Mas de Rander, el celler que reivindica l'arquitectura bioclimàtica

per Vicultura, Íngrid Lafita

Cultura

Mas de Rander
Mas de Rander | Iris Lafita Balaguer

A pocs quilòmetres del mar que banya Torrenostra, però ja al terme de Benlloc, al tossal de Rander, s'alça el celler que visitem. Però potser el verb alçar no és el que més s'hi ajusta, ja que el 80% de les instal·lacions de Mas de Rander està sota terra; l'únic 20% visible correspon a les oficines, la botiga i la sala de tastos. Per a les parets, s'ha usat pedra dels ribassos. També s'ha emprat una mena de pedra tosca que es diu Ytong, un material que confereix a la construcció un aïllament tèrmic i acústic molt superior al del formigó. "Són tot línies rectes; blancs i grisos; ací no hi ha estridències de cap mena", remarca Juan Domingo Tárrega, gerent d'aquesta xicoteta empresa. I explica: "Hem tractat que s'integrara, perquè el paisatge ja estava, però el celler, no. El que no podem fer és entrar com un elefant a una terrisseria i fer ací un armatost".

D'arquitectura bioclimàtica, a Mas de Rander en saben. De fet, el defineixen com 'un celler bioclimàtic'. Des de fa dos anys es dediquen al cultiu ecològic. Però no només això. Tárrega es vanta de l'optimització dels recursos en les seues instal·lacions, i enumera una sèrie d'elements "que fan que el consum energètic siga mínim": "Tenim depuradores de sòlids i de líquids; no generem residus; les emissions són molt baixes; com que està tot sota terra, no gastem aparells d'aire condicionat ni humidificadors, treballem per gravetat en el procés de vinificació...". Respecte a l'obtenció de l'energia, actualment tenen plaques solars i un grup electrogen de gasoil. Però si a hores d'ara potser està en un 50-50, la intenció és continuar potenciant l'energia fotovoltaica i arribar al 90% –"al 100% és impossible", reconeix Tárrega.

Foto: Iris Lafita Balaguer

No menys important és la ubicació de les vinyes, totes al voltant del celler. La proximitat, doncs, és un altre valor que caracteritza Mas de Rander i els seus vins. Ara bé, per què van triar el terme de Benlloc, fitant el de Torreblanca? Conta Tárrega que el celler que visitem és jove, de vora 10 anys. "Però tot ve dels nostres avantpassats, que ja feien raïm moscatell i misteles a Benicàssim", continua. I afegeix: "Allà es feien uns dels millors moscatells del món; per desgràcia, tot això, que era una forma de vida, ha desaparegut". Davant d'aquest escenari, els responsables de Mas de Rander es van proposar recuperar eixa viticultura, però en un lloc diferent d'on es poden trobar els altres vins de la demarcació de Castelló, és a dir, que no fora a l'interior. Per això, van buscar un lloc més a prop de la costa: "Estem a quatre quilòmetres de la mar; eixos quatre quilòmetres fan que el cultiu siga més complicat, però buscàvem eixa filosofia de proximitat, de salinitat, de vents marins...".

En aquesta finca 'de mar i muntanya' cultiven diverses varietats de raïm. Com a varietats negres trobem cabernet sauvignon, syrah, merlot, garnatxa i monestrell; com a blanques, sauvignon blanc, moscatell de Frontignan o de gra menut i moscatell d'Alexandria. Amb elles fan Syrah (un vi negre jove monovarietal), Temps (un vi negre de criança de les varietats cabernet sauvignon, merlot i syrah), Blanc (un vi blanc jove amb un 80% de la varietat sauvignon blanc i un 20% de moscatell de gra menut) i les misteles Tinta (moscatell d'Hamburg, moscatell d'Alexandria i moscatell de gra menut) i Roure (feta amb les mateixes varietats però envellida en barriques de roure francés).

Juan Domingo Tárrega. Foto: Iris Lafita Balaguer

Tárrega explica que la primera collita en la finca que acull el celler va ser la del 2010, i també es van elaborar el Temps 2008 i les misteles. "Posteriorment ja van vindre el Syrah, el Blanc, l'oli...", continua. Sí, l'oli. Perquè Mas de Rander ja no es limita als vins, sinó que des de fa cosa d'un any també extrauen l'or líquid de les olives collides a la mateixa finca. Preguntat pels propòsits per al futur, el responsable d'aquest xicotet celler en què treballen sis persones assegura que no volen fer "més botelles, sinó productes nous". De fet, quan el nostre cicerone ens rep a Mas de Rander, ho fa amb una copa a la mà i, a dins, un dit del vermut que està tastant; aquest és un dels nous productes en què treballen ara al celler. "Coses noves", reitera Tárrega, tot insistint: "Però 2.000 botelles, no 200.000".

Un 'nou' vi que ben aviat embotellaran és un garnatxa tintorera amb 16 mesos de barrica. "Un vi top, un vi de 25 euros en amunt", tal com el descriu l'entrevistat, que explica que ho faran perquè la gent ja coneix els seus vins i ara ja s'atreveixen "a buscar certs matisos en certes coses puntuals que poden agradar al consumidor". "Al cap i a la fi, qui dicta les normes de com han de ser els vins és el consumidor; estaríem bojos si ens entestàrem a fer el vi d'una manera i els consumidors no el volgueren així", assenyala Tárrega, qui reconeix que en el món del vi "hi ha moltes modes". Sobre la distribució dels seus productes, parla de Castelló, València, Alacant, Madrid i Barcelona, i també de Bèlgica i Alemanya. "El vi espanyol, de vegades, és més fàcil vendre'l fora", lamenta.

 

Temps 2016

Varietat: Cabernet sauvignon, merlot, monestrell i garnatxa tintera.

Fase visual: Color roig cirera picota molt intens.

Fase olfactiva: Dominen les fruites roges madures –cirera– i un toc de

llepolia de regalíssia. Subtils notes especiades, de canyella i clavell.

Fase gustativa: Presenta el sabor característic del pimentó verd del cabernet i l'acidesa de la garnatxa. En la boca és suau i vellutat, amb un prolongat final càlid; fruita i alcohol perfectament integrats.

Graduació alcohòlica: 14,5%.

Criança: Desrapat total, sense prémer. Fermentació amb temperatura controlada. Maceració prolongada. Criança en barriques de roure francés i hongarés durant 8 mesos. Estabilització per fred i filtrat lleuger. No s’han utilitzat enzims, productes correctors

ni additius.

 

 

 

 

Mistela Roure

Varietat: Moscatell d’Hamburg (negre), moscatell d’Alexandria (blanc) i moscatell de gra menut (blanc).

Fase visual: Roig cirera picota, ben cobert amb tonalitats xeresades.

Fase olfactiva: Presenta una agradable combinació de fruites pansificades –raïm, pruna, figa– amb tocs especiats i un fons de xocolate i cacau.

Fase gustativa: En boca expressa un sabor dolç balsàmic i agradable, una lleugera calidesa i una marcada persistència.

Graduació alcohòlica: 15%.

Criança: Envelliment durant 24 mesos en barriques de roure francés d’Alier noves.

 

 

La publicació d'aquest contingut ha sigut possible gràcies a les més de 400 agermanades de la nova modalitat.
Amb una donació de 150€ a la fundació Jordi de Sant
Jordi és possible recuperar fins al 100% de l'import.

Suma-t’hi! Només amb el teu suport recuperarem Diari La Veu!
Fes-te agermanada ací