La vall del riu Girona. Aigua, terra i societat

per Publicacions de la Universitat d'Alacant

Cultura

La vall del riu Girona. Aigua, terra i societat
La vall del riu Girona. Aigua, terra i societat

El propòsit d'aquest llibre és oferir un sentit i respectuós homenatge al paisatge i al territori que delimita el riu Girona, una vall perfectament encaixada entre la serra de Segària, al nord, les serres del Penyó i la Solana, al nord-oest, oest i sud-oest, i la del Seguili, al sud, i oberta per l’est cap a la mar. Però també a les persones que al llarg del temps aprofitaren i canalitzaren les aigües del riu i del seu afluent més cabalós, la Bolata, per mitjà d’assuts i séquies per a moure temporalment molins hidràulics i per al reg, primer de xicotetes hortes d’autoconsum i després dels tarongers que a l’inici del segle XIX substituïren els ceps dedicats a la producció de raïm i pansa.

Per aconseguir-ho, excavaren caves derivades del Girona i de la gran surgència de la cava del Ràfol. Ara bé, per a dur endavant aquestes estructures materials i regular-ne el funcionament fou necessari constituir diferents societats de regants i establir els reglaments corresponents per a escometre aquestes mampreses. Pel que fa a aquest aspecte societari, hem fet un breu seguiment de la formació d’algunes societats i hem reproduït alguns articles dels seus reglaments.

Per tal que el lector puga gaudir de la vall, li oferim un recorregut per les diferents caves i les corresponents eixides d'aigua a l’exterior, que després continuarà per la superfície, sempre per l’única acció de la gravetat (les anomenades aigües cavalleres), a partir de les quals es repartirà aquest preuat bé natural entre els diferents indrets i partides rurals dels termes municipals que conformen aquest territori: el Verger, Beniarbeig, Sanet i els Negrals, Benimeli, el Ràfol d’Almúnia, Sagra, Tormos, Orba, Benidoleig, Ondara i els Poblets.

Dos importants aqüífers conflueixen en la vall: pel nord, el d’Alfaro-Migdia-Segària, i per l’oest i sud, el del Penyó de Laguar-Solana-Montgó, que proveeixen les aigües superficials i les subsuperficials o subàlvies. Però com les aigües cavalleres no eren prou per a irrigar la totalitat de l’àrea de conreu, s'hi van instal·lar tota una sèrie de motors de reg (alguns dels quals ja són més que centenaris) que van sembrar la planura de ximeneres i que constitueixen un museu viu d’arqueologia industrial in situ que podem visitar en una grata passejada o també virtualment mitjançant una aplicació informàtica i un codi QR. Les diferents màquines dels motors que encara hi queden són un mostrari de la major part de les empreses i marques europees i espanyoles de final del segle XIX i principi del XX (fonamentalment alemanyes i angleses) que fabricaren els motors de gas pobre i gasogen primer i després de gasoil: Deutz, Crossley, National, Ruston, Diter-Deutz, De Limon-Fluhme, la Electricidad de Sabadell…

Amb un caràcter més tècnic, el treball incorpora un apartat amb les dades analítiques dels components d’interés agronòmic de gran part de les aigües i dels sòls que, en una sinèrgia natural i pel treball dels llauradors, han modelat i caracteritzat el paisatge que ara tenim i del qual podem gaudir, i una breu descripció de la geologia i dels períodes geològics que dugueren a la formació dels diferents substrats i capes dels sediments que són la base dels sòls actuals.

Finalment, el llibre arreplega les impressions i descripcions que d’aquests indrets feren il·lustres documentadors i visitadors que caminaren per la vall del segle XVIII al XX, com Tomás López, Antoni Josep Cavanilles, Pascual Madoz, Leandro Calvo, Francisco Figueras Pacheco i Pascual Carrión.

L’autor, Fernando Sendra Bañuls, davant del brollador i l’embassament de la Bolata

Tota aquesta informació va acompanyada de gran profusió de fotografies (algunes d’infraestructures i paratges ja desapareguts), il·lustracions i esquemes que ressalten més encara, si és possible, el text que constitueix el cos del llibre.

Per aquestes raons i algunes més que trobareu en recórrer aquesta bellíssima vall, proposem una lectura atenta i la corresponent passejada pel terreny. Així mateix, volem aprofitar per a fer una crida a preservar el ric i encara abundant patrimoni hidràulic natural i artificial, moble i immoble, de la vall del riu Girona, en gran risc de fer-se malbé per causa, entre d’altres, de la substitució del reg tradicional pel de degoteig, en substituir les séquies, basses i partidors per una xarxa de gomes fosques de diferents diàmetres.

Només amb el teu suport tindrem viabilitat i independència financera. Amb una aportació de 150€ a la fundació Jordi de Sant Jordi podries recuperar fins al 100% de l'import.

Impulsem Nosaltres La Veu, recuperem Diari La Veu!

Fes-te agermanada ací