País de paraules. Hui 'ninot'

per Eduard Ferrando, País de Paraules

Llengua

Exposició del Ninot 2018
Exposició del Ninot 2018 | Rafa Esteve | Wikipedia

Durant el procés en el qual les idees s'alliberen i cerquen el seu lloc a l'infinit blanc que àvidament les desitja, la meua ment passa per un lent estat de reflexió a l'hora de triar la paraula. Una profunda mímesi entre el meu jo... Va tira va, a qui vull enganyar? La veritat és que, com podeu veure, aquell artificial to erudit i arrogant que emana de la intel·lectualitat supina està molt allunyat del meu castigat cervell. I no, agosarats lectors, no espereu ni intel·lectualitat ni erudició, aquests articles naixen del contacte amb la llengua i de sentir mots que em recorden que gaudim d'una llengua encara viva malgrat  els desitjos d'alguns (lamentablement molts) de rebentar-la. (Uep, alerta els crítics, gaste sentir. Atine?)

Honestament, vos he de dir que no sé si la tria és la més adequada a la proposta de la secció, perquè la cerca va més encarada als mots en desús de qualsevol camp lèxic. Això m'ho recorda el Paraules en xarxa en el moment en què comprove que ninot, la proposta a desenvolupar, no ve recollida. Dit això, i després d'apuntar molt en la cerca, diria que la cosa ha quedat interessant perquè l'ús del mot entre els valencianoparlants és extens i prou comú. El recorregut que propose va des del recull més normatiu fins a l'ús més pervers passant per la inestimable ajuda de l'enorme Joan Fuster, entre d'altres. Ah, i passarem pel mercat. Va, anem anant!

A nivell formal, el mot està recollit a les principals fonts de consulta oficials i no extraurem res més que la "figura humana feta de drap, de pasta, de fusta o d'altres materials, sovint amb un aspecte grotesc" que recullen de manera pràcticament similar el DNV i el DIEC. Una curiositat però, potser és una mica cínic per la meua part, però el que el DNV recull eufemísticament com una "persona que es deixa manejar o que es presta a servir d'objecte de burla", al DIEC ni s'ol, per la qual cosa podríem entendre que al Principat, o bé no la fan servir en aquest sentit o hi han exclòs l'accepció per considerar-la prosaica, perquè el DCVB sí que en reconeix l'ús al "com el Vallès no hi ha res", i a més amb vehemència: "Ximplet, estúpid", poca broma. En aquesta línia també va el TBO de la RACV, que sense embuts amolla un "persona simple o estúpida", mira, han tingut un detall amb la conjunció triada, almenys no s'acumula, o és simple o estúpid, mira que són bona gent els iaios del blau al cor. Pel que fa a la formació del mot, Josep Lacreu ens aclareix que "la paraula ninot està formada a partir del substantiu nino amb l'afegiment del sufix de valor augmentatiu -ot", i el DCVB en situa l'etimologia com a "derivat despectiu de nin". Un mot, per cert, molt comú a les Pitiüses quan es refereixen als xiquets "innocents" que encara no acaben de tindre allò que tothom està pensant. Com noteu, un substantiu que en boca del poble valencià abasta un espectre semàntic reduït però ple d'imatges que demostren que, en això de les metàfores, som uns artistes. 

En el vessant antroponímic ninot també fa referència a un cognom i, alerta, que la cosa va de noblesa. Efectivament, Ninot és un cognom recollit al Nobiliari General Català d'Armand de Fluvià dels segles ix al xix, més concretament als volums que parlen de "Famílies [...] de la noblesa de privilegi (ennoblides en l’espai que va dels segles xiv i xix [...])", dates aquestes que explicarien per què, aparentment, el Berenguer Ninot del Llibre de la Cort de Justícia d'Alcoi escrit l'any 1263 no tinguera molta traça de noble, perquè el pardal pareix que devia diners. Noteu: "Berenguer Ninot en deute de xXVii reals per Domingo Bertomeu, los quals diners deven ésser pagatz". Ara que, ben pensat, amb l'horda de nobles lladres (no de lladres nobles) que campen pel món, no m'estranyaria que ho fora. Té igual però, només era una troballa que vos volia compartir. 

Més enllà de la formalitat o la curiositat, el que a tothom ens ve al cap quan parlem de ninots són les Falles. El mateix DNV ho recull a la quarta accepció amb la marca temàtica ETNOL (etnologia): "En les Falles i en les Fogueres, figura de cartó o altres materials que forma part del monument", poca cosa a dir jo de la nostrada Festa. De fet, defugiré conscientment qualsevol acostament al món faller i em centraré en un dels personatges que va ser cremat com a ninot, i a punt van estar també de cremar-lo viu els f... Parle, òbviament, del nostre Joan Fuster (quan serà reconegut com es mereix?) Bé, el tarannà irreverent i eixa punyent crítica que difonia l'"homenot de Sueca" no va passar desapercebuda per al món faller, que li va retre "homenatge" als monuments i des del mateix col·lectiu faller. I Fuster en va parlar en Combustible per a falles, "el millor llibre sobre les Falles que s’haja escrit mai", com apunta Carles Fenollosa en l'article Les Falles, Fuster i els tòpics publicat a la revista Saó. Això sí, potser és el millor llibre que s'ha escrit sobre Falles, però com que era de Fuster, ha sigut rebutjat bona cosa en una mostra més de l'estupidesa congènita que tants problemes ens ha ocasionat al poble valencià. Em permetré un parell de tastets del llibre que m'han paregut sublims per no embafar els lectors amb tanta informació. En el primer, Fuster mostra una condescendent empatia amb el ninot quan afirma que "[...] s’ha fet la tímida excepció d’indultar un ninot cada any, i un pensa, no sense malenconia, que el pobre ninot de tela i cartó salvat de les flames hauria preferit cent vegades la incineració a aqueixa cadena perpètua a què el condemnen en Déu sap quin polsós sostremort municipal [...]", i la segona una magnífica explicació de què és un ninot de Falla "[...] inspirat potser en un veí del barri és, en definitiva, una generalització: l’avar, la jove «coenta», el marit «sinagües», la matrona imperiosa, el camperol babau o llest, tota la petita fauna, en suma, del nostre món quotidià [...]". Va, un tastet més (costa destriar) una excelsa descripció del destí del ninot:"Les flames devoren la seua dèbil complexió, el seu esquelet de fusta, el vestit de circumstàncies, la cara de cera. Però el ninot, en morir a la mitjanit josefina, passa, com a un purgatori, al record maliciós de la gent [...]", si voleu la resta, compreu-vos el llibre i llegiu Fuster, no vos decebrà segur.

Més enllà de l'ús del mot, escarbant els racons infinits de la xarxa he trobat un lloc amb una pinta interessant: un mercat. Ens traslladem a Barcelona per parlar del Mercat del Ninot, esdevingut ara mateix un recinte grandiós i adaptat a les necessitats del nostre segle després de la reforma que va acabar el 2015, i que guarda gelosament una preciosa història per a contar. El nom prové de la saviesa popular, de fet, el menut dictador, poc avesat a acceptar tot el que incorporava la paraula cultura, va fer canviar el nom per l'oficial de Mercado del Porvenir (Mercat de l'Avenir) amb què es va inaugurar oficialment a les acaballes del segle xix. Però com acostuma a passar, el poble és incapaç de deixar de ser-ho i continuà dient el Mercat del Ninot, denominació oficial després de la mort del dictadoret. I el nom, per tancar el cercle i resoldre l'embolic en què vos he ficat, és fruit de l'espontaneïtat amb què els parlants fan servir la llengua alhora de trobar coincidències que ajuden a fomentar la funció més important que té aquesta: la comunicació. Bé, resulta que a la zona on ara s'ubica el mercat existia una taberna on es venia bona cosa de vi i que estava presidida per un mascaró de vaixell, al qual batejaren com a "ninot". Ràpidament, el veïnat el va expandir fins abastar tota la zona que ocupava el que llavors es va transformar en un mercat ambulant i que acabaria convertint-se en l'espectacular Mercat del Ninot actual, un procés habitual entre comunitats de parlants i que a mi personalment em fa despertar un somriure curiós. Per cert, al web parlen sobre la taverna i ens adverteixen que "[...] es va convertir en el centre social del barri, un local que sortia sovint a la premsa per tota mena de crims i escàndols." Que què és? Crims i escàndols diu... vos imagineu la barbaritat de ninots que hi hauria per allà? Jo aniria, cert i segur.

Acabe ja, de veres, i ho faig estirant el fil de l'última idea, potser la més prosaica, però també la més creativa amb diferència: l'ús de ninot com a eina caracteritzadora. He de dir que no soc capaç de recollir exemples de tot l'espectre que abasta, i per això en faré una tria. Parlant amb el creador del Paraules en xarxa, Juli Jordà, em recorda que tot i que sí que és cert que no apareix com a entrada, hi és present en alguns exemples. Em quede amb el següent: "Eres poc ninot", fixeu-vos en l'ús d'aquest "poc", perquè, tal com em recorda el lingüista d'Albalat, "en eixe context poc vol dir molt". Amb la mateixa estructura i semàntica m'agrada també quan diguem: "Mal ninot", en què aquest mal també vol dir gran, fins i tot diria que desmesuradament gran. I mira, me n'he vingut amunt i tire una teoria a la plaça, o millor, a l'escenari, d'on prové aquest fragment del Forasters a Madrid d'Eduardo Escalante. Fixeu-vos en la conversa de l'escena xiii entre Sunsión, Carmelito i Corina: "- CARM. Menestrala? usté me humilla; - COR: Yo? Jesus, hijo, á mi ver no hay ofensa en suponer costurera, ó modistilla; - SUNS: Hico, Quesús! Ma el ninot...; - CARM. Elevo yo mis amores á esferas muy superiores; - SUNS. Qué diu eixe borinot?; CARM. Deslumbrado por el brillo de esos ojos, m'ensegué. Corina, yo la amo á usté." I la teoria errada va d'un procés de sinalefa en què desapareix la vocal de l'article i es converteix en el nostre "mal" que tant fem servir els valencians. Realment aquest "ma" diria que és una reducció de "mira", però u es queda a gust teoritzant gratuïtament, ja m'ho permetreu. 

Bé, i fins ací el ninot. Ho acomiade amb una expressió que escoltava al meu poble a altes hores de la nit quan algú s'alçava al vàter i tothom l'aclamava amb els ulls ben oberts amb un contundent: "Arruixa pa tots, ninot!". A saber...

 

Només amb el teu suport tindrem viabilitat i independència financera. Amb una aportació de 150€ a la fundació Jordi de Sant Jordi podries recuperar fins al 100% de l'import.

Impulsem Nosaltres La Veu, recuperem Diari La Veu!

Fes-te agermanada ací