antirepressiva d’advocats Alerta Solidària s’encarrega de la defensa de deu dels joves. Per als lletrats, els càrrecs que s’imputen són exagerats i molt seriosos. De moment, segons, Andreu Moreno, un dels advocats que representa a cinc dels investigats, “el procés es troba en un punt molt inicial i, per tant, encara no podem fer declaracions al respecte”. Moreno també ha afegit que “estem esperant a recopilar tota la informació: les imatges, els vídeos, i l’atestat –que encara no està complet- per definir l’estratègia”. Per la seua banda, Acció Cultural del País Valencià, que actualment es troba personada en diverses causes contra el feixisme, ha assegurat que ha posat a disposició dels joves tota la infraestructura de l’entitat.

Els antifeixistes de la població de La Marina denuncien que els encausats no van ser identificats formalment durant els fets, encara que, segons els informes de la Guàrdia Civil, aquestes identificacions sí que es van produir. Preguntats sobre la possibilitat que les identificacions s’hagen produït a partir d’imatges i vídeos d’aquell dia difoses a les xarxes socials, com afirmen algunes veus del poble, creuen “que es pràcticament impossible identificar les persones que apareixen, ja que totes anaven amb mascareta i d’esquenes”. Per a ells, “sembla una cacera de bruixes amb la col·laboració de la Policia Local”. Des del col·lectiu Antifeixista de Pego citen el treball del periodista Joan Cantarero, aparegut recentment a Público, pels paral·lelismes que troben amb aquesta causa, quan diu que “lluny d’extraure un judici o conclusió a partir de fets, es construeixen atestats amb relats que permeten arribar a la conclusió desitjada”.

Més enllà de les investigacions, les detencions dels joves pegolins també estan en el punt de mira per la manera en què s’han dut a terme. A la crònica de Las Provincias de la concentració a Pego, l’advocat Moreno destaca que “no era necessari realitzar tantes detencions en un dia en un cas que ja s’estava instruint a un jutjat, no hi ha indicis que hi haja risc de fugida ni que vagen a eludir l’acció de la justícia, per la qual cosa se’ls podria haver citat judicialment”.

El periodista Miquel Ramos coincideix a posar el focus sobre les detencions. Per a ell “van ser desproporcionades. Per comunicar que estan sent investigats no cal detindre les persones”. Segons la seua anàlisi, “la posada en escena té l’objectiu d’intimidar el moviment antifa i llançar un avís al poble de Pego: aquestes mostres de suport no poden produir-se”. A parer seu, “fa mesos que les actuacions policials i judicials contra els antifeixistes tenen un biaix ideològic: busquen criminalitzar el moviment”. Ramos conclou que es tracta d’una advertència tot coincidint en el fet que “l’antifeixisme viu el seu millor moment al País Valencià” i recorda que “l’any 2018, 15.000 antifeixistes van recórrer els carrers de València”.

Pego, exemple de resposta popular

A nivell futbolístic, no existeix una rivalitat expressa entre els dos equips que es van enfrontar la vesprada del 18 d’octubre. De fet, el Pego CF no compta amb cap grup d’animació. Per això, els Antifeixistes de Pego sospiten que els Gandiblues’van seleccionar la localitat “per la imatge concreta que Pego té portes enfora: un poble d’esquerres”. Sota la mirada del col·lectiu local, exhibir la seua ideologia al poble “de segur que va ser un incentiu per a ells”. Així ho veu també Miquel Ramos, per al qual Pego “compta amb una tradició forta de moviments socials i la presència neonazi no és habitual o és fins i tot nul·la”. D’acord amb el seu raonament, “van començar amb la provocació a les xarxes socials amb la intenció de fer-se notar per mostrar una mena de conquesta en territori hostil, que és com ells entenen Pego”.

Tal com s’indica a l’inici del reportatge, Tomàs Llopis creu que “Pego sap reaccionar. Al poble existeix una tradició organitzativa i de resposta”. Així, el 20 d’octubre, només un dia després de la primera detenció d’un jove de 24 anys, Antifeixistes Pego va convocar la primera concentració a la plaça de l’Ajuntament de la localitat per “mostrar la repulsa cap al feixisme, exigir la posada en llibertat del detingut així com l’absolució dels càrrecs i denunciar l’equidistància amb què l’Ajuntament de Pego va tractar l’assumpte”. A la convocatòria van respondre centenars de persones de totes les edats, majoritàriament pegolines, però també d’altres localitats de la comarca i de la Safor. Així mateix, al manifest es van adherir desenes de col·lectius i entitats d’arreu del país.

A causa de les noves detencions, realitzades durant la primera quinzena de novembre, es van convocar més mobilitzacions els dies 11 i 13 en les quals, a més de l’esmentat anteriorment, el col·lectiu també denunciava “que cap dels membres de Gandiblues’ haja sigut sancionat i, en general, la impunitat amb què actuen els grupuscles d’extrema dreta”. A cadascuna de les trobades es van aplegar prop de cinc-centes persones. Els antifeixistes agraeixen el suport de la població i de bona part de les entitats locals, com l’Associació cultural Atzaïla, l’Associació per la Memòria Històrica M. Dolors Lloret de Pego, Pensionistes de Pego, Col·lectiu Pandora o l’Espai Veïnal Antic Institut. Pel que fa al Pego CF, els antifeixistes consideren que tot i que en un primer moment “van mostrar una postura ambigua, finalment van emetre un comunicat per posicionar-se als costat dels joves”.

Per contra, la resposta de l’administració ha sigut ben diferent. Antifeixistes Pego creu que el consistori s’ha mostrat equidistant i “la seua primera reacció va ser criminalitzar el jovent del poble que havia eixit al carrer a fer front als nazis”. En aquest sentit, consideren que “més enllà de les mostres de suport dels membres d’algun partit polític, s’ha trobat a faltar una actuació institucional clara”.

Tot plegat, els fets han superat l’àmbit local i comarcal. Les xarxes socials han actuat com a corretja de transmissió de les nombroses mostres de suport al jovent investigat. En concret, entre el 12 i el 14 de novembre s’han convocat concentracions a Alacant, València, el Maresme, Mataró o el barri de Gràcia, a Barcelona, entre d’altres. En aquest sentit, la lectura d’Antifeixistes Pego és que “el que ha passat al nostre poble s’ha convertit en un símbol de lluita i representa el que es viu arreu de l’Estat Espanyol, on el feixisme actua amb total impunitat, mentre el moviment antifeixista pateix la repressió de manera sistemàtica”.

De fet, l’episodi també ha tingut una sonada cobertura mediàtica. Tot i que el col·lectiu pegolí considera que als principals mitjans de comunicació “inicialment el tema es va presentar com un acte violent entre grups radicals. A partir de les concentracions el relat ha canviat i s’aproxima més a la realitat, tal volta per l’evidència dels fets i el gran suport que ha despertat a nivell local”. Tanmateix, Antifeixistes Pego també destaca la veracitat del tractament que han donat mitjans públics com À Punt o TV3 i altres capçaleres com La Directa, VilaWeb, El Diario.es o El Temps.

La publicació d'aquest article ha sigut possible gràcies a les més de 400 agermanades de la nova modalitat.
Amb una donació de 150€ a la fundació Jordi de Sant
Jordi és possible recuperar fins al 100% de l'import.

Suma-t’hi! Només amb el teu suport recuperarem Diari La Veu!
Fes-te agermanada ací