Callar La Veu
No em cap el menor dubte que les persones que habitualment lligen NOSALTRES LA VEU són persones que reflexionen, també habitualment, sobre tot allò que anomenem País Valencià. Entenent la seua definició com un tot del qual no es pot menysprear res, sota pena de deixar alguna peça que ens faria falta a l’hora de configurar el puzle real que conformem des de Catalunya fins a Múrcia i des de la Manxa al Mediterrani. Som el que som -ens agrade o no- des del 1238.
Som un cos viu que, com tot cos viu, té la necessitat imperiosa d’expressar-se, de fer saber als altres de la seua existència i, també, per descomptat, de relacionar-se entre els iguals. Entre altres coses, per tal de progressar. I és en eixa necessitat d’expressar-se on rau la necessitat de tindre un vehicle per a fer-ho.
Així doncs, que desaparega qualsevol mitjà d’expressió que ajude a fer saber al món de la nostra existència com a poble, és una pèrdua irreparable que, com sempre, lamentarem (després).
NOSALTRES LA VEU és l’equivalent actual a Nosaltres, els valencians. I quin valor té? Doncs el que té poder dir «Nosaltres, els valencians». I si no podem dir-ho, en què ens quedem? Primer que res, muts, condemnats sols al gest, a la mímica, exposats a la lliure interpretació de qui ens observa gesticulant, però sense poder escoltar el que realment estem volent dir. Perquè la veu, escrita o declamada, és el mitjà de comunicació humà per excel·lència.
I què val poder seguir parlant? RES. Agermanar-se a la Fundació Jordi de Sant Jordi per 150 euros a l’any (150 euros recuperables al 100% en la declaració de la renda a l’IRPF) és el que val poder seguir parlant a NOSALTRES LA VEU. No és cap maniobra fraudulenta, és absolutament legal i és el mecanisme usat per grans empresaris per a les seues inversions en mecenatges. Per tant, ¿per què no donar eixe xicotet pas i salvar l’únic mitjà íntegrament en català que tenim al País i on podem intercanviar informació, opinió, cultura i reflexió?
Sempre lamentem la desaparició d'òrgans d'expressió progressistes. I, sovint, després pensem en el poc que ens haguera costat mantindre’ls. Per això, no hauria de tornar-nos a passar el mateix de sempre. Es fan esforços enormes per a poder eixir, dia a dia, i no podem esperar que les institucions públiques, suposadament també progressistes, vinguen a donar un cop de mà. Perquè és evident que ells estan a una altra cosa, diguen el que diguen a la galeria que els suposa així. Una vegada més, ha de ser el poble conscient -i sols el poble- qui mantinga en peu aquest fràgil edifici que anomenen «democràcia». Dret de participació per excel·lència, dret d’opinió per dret moral. I poder defensar-se de tota l’armada, cavalleria i aviació que constantment està intentant fer-nos desaparéixer com a poble per a així, per fi, acomplir totalment amb el Decret de Nova Planta, i fer-nos ja definitivament súbdits de Castella.
A qualsevol NOSALTRES trobareu la forma d’agermanar-se a la Fundació Jordi de Sant Jordi fàcilment i podrem seguir parlant entre nosaltres. Molts dels qui col·laborem ho fem de manera altruista, sense cobrar mai res. Sols la consciència de saber el que val allò que fem ens fa aportar el que podem i posar el nostre gra de sorra. Per això, des d’ací, vos demanem que doneu un pas i entre tots no deixem morir aquest meravellós projecte. Només calen 500 persones conscients perquè NOSALTRES LA VEU no muira. No seria demanar massa que en foren 5.000, tenint en compte el que ens juguem com a poble. Per això, si per no arribar a 500 persones agermanades mor NOSALTRES, ens haurem de replantejar moltes coses que pensàvem impossibles.
Només amb el teu suport tindrem viabilitat i independència financera. Amb una aportació de 150€ a la fundació Jordi de Sant Jordi podries recuperar fins al 100% de l'import.
Impulsem Nosaltres La Veu, recuperem Diari La Veu!