Periodisme lliure i en català al País Valencià?

per Moisès Vizcaino

Societat

Periodisme lliure i en català al País Valencià?
Periodisme lliure i en català al País Valencià?

Els mitjans de comunicació (privats) compromesos amb la llengua i amb el país hem de fer front a dos reptes: per una banda, al repte d’àmbit global, referent a la falta de llibertat i independència del que queda de periodisme i de les empreses editores de mitjans, davant de la dependència econòmica de la banca, de les grans empreses i/o de la publicitat institucional. I, per una altra banda, al repte local de poder fer, al cent per cent en llengua catalana i en clau valenciana, aquest periodisme lliure a través d’empreses i professionals des del País Valencià.

Fins al 2015, això era molt difícil o quasi impossible amb les majories absolutes del PP -en la Generalitat Valenciana, en les tres diputacions i en la majoria dels nostres municipis- en què la política de subvencions al valencià per als mitjans de comunicació era inexistent i, on la política de publicitat institucional era molt majoritàriament per a mitjans que tenien el castellà com a llengua vehicular dels seus negocis periodístics. Amb el PP no hi havia reciprocitat amb TV3 ni amb IB3 i, ja sabem tots que van acabar tancant els mitjans públics de Canal 9 i Ràdio 9 a finals de 2013.

Des del 2015, amb el Botànic I i II, l’experiència és diferent: de 2015 a 2018, sí que hi ha hagut subvencions al valencià, encara que no han arribat mai a pagar els costos anuals. Però, pel que fa als anys 2019 i 2020, de moment, no hi ha ajudes al valencià en els mitjans de comunicació. A més a més, tampoc cap govern del Botànic ha aplicat la reciprocitat d’À Punt, TV3 i IB3, malgrat l’experiència de l’estrena conjunta de la pel·lícula “La mort de Guillem”.

La contestació al titular i als dos reptes anteriors tenen, ara per ara, la mateixa resposta: la implicació de la societat a través de fórmules de subscripció o micromecenatge de lectors/es compromesos amb la llengua i amb el país, els quals facen viables i econòmicament lliures mitjans de comunicació en l’àmbit privat, cent per cent en valencià i sense hipoteques econòmiques de cap tipus.

La política lingüística institucional, en relació amb l’àmbit del periodisme i de la comunicació, continua en ple segle XXI sense l’ambició d’introduir canvis en el sistema comunicatiu valencià -fet majoritàriament encara en castellà i, dividit per províncies-, sense cap possibilitat d’igualtat lingüística entre les dues llengües i, sobretot, sense quasi cap acció per a ajudar a bastir l’espai comunicatiu en català de tot l'àmbit lingüístic.

La pervivència de la llengua ha estat possible gràcies a l'educació en el S. XX però, no en serà possible la supervivència sense la comunicació en el S.XXI: el segle de les tecnologies de la informació i de la comunicació.

Moisès Vizcaino (@MoisesVizcaino_)
Editor de Diari La Veu i Nosaltres La Veu
Fundador del projecte comunicatiu La Veu del País Valencià

 

[Article publicat a EL GRAT, periòdic de l'Alcoià i les comarques centrals n. 716, novembre 2020]

 

Només amb el teu suport tindrem viabilitat i independència financera. Amb una aportació de 150€ a la fundació Jordi de Sant Jordi podries recuperar fins al 100% de l'import.

Impulsem Nosaltres La Veu, recuperem Diari La Veu!

Fes-te agermanada ací