El vi com a mecenes. Joan de Joanes en la Font de la Figuera

per Vicultura, Núria Gregori i Sebastià

Cultura

Retaule de Joan de Joanes a l’esglèsia de la Nativitat de la Mare de Déu de la Font de la Figuera (detall central)
Retaule de Joan de Joanes a l’esglèsia de la Nativitat de la Mare de Déu de la Font de la Figuera (detall central)

La Font de la Figuera (la Costera) es troba en la convergència entre dues valls, la de Montesa i la d’Albaida, en una zona on hi ha vestigis d’ocupació humana des del Paleolític superior. El municipi de la Font és una d’eixes localitats l’economia de la qual, agrícola per necessitat, es basa en la trilogia mediterrània de vinya, olivera i cereal. Les primeres referències al raïm les trobem en la Carta Pobla, quan el 1315, el primer senyor de la localitat, Gonçal García, concedeix el privilegi als habitants de la Font de cultivar el raïm i vendre’n el vi. És a partir d’aquest moment quan comença el període d’expansió del producte a la zona i són d’aquests anys els primers cellers que es conserven a la localitat, cellers subterranis on romanien el vi i l’oli a l’espera de la comercialització, una tipologia de celler que encara hui es pot visitar.

Retaule de Joan de Joanes a l’esglèsia de la Nativitat de la Mare de Déu de la Font de la Figuera

Un vi al qual es vincularan la prosperitat econòmica i l’expansió de la vila i que possibilitarà que s’encarregue a Joan de Joanes (1510-1579), el pintor més important del Renaixement valencià i, segons algunes fonts, nascut a la Font de la Figuera, la realització d’un retaule per a l’altar major de l’església parroquial de la Nativitat de la Mare de Déu de la localitat. Joan de Joanes, fill del també pintor Vicent Macip, pinta a l’oli entre 1547 i 1550 la que es considerada una de les obres mestres de l’època, una obra del període de maduresa de l’artista en què en són perfectament recognoscibles els trets més destacats: l’expressió dels rostres, l’ús de la llum, el misticisme dels paisatges i la representació d’unes figures que passaran a ser icones del Renaixement. Així, la manera de pintar de Joan de Joanes passa a ser la norma, la manera de pintar en el Renaixement espanyol.

Melquisedec, rey de Salem; El Salvador con la Eucaristía, i El sumo sacerdote Aarón, de Joan de Joanes, 1945-1550, oli sobre taula.Museo Nacional del Prado.

El retaule de la Font de la Figuera consta de 26 taules pintades a l’oli on es narra des del naixement de la Verge Maria fins a la crucifixió de Jesucrist, en un recorregut visual per les escenes mes destacades de la història sagrada: l‘adoració dels pastors, l’epifania, l’oració en l’hort, la resurrecció, la dormició de la Verge... A més, sembla que fou encarregat pels jurats de la Font i que Brianda de Maça hi va tindre algun paper rellevant, ja que el seu rostre apareix en un lloc destacat en l’escena del Naixement de la Verge. L’any 1936, però, en els dies previs a la Guerra Civil, aquest sofreix greus d’anys quan s’incendia l’església parroquial. Un foc que danya greument part del retaule, incomplet des de finals del segle XIX, quan Carles IV, de visita a la localitat, se n’emporta 3 taules que en l’actualitat es conserven al Museu del Prado (Madrid).

Escultura de Joan de Joanes a la Font de la Figuera.

Una obra considerada una de les creacions mestres de Joan de Joanes i del Renaixement valencià i que es pot visitar en una localitat amb un patrimoni artístic, històric i etnològic molt vinculat al món del vi, i que es posa en relleu al Museu Històric-Etnològic La Costera, ubicat a l’antic celler de Les Masseretes (segle XVIII), vestigi d’una època en què la Font de la Figuera comptava amb més d’una vintena de cellers actius.

 

 

 

La publicació d'aquest contingut ha sigut possible gràcies a les més de 400 agermanades de la nova modalitat.
Amb una donació de 150€ a la fundació Jordi de Sant
Jordi és possible recuperar fins al 100% de l'import.

Suma-t’hi! Només amb el teu suport recuperarem Diari La Veu!
Fes-te agermanada ací