La poesia del Micalet Galàctic, a Edicions Bromera

per Victòria E. Cremades

La Veu dels Llibres

De què fa olor la poesia infantil?

 

Què és poesia? Dius,
mentre claves el meu cos
amb una agulla a una cartolina.
Què és poesia? I tu m’ho preguntes?
Poesia era jo, tros de soca:
una papallona filant camins de colors
per un jardí en flor.

 

Comence la reflexió al voltant de la col·lecció El Micalet Galàctic de poesia infantil de l’editorial Bromera amb un poema de Carles Cano, extret de 29 poemes per al dia i un per a la nit, i aprofitem per fer-li un homenatge a Gustavo Adolfo Bécquer del qual commemorem el 150 aniversari de la seua mort i que ha sigut per a l’educació literària escolar un referent.

El Micalet Galàctic (2015)

Els títols de poesia que formen part del Micalet Galàctic són: La selva en vers, Qui la rima l’endivina, Poemes amb llum de lluna i Poalet de versos, tots quatre de Maria Dolors Pellicer; Poemes de butxaca, Poemes a la carta i Versos que van i vénen, de Fina Girbés; El color del blat, d’Eva Dènia; Oda als peus i altres poemes de Marc Granell; Poemes sense diminutius i 29 poemes per al dia a dia i un per a la nit de Carles Cano i El meu nom és un poema de Mercé Viana i Carme Miquel. Com podem comprovar títols ben suggeridors perquè a la xicalla li vinga el gust de llegir-los o escoltar-los.

Acompanyen les lletres impreses en tots els llibres il·lustracions que dialoguen amb el text i fins i tot sovint s’hi intercalen; aquests dibuixos faran les delícies de xiquets i grans, entre els quals destaquen els del Premi Nacional d’il·lustració, Paco Giménez; en les seues imatges la paraula s’eixampla, creix i es projecta en la nostra ànima; criden l’atenció les línies i traçades ampul·loses que punxen la paraula i la transporten a l’infinit de les significacions. Altres noms que circulen per la col·lecció ben mereixedors de menció són: Alba Fluixà, Eider Eibar, Pere Puig, Montse Ginesta, Toni Cabo, Manuel Granell i Sebastià Dènia.

La poesia infantil és capaç d’embadalir-nos, ja que la complexa senzillesa amb què tracta els aspectes essencials de la vida acaba sempre per captivar-nos.

Molt s’ha escrit sobre la naturalesa de la literatura infantil i juvenil. Alguns especialistes en la matèria qüestionen la idoneïtat de pensar en un públic a la carta en el moment de l’escriptura; sostenen que la universalitat i la qualitat de les temàtiques i formats haurien de ser suficients perquè una obra funcionara per a tot tipus de lectors. No seria estrany que si caiguera algun d’aquests poemaris a mans d’algú, apoètic confés, començara a canviar la seua relació amb la poesia. I és que la poesia infantil és capaç d’embadalir-nos, ja que la complexa senzillesa amb què tracta els aspectes essencials de la vida acaba sempre per captivar-nos.

Quin efecte produeix sobre les persones el cant poètic? I sobre els xiquets i xiquetes? L’aportació essencial que fa la poesia a l’educació de les persones no és cap secret. Vull destacar les qualitats que podem trobar en els llibres de la col·lecció El Micalet Galàctic primer de tot la possibilitat de despertar el gust estètic, artístic, la imaginació i la comprensió de la metàfora com un dels elements de construcció de la realitat; per altra banda la transmissió de coneixement, la poesia també serveix per aprendre coses, rutines i saber de lletra:

Tinc totes les lletres i no me’n sobra cap:
A d’arbre i arrels, d’amic i abraçada.
B de bosc, de bruixa i de bella dorment encantada.

 

Per últim, ajuda a entendre de manera lúdica els misteris que amaga el món màgic de les lletres i paraules mitjançant el joc i ritme que aporten els poemes; la ironia, és un altre dels guanys que hi trobem, sempre reforçada per les il·lustracions.

Per les pàgines d’aquests menuts grans llibres desfilen bèsties, bestioles i microbèsties del món. Un autor, autora de poesia infantil sap la fascinació que genera entre la quitxalla el món animal; a més serveixen com a pretext per a parlar dels defectes i misèries humanes com en les faules.

Cabra, no et refies, xicoteta,
d’aquell qui et mostra la pota,
empolsada de farina,
pel clivell d’alguna porta.

El micalet Galàctic (2009)

Així ens diu Maria Dolors Pellicer en La selva en vers i, de pas, aporta un referent molt atractiu extret de la literatura popular. Els préstecs que la rondallística fa a la poesia són fonamentals i és que, efectivament, en parlar de literatura infantil i juvenil la literatura popular és la mare de tots els corders. Altres voltes la intertextualitat la trobem en la literatura d’autor com les que explícitament Maria Dolors Pellicer fa a Roald Dahl o els magnífics versos que la d’Oliva dedica al Petit príncep.

...si la serp fa xerinola
i s’empassa ella sola,
tot un elefant sencer,
el seu cos tan primonet,
pren la forma d’un barret.

 

Per altra banda són els poemes un cant a la quotidianitat: canten als besos, als peus, al pas de vianants, als estris de cuina, a anar-se’n a dormir, a llevar-se de dia i a rentar-se les dents, a l’escola, als familiars, a les vacances, a viatjar (com en Versos que van i vénen), als animals domèstics.

Vull una gossa...
una gossa que em seguisca
quan camine pel carrer.

 

Diu Fina Girbés en el poema que tanca Poemes de butxaca. L’escatologia és una temàtica que als marrecs els agrada, prova n’és l’èxit de títols com ara Les princeses també es tiren pets o La talpeta que volia saber qui li havia fet allò al cap. Un exemple:

Pat una anglesa molt fina,
un pet s’ha tirat la gorrina.
Amb la mà al pit, molt educat,
un bon jove li ha demanat:
Pot re-pet-ir? M’ho he perdut,
i m’encanta quan put a puput.
—No pat-isca vosté!
I unflant el pit, s’ha arreat dos pets
que han trencat un got, dos plats i tres pots.
I ací put! Perdó, punt i final redó.

(Cano en 29 poemes per al dia a dia i un per a la nit)


Hi ha tota una generació de xiquets i xiquetes retratada en Poalet de versos, tanta importància tenen les vacances i la platja per a la nostra educació sentimental: «amb els pètals de geranis em feia ungles postisses».

Edicions Bromera 

La consciència mediambiental té acollida entre el jovent i en la col·lecció se’n farà ressò; per no dir l’omnipresència que els astres sol i lluna hi tenen; representen, per dir-ho així, l’essencial de la vida que cal preservar. L’oratge, les inclemències del temps i les estacions de l’any també interessen als menuts, forma part d’eixos elements als quals la poesia els té especial vocació.

El nens descobriran en aquests llibres l’ajuda necessària per a la gestió de les emocions que encara no arriben a comprendre. La por, per exemple, és una emoció amb què la majoria ha de conviure:

Si no heu vist mai un monstre, pareu orelles,
obriu un pam boca i ulls i apugeu les celles:
imagineu que un gripau o altra cuca repugnant
hagueren crescut fins fer-se gran com un elefant.

(Carles Cano, 29 poemes per al dia i un per a la nit)


Altres voltes, com fan Viana i Miquel, la poesia treballa la identitat, El meu nom és un poema utilitza el fil conductor del joc amb les onomàstiques i explota el recurs retòric dels acròstics per a aconseguir-ho.El tema de la mort ha estat absent en la literatura escrita per a infants però darrerament hi ha autors que s’atreveixen a encarar-lo; en la col·lecció tenim exemples «La vida» d’Eva Dènia.

Mare, tinc molta pressa
No estigues trista
sempre seré el teu tresor

(«Comiat» en Poemes sense diminutius)


La igualtat entre els éssers humans i l’empatia compten igualment amb versos entre aquestes pàgines. Poemaris que ajuden a promoure el llibre i la lectura. Un llibre és un company d’aventures.

Òbric les pàgines màgiques,
em capbusse lentament
en enfilalls d’aventures
que un llibre m’ofereix...

 

Fina Girbés, en Poemes de butxaca, de pas posa en valor la funció terapèutica dels llibres. Els poemes aprofitaran per a celebracions de dates assenyalades que tant agraden als escolars: el dia del llibre, el dia de la poesia, el dia de la pau, la castanyada, Carnestoltes, el dia del refugiat, dies en què la guinda d’un poema pot arredonir qualsevol festa.

El Micalet Glàctic (2009)

La forma en poesia infantil és essencial perquè usant rimes i ritmes molt marcats s’encisen els menudets bé en el moment de recitar per part d’un adult, bé quan els mateixos xiquets lligen, o per aprendre de memòria poemes, un recurs didàctic ben interessant perquè tard o d’hora, com diu Fina Girbés, et sorprendrà un nen amb un poema aprés. Una altra manera de crear rimes i ritmes la trobem en les enumeracions i les onomatopeies, recursos compartits per les rondalles. Per aquí passen un cresol de gèneres poètics: endevinalles –Qui la rima l’endevina–, amb el repte que suposa emplenar la darrera paraula que falta, embarbussaments, cançons, abecedaris poètics, cal·ligrames, poemes dadaistes, poemes-joc... La disposició de les lletres és a voltes poc ortodoxa, haurem de girar el llibre per poder llegir i interactuar-hi.

Les autores i autors d’aquests llibres trauen a passejar en versos les seues experiències vitals i ficant-hi la mirada poètica atorguen forma nova a les coses; la lectura permetrà als menuts rebre aquesta experiència i habitar-la; també hi depositen les seues referències culturals i així tindrem una forma d’accés a l’educació literària i un vehicle cap a altres lectures. Ells i elles ens conviden a descobrir personatges, situacions o temàtiques que en forma de cuquet se’ns instal·len a dintre. Entre les pàgines d’aquests llibres trobareu un refugi amic per llevar la por, per afavorir les cobejances, per poder veure la lluna i el sol a prop. Llegint o escoltant aquests versos us podreu acostar a la natura i als animalets; notareu com creix la imaginació i vindrà millor la son amb els seus bons somnis; podreu solcar els set mars i estimareu més les lletres i les seues amigues, les paraules.

 

Només amb el teu suport tindrem viabilitat i independència financera. Amb una aportació de 150€ a la fundació Jordi de Sant Jordi podries recuperar fins al 100% de l'import.

Impulsem Nosaltres La Veu, recuperem Diari La Veu!

Fes-te agermanada ací