Sanitat en valencià, valors d'una campanya

per Manel Carceller

Societat

Sanitat en valencià, valors d'una campanya
Sanitat en valencià, valors d'una campanya

El passat 1 d'agost del 2020, una anciana ingressada al sistema de salut públic valencià va ser forçada a canviar de llengua per una infermera que no va mostrar cap tipus d’empatia, ni respecte per la pacient. No era un cas aïllat. En la consulta telefònica del Centre de Salut Gil i Morte de València, Anna es va adreçar en valencià a una doctora que li va reclamar que li parlara castellà. El 28 d'agost de 2020, al Centre de salut d'Ibi-I, a l'Alcoià, Paloma, que es trobava al centre acompanyant sa mare, es va adreçar en valencià a una metgessa, que li va ordenar que li parlés castellà. Paloma, en castellà, va iniciar una pregunta a la doctora i, paradoxalment, quan encara no havia acabat la frase, la doctora la va escridassar de nou, exigint que li parlés castellà. La setmana passada un pacient, que sempre s'havia expressat en valencià en la consulta a l'Hospital la Fe de València, va ser obligat per una cirurgiana a parlar castellà, amb l'amenaça de no rebre atenció mèdica.

En l'actual atenció sanitària alguns pacients valencianoparlants s'han pogut considerar com de segona classe, perquè sovint han hagut de canviar de llengua, sense exercir el seu dret d'expressar-se en valencià, ni rebre empatia com a persones per part d'alguns professionals. La ciutadania no únicament té el dret, recollit en l'article 9 de l’Estatut d’autonomia, d'adreçar-se al’administració en valencià, sinó de rebre resposta en la mateixa llengua utilitzada. Totes aquestes normes bàsiques són bandejades en massa ocasions en la sanitat valenciana. Tots sabem que per efecte de la immigració al País Valencià es parlen diverses llengües, però no podem oblidar que el valencià és una llengua autòctona, i en teoria està protegida al seu territori. A pesar d'eixa consideració, de vegades el valencià pot tindre un dret d’ús igual o inferior al de parlants de llengües no oficials. I això no és normal.

Buscant una situació de normalitat en l'ús del valencià, el voluntariat de la Plataforma per la Llengua va proposar la campanya "Sanitat en valencià". La declaració unilateral de la junta d'un col·legi de metges no respectava ni la pluralitat social, ni el dret legal a l'ús del valencià. Hi havia molts treballadors sanitaris que no podien manifestar la seua empatia per la llengua pròpia del país i la seua defensa de la qualitat assistencial, i la campanya "Sanitat en valencià" els ha donat una veu. La situació del valencià en l'activitat sanitària està lluny de la normalitat, i per això la campanya demana al Consell una llei d’igualtat lingüística, per a garantir els drets dels parlants de les dues llengües oficials i la capacitació lingüística en valencià del personal sanitari fix, i també el temporal. Si algunes places laborals no seguiren aquest supòsit, caldria justificar-ho per una situació d’urgència.

En resum, es demana al Govern valencià que les persones que treballen a la salut pública tinguen una capacitació lingüística en valencià, perquè això hauria de ser un fet normal i no ho és. Per a afirmar-ho no ens fonamentem únicament en les nostres percepcions i en les dades recollides. El Comitè d’Experts del Consell d’Europa, que observa el compliment de la Carta europea de les llengües regionals o minoritàries (CELRoM), va considerar que el grau de compliment del compromís 13.2.d, d'ús del valencià al nostre sector sanitari, era «no complit», i eixa és la pitjor de les qualificacions possibles. A més el compromís per la igualtat de l'ús del valencià té un ampli fonament social i polític. Els tres partits que donen suport al Consell de la Generalitat es van comprometre a garantir la capacitació lingüística en valencià del funcionariat en la passada campanya electoral.

Es per tot això que la Plataforma per la Llengua ha impulsat el manifest www.sanitatenvalencià.org. Tota la gent que hi ha donat suport recorda a la Conselleria de Sanitat Universal i a les direccions dels hospitals i dels centres de salut que l'administració de la Generalitat té el deure de garantir el dret de la ciutadania de rebre atenció sanitària en valencià. Perquè tots els valencians i valencians tenim dret a ser pacients en igualtat, independentment de la nostra llengua.

Manuel Carceller
Delegat de la Plataforma per la Llengua al País Valencià

Només amb el teu suport tindrem viabilitat i independència financera. Amb una aportació de 150€ a la fundació Jordi de Sant Jordi podries recuperar fins al 100% de l'import.

Impulsem Nosaltres La Veu, recuperem Diari La Veu!

Fes-te agermanada ací