La marmota de la palla de l’arròs

L’Albufera necessita moltes ganes de treballar per ella i menys cabuderia i ganes de tindre la raó

per Acció Ecologista - Agró

Territori

DLV
DLV

Un any més assistim a la gran i repetitiva polèmica de la tardor en el Parc Natural de l’Albufera: la manca de gestió de la palla de l'arròs. En Acció Ecologista-Agró estem fartes que una vegada i una altra es torne, com en el dia de la marmota, als mateixos posicionaments enrocats de cadascuna de les suposades parts. Estem ja fartes del reduccionisme d'un problema ambiental complex que cada any sembla que només se centra en crema sí o no. Perquè la gestió de la palla és un dels greus problemes que patix l’Albufera i que s'aguditza per la manca d’un cabal d'aigua de qualitat i la falta de coordinació i governança.

De nou, enguany, estem assistint a les mateixes batalles mediàtiques de sempre, sense que més de vint anys d'ajudes agroambientals al cultiu de l'arròs en el Parc Natural de l’Albufera de València, de suposats pactes i de projectes europeus hagen servit per a res.

És la crema l'única alternativa en la gestió de la palla? En Acció Ecologista-Agró, donant-nos suport en diversos informes tècnics, pensem que no. La palla, per exemple, es pot retirar i donar-li un altre ús, la qual cosa constituïx la millor opció mediambiental. Però, també es pot incorporar al terreny mitjançant el fangueig i mantenint l'aigua oxigenada amb el moviment dels motors dels tancats per a evitar l'anòxia.

Cal recordar que en el Parc Natural de l’Albufera els arrossers reben una ajuda econòmica dins de la Política Agrícola Comú (PAC) europea per dur a terme unes determinades pràctiques per a la millora del medi ambient. Són les anomenades ajudes agroambientals per a compensar les despeses que suposa la gestió de la palla de l'arròs per a “evitar aigües negres”. Ara mateix es rep esta compensació per triar entre una sèrie d'opcions entre les quals, de manera excepcional, es permet la crema.

Per descomptat, estem completament d'acord amb què es faça costat a una agricultura sostenidora dels nostres paisatges, biodiversitat i sobirania alimentària perquè siga més rendible i compatible amb la conservació dels espais naturals en els quals es desenvolupa. Estem completament d'acord amb el concepte de les ajudes agroambientals. Però, no en com s'estan aplicant en l'actualitat.

L'excepcionalitat que ha permés la crema durant estos últims anys està basada en informes emesos pel servei de Sanitat Vegetal de la Conselleria d'Agricultura, Desenvolupament Rural, Emergència Climàtica i Transició Ecològica. Les conclusions d'estos informes sempre estan predeterminades: es tracta d'autoritzar la crema sense posar en perill el cobrament de les ajudes agroambientals.

En estos informes de Sanitat Vegetal s'ha fet referència a diferents factors: presència de males herbes, acumulació de matèria orgànica en el sòl, anòxia, persistència de fongs… I cada any s'emet un nou informe, quasi a final de campanya, per a justificar les cremes. No obstant això, no tenim coneixement de cap informe de la Conselleria d’Agricultura de seguiment d'esta mesura, el suposat caràcter excepcional de la qual requerix fer un bon monitoratge per a veure si la crema és efectiva o no.

Si esta mesura funcionara, s'haurien de veure millores ja. Però, any rere any, els informes diuen que s'està cada vegada pitjor. I, de ser cert l'assot d'estes suposades plagues bíbliques, la collita es veuria fortament minvada, la qual cosa no sembla el cas. Per cert, en estos informes tampoc s'incidix en altres mesures que es proposen per a reduir estos problemes, com per exemple la reducció de fertilitzants...

Fa tres anys la Conselleria va proposar, amb el suport dels agricultors, un pla de quatre anys de duració per a reduir les cremes (recordem que la crema, suposadament, és una mesura excepcional...) i promoure altres mesures de gestió de la palla. Es va dividir l'arrossar de l’Albufera en dues zones i cada any la Conselleria permet cremar en una d’elles. A més a més, l’administració està aportant diners públics per a empacar i distribuir palla de manera gratuïta.

Després de tres anys d'acord amb la Conselleria, els agricultors continuen dient que la crema és l'única opció i amenaçant, especialment durant estes últimes setmanes, amb la possibilitat de putrefacció de tota la palla en l’Albufera per les pluges i les elevades temperatures d’esta tardor.

Estos auguris, finalment, s’han complit. S'han generat aigües negres en una gran superfície d'arrossars, posant en greu risc la biodiversitat del parc natural, així com emetent-se una gran concentració de gasos d'efecte d'hivernacle, especialment metà. Des d’AE-Agró ens preguntem, no es podria haver fet res per a minimitzar la situació?

Està clar que ha sigut una situació sobrevinguda, amb l'afegit de les elevades temperatures. Però, fa l'efecte que per a alguns agricultors és més important tindre la raó, i assistir impassibles a una emergència ecològica en l’Albufera, que posar-se a la feina i dialogar amb tècnics i administració per a dissenyar una estratègia de minimització de danys. Hi ha massa hipocresia en alguns agricultors i en alguns dels seus representants.

De fet, es podria pensar que una de les mesures que rebria un gran suport per part dels agricultors són les ajudes a la recollida de la palla. Amb diners públics es duu a terme la retirada d'un residu agrícola, eliminant un problema per a l'agricultor. Però, la realitat és que no s’ha rebut col·laboració per part de les organitzacions agràries per a la selecció de parcel·les ni, per exemple, per al contacte amb els propietaris dels camps.

El que sí que s'han rebut han sigut queixes, demostrant molt poca empatia cap als projectes en marxa, amb moltes dificultats donada la complexitat de l’Albufera i de l'escassa finestra d'oportunitat que suposa unes poques setmanes per a poder traure la palla dels camps. Treball que es podria pensar que les organitzacions agràries haurien d'estar fent fa temps, ja que representen tant a productors de palla com a usuaris que es beneficiarien d'estos projectes d'economia circular.

Amb açò no volem dir que este siga el posicionament de tots els arrossers, ni de bon tros. Molts propietaris han col·laborat activament per a optimitzar l'empacat, aportant recursos si ha sigut necessari i facilitant molt la tasca. Alguns també han decidit fanguejar els camps abans de les pluges per a evitar la putrefacció de la palla… Tenim molts exemples de bones pràctiques en l’Albufera, unes pràctiques que de segur serien molt més habituals si foren afavorides i encoratjades.

Queda un any d'este suposat pacte per a la millora en la gestió de la palla de l’arròs en l’Albufera. Fa quatre anys, des d’AE-Agró vam donar un vot de confiança a este pacte, esperant que canviaren les coses i es començara a treballar de debò per a reduir esta problemàtica. Malgrat considerar la crema com una de les pitjors opcions mediambientals i de salut, vam creure que amb un bon pla, amb seguiment i serietat es podrien reduir les cremes i anar implementant pràctiques alternatives. Però, el que estem veient, lamentablement, és molt poca predisposició i moltes ganes de boicotejar qualsevol esforç per a millorar la gestió de la palla. Seguim igual, veient eixir a la marmota any rere any.

Estem ja en plena Emergència Climàtica. Així que no ens podem permetre el luxe de perdre els serveis ecosistèmics que ens proveïx una Albufera en bon estat ecològic per a reduir les emissions de gasos d'efecte d'hivernacle. O com a embornal de carboni, reguladora d'inundacions i del clima, entre molts altres serveis ecosistèmics. L’Albufera necessita moltes ganes de treballar per ella i menys cabuderia i ganes de tindre la raó.

 

Només amb el teu suport tindrem viabilitat i independència financera. Amb una aportació de 150€ a la fundació Jordi de Sant Jordi podries recuperar fins al 100% de l'import.

Impulsem Nosaltres La Veu, recuperem Diari La Veu!

Fes-te agermanada ací