La pluja que no cessa

per Carmen Jareño Peris, Sección sindical CGT – Ferrocarrils Generalitat Valenciana

Societat

La pluja que no cessa
La pluja que no cessa

Una vegada més intentem, des de la secció sindical de CGT-FGV, obrir de bat a bat les portes perquè la ciutadania sàpia què passa amb la major empresa gestionada pel govern valencià. Ferrocarrils de la Generalitat Valenciana segueix en venda.

Com una fina pluja que no cessa, sense notar-se a penes, governe qui governe… la política de desfer allò públic avança. Veladament, amb l'elegància dels eufemismes i les retòriques dels discursos de cartó pedra. Sempre en boca dels polítics en els moments clau i amb el ressò dels qui els deuen fidelitat per a justificar l'injustificable.

L'última aposta, gràcies a la crisi del COVID, és la contractació de personal que contribuïsca al control de viatgers en les instal·lacions de Metrovalencia.

Res a dir sobre aquest tema... si no fóra perquè tornen a fer-ho per la porta falsa que és la més oberta de les seues portes. Aquella per la qual ens continuen colant el desmembrament i la precarització. Això que anomenen externalització, que comença d'una banda, després per una altra... perquè és una solució ràpida, solvent, transitòria; perquè no ens queda més remei; perquè la situació ho exigeix, perquè sempre hi ha una crisi més gran o més xicoteta que ens espenta… tot en nom de la bona gestió.

L'última aposta de la Conselleria de Transports i Mobilitat és donar pas a una empresa de serveis que ens subministre personal per a afrontar el control de viatgers.

Sort que som una empresa de transports i que, de viatgers, alguna cosa hem de saber. Encara que fa tant de temps que van començar a vendre'ns la terminologia del Client amb tantes majúscules, que sembla que se'ns ha oblidat que som un servei públic més que un comerç.

Acabada de convocar una oferta d'ocupació pública, amb ciutadans que es preparen i fan de l'esforç una aposta per a intentar accedir a un lloc de treball digne en una empresa forta, el nostre govern progressista opta per buscar una empresa de serveis que ens subministre mà d'obra.

Ha de ser encoratjador pensar que ens cridaran abans per telèfon per a un possible treball si ens inscrivim, previ pagament, en una empresa de treball temporal (ETT), que si (inevitable també el pagament de taxes) ens presentem a un concurs oposició.

Aquesta és la política que ens governa, sentim dir-ho, siga des de l'esquerra o des de la dreta. La que s'ompli la boca d'unir, amb un guió que té més força que un matrimoni indissoluble, les esferes d’allò públic i allò privat. La que PRIVATITZA el que ens pertany a la ciutadania per a retornar-nos-ho com un servei que no és millor, però sí més costós. La que continua creant riquesa per a grans corporacions en les quals els noms varien molt poc.

Ara és aquest servei el que resulta que no sabem donar-lo des de dins. Fa quasi any i mig va ser el de l'Atenció Telefònica el que es VA EXTERNALITZAR per a tornar, i del qual exigim la seua internalització, tal com van signar. Es despulla de funcions a qui té coneixements i experiència per a donar treball en pitjors condicions laborals (no podem creure una altra cosa) a persones, sobretot dones, que accedeixen a ell a través d'empreses constituïdes per a fer negoci.

Però no poden fer una altra cosa, ens diuen. Si no és un tràmit és una legalitat vigent, si no, una urgència que no pot esperar la burocràcia.

Qualsevol diria que una empresa com a FGV no està dirigida per polítics. Els qui això subscrivim, tenint clara aquesta premissa, només volem estar pendents que, si inevitablement han de “embrutar-se les mans” siga per a complir amb el que en els seus discursos de cor d'esquerres defensen.

Sr. Arcadi España, nosaltres també celebrem a Miguel Hernández.

Nosotros no podemos ser ellos, los de enfrente,

los que entienden la vida por un botín sangriento:

como los tiburones, voracidad y diente,

panteras deseosas de un mundo siempre hambriento

El Hambre Miguel Hernández

 

Només amb el teu suport tindrem viabilitat i independència financera. Amb una aportació de 150€ a la fundació Jordi de Sant Jordi podries recuperar fins al 100% de l'import.

Impulsem Nosaltres La Veu, recuperem Diari La Veu!

Fes-te agermanada ací