Configuracions discursives de les violències masclistes: la violència psicològica i la física
Una de les configuracions discursives al voltant de les violències contra les dones en les relacions de parella, és la sempre existent violència psicològica quan ha hi hagut violència física. La macroenquesta de violència contra la dona de 2019 així ho reflexa. Tot i això la reflexió és necessària i, entre altres coses, perquè repercuteix en les intervencions professionals que es puguen fer per a pal·liar els estralls que les violències causen. Les intervencions professionals haurien de variar segons el tipus de violència, en tant que les repercussions i esferes de la vida afectades són diferents, però també perquè poden denotar carències diferents per a afrontar a les relacions de parella, els tractes no adequats, mal tractes, maltractes i violència.
Quan es diu el contrari, que no necessàriament ha d’haver-hi violència psicològica (una altra cosa és que aparega com a conseqüència i seqüela), la resposta i la valoració a que es sol atendre i donar és a la consciència sobre el maltracte; si no s’és conscient, no és sap que s’està patint i també com a conseqüència és naturalitza i minimitza, fent-se la víctima més flexible davant les possibles agressions psicològiques que solen prendre la forma d’estratègies de manipulació i de dominació amb l’objectiu del control. Però este aspecte, no sempre hi és present, com en el cas de la violència gaslight o el maltracte de baixa intensitat al llarg del temps que serien, en part, a la que ens referirien les respostes assenyalades, per la seua difícil detecció i identificació.
La reflexió necessària, en canvi, passa per considerar diferents aspectes. D’entrada podríem reparar que a les relacions intragènere no sempre passa així i, per comparativa, podria donar lloc a noves interpretacions respecte a les relacions heterosexuals. Però atenent sols a estes, hem de considerar que les relacions es construeixen i perduren amb contorns i processos diversos que les fonamenten i fan que perduren al llarg del temps, o no, quan hi ha violència, d’una manera o altra. Sumat a este aspecte és fonamental tindre en compte la forma que pren la violència física quan es dona, i analitzar com es presenta, sota quins disparadors, en quin context, situació i intensitat. També i igual d’important, les tipologies variants de perfils d’agressors. No tots són iguals ni actuen de la mateixa forma, davant les mateixes causes i fins i tot, no tots disposen de les mateixes habilitats emocionals i comunicatives per portar endavant estratègies de control i manipulació sibil·lines i difícils d’identificar; però, es que a més a més, tampoc totes les dones que han estat agredides són iguals ni les podem reduir a un mateix perfil en el que no són subjectes conscients de com actuen els abusos, control, manipulació o gelosia a la seua vida, per posar diferents exemples. Este aspecte, ara expressat, ens porta per últim a valorar també el següent, i que són moltes les dones que així ho manifesten: haver sofert algun episodi de violència física, però no psicològica o d’altres tipologies.
Són moltes les configuracions discursives que defineixen el marc d’interpretació de les violències contra les dones. Davant nous estudis i investigacions, cal obrir-se a nous debats i reflexions per a portar endavant una millor prevenció i atenció a aquelles que les han patides.
Només amb el teu suport tindrem viabilitat i independència financera. Amb una aportació de 150€ a la fundació Jordi de Sant Jordi podries recuperar fins al 100% de l'import.
Impulsem Nosaltres La Veu, recuperem Diari La Veu!