Un Nadal per espantar la por

per Amparo Pons

La Veu dels Llibres

Cartell del Museu Valencià d'Etnologia
Cartell del Museu Valencià d'Etnologia

La por és una emoció molt necessària. Ens ajuda a estar alerta i a desenvolupar una resposta, una reacció, davant un objecte o una situació perillosa. La por ha de formar part de les nostres vides i no podem protegir els més menuts i menudes d'ella. Si intentem fer-ho, els deixarem sense el mecanisme més important d’advertència de perill i no aprendran les estratègies necessàries de superació. No poden viure en un món sense por, sense monstres i sense fantasia. Si els intentem ocultar eixe imaginari, ells i elles irremeiablement faran una cosa meravellosa: crear-ne en la seua imaginació. I això no vos ho diu aquesta bibliotecària que escriu, sinó un referent de la psicologia infantil com és Alberto Soler

Ara bé, la forma de la por i d’eixa fantasia, que tant els atrau, depén de la cultura que els envolta i ací és on tenim un important repte: descobrir-los l’imaginari valencià. El Butoni o l’Home del sac ja no els podem fer servir com les nostres iaies per a evitar que les criatures s’allunyen o per a empapussar-los el bullit, no es pot educar amb una aprenentatge positiu utilitzant la por en el segle XXI, però sí els hem de reivindicar per a mantindre viva la nostra cultura i despertar la seua imaginació.

Des de fa uns quants anys estem elaborant entre cantants, escriptors, narradors orals, editorials, biblioteques, museus i escoles una bona recepta per Espantar la por. Famílies, adults en general i incrèduls en particular, pareu l’orella que vos vull aconsellar unes quantes lectures per a tindre un Nadal de por.

D’entrada, tot bon xarop necessita unes clares instruccions per a saber administrar la dosi correcta. Les persones adultes amb molta cura heu d’esbrinar abans de consumir el que esteu oferint i per això començaré amb vosaltres de la mà de tres autors que més bé són els alquimistes del nostre imaginari més ocult. El vostre prospecte ha de ser Llegendes valencianes: criatures màgiques de la tradició oral valenciana de Víctor Labrado. Un magnífic àlbum editat per Bromera i il·lustrat per Francesc Santana que vos farà viatjar pel país de la nostra fantasia i que podeu compartir amb els adolescents que tingueu per casa. Per continuar no deixeu de llegir els treballs de Joan Borja com ara Llegendes del sud, i finalment, si algú vol traure matrícula d’honor en espantacriatures i creences màgiques populars, Màgia per a un poble de Francesc Gisbert és l’obra de referència.

Edicions Bullent (2005)

Una vegada fet aquest aclariment ja podem centrar-nos en el nostre objectiu: espantar la por a les criatures.

Sens dubtes a aquesta recomanació li hem de posar una banda sonora i el disc De por de Dani Miquel és perfecte. Dins hi trobareu la cançó que va encendre tot un moviment social de reivindicació dels monstres valencians, “La Maria no té por”. Aquesta cançoneta poc més tard es va convertir en un llibre escrit a quatre mans amb Francesc Gisbert i amb el qual l’editorial Andana ha fet reviscolar els principals espantacriatures entre la xicalla valenciana.

I si amb la lectura de la Maria ja estan fetes les presentacions dels monstres valencians, ara cal llegir les llegendes i rondalles que alguns d’ells protagonitzen.

De ben segur que en sentir la paraula rondalla de seguida vos vindran al cap les Rondalles valencianes d’Enric Valor i també ho faran els records de les històries protagonitzades per bruixes, dimonis, serps... Mirareu els vostres menuts i pensareu, mare meua, si encara els en falta per a poder llegir-les. No patiu, perquè Edicions del Bullent des de fa ja uns anys treballa per apropar la rondallística de Valor als més menuts a través de la col·lecció Les primeres rondalles d’Enric Valor, adaptades per Jordi Raül Verdú.

Edicions del Bullent

Verdú també és recopilador i té en la seua bibliografia molts títols on la fantasia està present i entre els quals cal destacar la col·lecció Rondalles de Cresol de l’Editorial Marfil, amb títols com ara Peret de poca por o la Tia Misèria.

L’Institut Alacantí de Cultura Juan Gil-Albert va obrir una encertadíssima col·lecció d’àlbums il·lustrats infantils i juvenils anomenada Aladroc que amb una edició molt acurada ha fet difusió de l’imaginari valencià més meridional amb títols imprescindibles com són El Caro de Víctor Labrado, L’arbre de les bruixesde Carles Cano, L’estrella d’or de Francesc Gisbert o L’illa de Benidorm d’Anna Lloret entre molts altres.

Col·lecció Aladroc, Institut
Alacantí de Cultura Juan Gil-Albert (2013)

Amb El drac del Patriarca, Edelvives Comunitat Valenciana va començar la col·lecció Terra de llegendes que ja compta amb cinc números. Són àlbums amb narracions breus i il·lustrats amb cura que ofereixen la possibilitat d’escoltar-les amb la veu de Llorens Giménez o de Carles Cano en el darrer número Les bruixes i el pescador.

Edelvives Comunitat Valenciana (2018)

Per als joves lectors, aquells que ja tenen més de 10 anys, teniu dins la col·lecció Bicicleta Negra de l’editorial Tàndem adaptacions de les recopilacions de Joaquim G. Caturla que cal llegir com són La flor del lliri blau i altres rondalles fantàstiques i L’estreleta d’or i altres rondalles fantàstiques, i també trobareu la recent adaptació de l’obra de Josep Pasqual Tirado, Tombatossals. I per als més fadrins i més valents, Por o fugirem de Joan Borja, Víctor Labrado i Francesc Gisbert, amb les llegendes més terrorífiques i misterioses. Tot un encert.

Editorial Andana (2018)

En tot cas heu de saber que els monstres valencians estan molt vius. No estan presents únicament a les rondalles tradicionals, sinó que els autors els han tret del seu context per a fer-los protagonistes d’històries contemporànies. Al catàleg de l’editorial Andana, fent visible la seua aposta per l’imaginari valencià, hi trobareu en primer lloc la col·lecció Els amics dels monstres, perfecta per a atrapar els primers lectors, escrita per Francesc Gisbert i il·lustrada per Cristina Durán, i en segon lloc, en aquest cas dirigit a un públic juvenil, els dos títols de Miquel Puig, Llampuga, llampega i Els mons de Laia. En aquesta línia també treballa L’ETNO, Museu Valencià d’Etnologia, amb la col·lecció Espanta la por. Enguany hi ha publicat L’Home dels Nassos, escrit per Miquel Puig i il·lustrat per Patricia Bolinches, però aquesta col·lecció només la podeu trobar a biblioteques ja que no està a la venda.

Museu Valencià d’Etnologia (2020)

Finalment a aquesta recepta per espantar la por només li calen unes indicacions per a saber administrar-la:

En primer lloc llegiu amb els menuts, així tant farà si saben llegir com si no, i comprovareu com són de valents i valentes davant la por. En segon lloc, aneu a la vostra biblioteca pública i pregunteu per aquestos títols, els podreu veure i seleccionar en directe. En tercer lloc, jugueu amb la por a través del dibuix, els jocs de taula (Fallera Calavera, Va de monstres - la baralla...) o les disfresses. I en últim lloc i molt important, compreu-ne a la llibreria que teniu propet de casa i així tots tindrem un Nadal sense por.

Home del sac 

 

Només amb el teu suport tindrem viabilitat i independència financera. Amb una aportació de 150€ a la fundació Jordi de Sant Jordi podries recuperar fins al 100% de l'import.

Impulsem Nosaltres La Veu, recuperem Diari La Veu!

Fes-te agermanada ací