L’arquitectura al servei del vi

per Vicultura, Sonia Rayos

Cultura

Celler Mont-ras.
Celler Mont-ras. | Jorge Vidal i Victor Rahola

Allà pels anys 90, en plena efervescència de la bombolla immobiliària, a partir d’una excavació al barri del Carme de València per a la construcció d’un nou edifici, es van trobar per casualitat les restes arqueològiques del que posteriorment es descobriria com el celler més antic de la ciutat. Els cellers ocupaven els soterranis dels habitatges, ja que les condicions d’humitat i temperatura eren més apropiades per a la conservació del vi i, aleshores, aquesta casa agrària situada en el número 31 del carrer de Baix de la ciutat, contenia alfàbies i quatre dipòsits situats en diferents altures que servirien per a realitzar la decantació dels vins. No obstant això, no fou fins a principis del segle XX quan va sorgir l’arquitectura vinícola i els xicotets cellers subterranis i foscos van passar a convertir-se en edificis de gran envergadura: les denominades catedrals del vi. Aquestes obres mestres del modernisme català, d’aparença quasi eclesiàstica, inspirades en l’obra de Gaudí o de Domènech i Muntaner, es van construir en la zona vinícola del sud de Tarragona i van servir d’inspiració a arquitectes contemporanis que també van projectar cellers emblemàtics. No sols es tractava de donar un lloc destacat a un producte tan preuat, sinó d’optimitzar i crear una tipologia arquitectònica adaptada a les noves tecnologies de producció i conservació del vi. El procés d’elaboració requeria unes condicions específiques de temperatura, llum i humitat, per la qual cosa es va fer necessari generar una arquitectura pròpia i singular al voltant del desenvolupament de l'activitat vinícola. I per què no, modernitzar l'arquitectura dels cellers, com el redisseny de l’etiquetat dels envasos, era una bona forma de millorar-ne la imatge i crear, alhora, un turisme interessat no sols en l’enologia, sinó també en la seua arquitectura.

Això sí, com qualsevol tipologia arquitectònica que perdura, la concepció d'aquests espais va evolucionar, adaptant-se a criteris que tenien a veure no sols amb la visibilitat del projecte, sense descuidar l’impacte en el paisatge, sinó també amb la funcionalitat, optimitzant els espais de producció i guarda del vi. I per descomptat, havent d’adaptar-se a les normatives vigents, amb l'accessibilitat, la innovació i la sostenibilitat, que són criteris que hui en dia atorguen un valor predominant en la qualitat dels espais arquitectònics de qualsevol àmbit.

Tots guardem en la retina la imatge de dos projectes de grans arquitectes que han marcat un abans i un després en aquests temps dedicats a Bacus, com Bodegas Marqués de Riscal a Àlava, obra de Frank Gehry; Bodegas López de Heredia, restaurades per l'arquitecta iraniana Zaha Hadid a La Rioja, o Bodegas Portia a la província de Burgos, el prestigiós estudi de l’arquitectura Foster & Partners. Tanmateix, en termes d’integració i sostenibilitat, m’agradaria centrar-me en projectes més discrets, que han sabut cedir el protagonisme al paisatge en què s’implanten i al procés de l’elaboració del vi. El criteri d’ubicació d’un celler modern no és casual, i he estimat, per a la redacció d’aquest article, aquells que s’integren en l’entorn fins a passar quasi desapercebuts, o aquells que empren tècniques constructives i materials autòctons; qualitats que considere imprescindibles en la bona execució de l’arquitectura.

Rafael Moreno, en la Bodega Descendientes de J. Palacios, construeix tres volums petris en què predomina el massiu enfront d’uns pocs buits que s’obrin puntualment en el paisatge per a controlar i emfatitzar d’aquesta forma les vistes. Es busca la integració en el vessant de la muntanya afavorint, a més, amb la concatenació de volums en diferents altures, l’elaboració del vi per gravetat en el procés de vinificació. L’entrada del raïm es produeix pel nivell superior i d’aquesta forma es minimitza l’ús de bombes elèctriques, una cosa que suposa un estalvi d’energia significatiu i que va en pro de la sostenibilitat.

Bodega Descendientes de J. Palacios, de Rafael Moneo

Una cosa que també succeeix al celler Brugarol, situat a la Finca Bell-Hoc, a Palamós. Vaig tindre l’oportunitat de visitar-la fa uns mesos i em va fascinar, com tota l’obra dels RCR Arquitectes. La seua arquitectura es troba construïda exemplarment baix de les vinyes i s’endinsa en el món subterrani com suggeria Le Corbusier que havíem d’aproximar-nos a la bona arquitectura: mitjançant una “promenade” que ens va preparant per a l'experiència esdevenidora. Els autors, premi Pritzker 2017, aconsegueixen convertir la visita al celler en un espectacular recorregut de llums i ombres, un joc de volums obtinguts després de buidar les terres contingudes per grans planxes d’acer patinable inclinades i separades entre si per a permetre l'accés controlat de llum i ventilació a les sales. A més, marquen un ritme similar al dels tutors de les vinyes i creen un preciós paral·lelisme amb el paisatge.

Celler Brugarol

Aquestes planxes, a les quals se’ls ha donat una nova vida, provenien del reciclat d’antics vaixells mercants, i algunes encara conserven les inscripcions d’aquestes embarcacions, el que dona major caràcter a l’obra. En aquest celler, la producció de vi es fa a partir de la gravetat per a, posteriorment, distribuir-lo seguint el procés de manipulació. És, des del meu punt de vista, un exercici de sostenibilitat i integració en el paisatge impecable.

Celler Brugarol

Un exemple recent, aquesta vegada a la província de València, que a més va ser mereixedor el 2019 d’un dels premis del Col·legi Oficial d’Arquitectes de la Comunitat Valenciana dins de la Categoria d’Intervenció en Edificis Preexistents, és la restauració d’un antic habitatge convertit en celler: la Bodega Dussart Pedrón. L’edifici es troba situat a Los Pedrones, una aldea del municipi de Requena.

Celler Dussart-Pedrón, rehabilitada per l’estudi CRUX Arquitectos

En un exercici exemplar d’aprofitament de l'espai, els autors del projecte, Crux Arquitectes, van situar la zona de comunicació entre els tres nivells de l’edifici, de forma que mitjançant un muntacàrregues central s’aprofitara la gravetat per a realitzar la major part dels trasbalsos sense l’ús de les bombes. Els arquitectes mateixos parlen d’“utilitzar el pas del temps com un material més de la construcció, sense amargar-ne les cicatrius”. I sobre aquest llenç de recuperació de l’existent s’estructura un programa de necessitats basat en la funcionalitat, l’eficiència i el respecte.

Interior de la Bodega Dussart-Pedrón

Per acabar, destacaria dos projectes que em semblen dignes de ser ressenyables. D’una banda, la Bodega Mas Rodó, al Penedés, de Sala Ferusic Arquitectos. El que m’ha cridat l’atenció d’aquest senzill projectes de reforma i ampliació d’un antic mas del segle XVIII és que, sense a penes intervindre en l’estructura de la nau, s’ha aconseguit definit una imatge rotunda i potent que dialoga molt bé amb les edificacions preexistents. Amb un llenguatge actual i materials moderns, l’edifici s’erigeix baix d’una doble pell que condiciona l’interior de la sala de vinificació per a optimitzar el procés i minimitzar el consum energètic. En les estances contingudes pels antics murs de pedra, les condicions de temperatura, llum i humitat són les apropiades per a la criança del vi.

Bodega Mas Rodó, de Sala Ferusic Arquitectos

El segon exemple que volia destacar és el de Bodegas Mont Ras, a Girona, dels arquitectes Jorge Vidal i Víctor Rahola. Aprofitant el desnivell del terreny, l’edificació emergeix darrere del vessant integrant-se de forma harmònica. Quatre naus voltades paral·leles, connectades entre elles, amb obertures en la façana per a afavorir-ne la ventilació i el condicionament de l’interior, s'articulen al voltant d’un preciós paisatge de vinyes.

Bodega Mont Ras, de Rahola Vidal Arquitectes

M’interessa especialment l’ús dels materials: els aparells de rajola i els portons de fusta atorguen calidesa a la construcció, l’empremta de l’encofrat sobre el formigó de les voltes li confereix una gran lleugeresa i la sinceritat constructiva amb què es consolida l’edifici ofereix al visitant una fantàstica experiència. Una vegada més, es dona prioritat a l’optimització dels recursos i a les circulacions i disposició de les peces per a millorar la productivitat basant-se en criteris bioclimàtics.

Interior Celler Mont-ras. Jorge Vidal i Victor Rahola.

Sense dubtes, els celles han de transformar-se, com els seus vins. El paper de l’arquitectura no ha de ser cap altre que el de garantir el trànsit correcte entre les vinyes i la taula de selecció, respectar l'essència del lloc i la filosofia dels viticultors i donar el lloc que mereix a la criança del vi. Quin arquitecte no desitjaria un encàrrec així? I és que projectar la casa del vi sona quasi tan apetible com tastar-lo.

 

La publicació d'aquest contingut ha sigut possible gràcies a les més de 400 agermanades de la nova modalitat.
Amb una donació de 150€ a la fundació Jordi de Sant
Jordi és possible recuperar fins al 100% de l'import.

Suma-t’hi! Només amb el teu suport recuperarem Diari La Veu!
Fes-te agermanada ací