L'Octubre acull aquesta vesprada la presentació del llibre «La consciència lingüística dels valencians (1854-1906)» del professor Adrià Martí-Badia

per NLV

Llengua

Portada del llibre «La consciència lingüística dels valencians (1854-1906)» del professor i investigador Adrià Martí-Badia
Portada del llibre «La consciència lingüística dels valencians (1854-1906)» del professor i investigador Adrià Martí-Badia

La presentació del llibre es realitzarà a l’Octubre Centre de Cultura Contemporània (Carrer Sant Ferran, 12, València) i és oberta al públic amb inscripció prèvia al web www.octubre.cat. L’aforament, però, està complet des del passat 20 de novembre.

L’acte es retransmetrà en directe en la pàgina de Facebook d’Acció Cultural del País Valencià: https://www.facebook.com/AccioCulturalPV

El llibre analitza la consciència lingüística dels valencians entre 1854 i 1906, amb especial atenció a la percepció que els valencians d’aquesta època tenien sobre la identitat de la llengua catalana. A aquest efecte, l’autor examina els posicionaments que la premsa, les revistes, els escriptors i els erudits valencians d’aquest període manifesten sobre la identitat filològica i el nom de la seua llengua i sobre el seu sentiment identitari. En concret, els valencians d’aquesta època consideren el català com una llengua independent de les altres llengües romàniques? Creuen que el català és un dialecte de l’occità? Perceben el valencià com una llengua diferent del català? Amb quin nom es refereixen al conjunt de la llengua catalana i, particularment, al valencià? Consideren que el català i l’occità es van originar independentment o més aviat que el català s’emancipà de la llengua occitana? Quina relació tenen aquests posicionaments amb el sentiment identitari que manifesten?

Aquest llibre ofereix una crònica rigorosa de la recepció dels nous plantejaments onomàstics i filològics entre aquelles minories de valencians que, entre 1854 i 1906, expressaren els seus punts de vista sobre el nom i la identitat filològica del valencià als mitjans de comunicació o en els seus treballs erudits o literaris. Són aproximadament cinquanta anys decisius en la història de les diverses expressions de la consciència lingüística dels valencians, que, en el camp de la literatura, coincideix amb l’eclosió de la Renaixença i, en el cas de Catalunya, en una darrera etapa, amb la del Modernisme.

L’autor exposa, en primer lloc, com ha incidit en cada un de territoris catalanòfons l’estat d’opinió sobre aquestes qüestions que es difonia des de Barcelona. Tot seguit, l’autor examina com es reflectí en els principals mitjans de comunicació (diaris, revistes, premsa satírica i política). Per acabar, ens ofereix els testimonis dels escriptors i erudits valencians que s’hi van pronunciar: no sols els dels qui es feien ressò, de diversa manera, dels nous plantejaments irradiats des de Barcelona, sinó també els dels qui persistien en la reflexió lingüística local d’erudits com Gaspar Escolano, Carles Ros, Manuel Joaquim Sanelo o Vicent Boix. El lector disposa així una imatge precisa de l’evolució de la consciència lingüística entre aquella minoria de valencians que s’interessà, per curiositat o per estima, per unes qüestions que, tot i no formar part de les preocupacions de la majoria de la població, no deixaren de mantenir viva la flama d’una llengua llavors immensament majoritària en el conjunt del País Valencià.

Gràcies a La consciència lingüística dels valencians (1854-1906), els estudiosos i interessats en la història de la llengua, en la història de la cultura i en la història política trobaran una font d’informació molt útil i bastant exhaustiva per a conéixer i comprendre millor aquell mig segle llarg del passat històric del País Valencià, que tant va condicionar el seu futur com a poble.

Centrat en l’àmbit valencià, el llibre d’Adrià Martí-Badia és una contribució important a la història de la llengua de totes les terres de llengua catalana. De fet, es trobava a faltar una monografia d’aquest tipus que pogués contar amb pèls i senyals la llarga agonia del llemosinisme onomàstic i ideològic al sud del Sénia i alhora els progressos i els entrebancs inicials en el llarg camí per a la recuperació de la consciència lingüística unitària. L’examen, molt complet, de les manifestacions dels notables valencians de l’època sobre el nom i la identitat filològica del valencià confirma que, en una immensa majoria, reconeixien, malgrat les invocacions llemosinistes i particularistes, la unitat de la llengua.

L’autor és llicenciat i doctor en Filologia Catalana per la Universitat de València. Ha participat en congressos científics internacionals i ha publicat articles en revistes científiques indexades sobre història social de la llengua catalana, centrats en l’època contemporània, línia principal de la seua activitat investigadora. Actualment, és professor al Departament de Filologia Catalana de la Universitat de València i a la Universitat Oberta de Catalunya.

El llibre, que acaba de publicar l’Institut Interuniversitari de Filologia Valenciana i Publicacions de l’Abadia de Montserrat, compta amb un pròleg d’Antoni Ferrando, Catedràtic emèrit de Filologia Catalana de la Universitat de València, membre de l’Acadèmia Valenciana de la Llengua (AVL), de l’Institut d'Estudis Catalans (IEC) i de la Reial Acadèmia de Bones Lletres de Barcelona (RABLB).

Només amb el teu suport tindrem viabilitat i independència financera. Amb una aportació de 150€ a la fundació Jordi de Sant Jordi podries recuperar fins al 100% de l'import.

Impulsem Nosaltres La Veu, recuperem Diari La Veu!

Fes-te agermanada ací