Roders de llegenda: Els Sampere (Oliva)

per Manel Arcos

Cultura

Vista parcial de la vila d’Oliva, presa des del Castell de Santa Anna (Manel Arcos i Martínez, 16 d’abril de 2020)
Vista parcial de la vila d’Oliva, presa des del Castell de Santa Anna (Manel Arcos i Martínez, 16 d’abril de 2020)

Podem dir que les grafies aglutinades Sempere/Sampere/Samper, genuïnes del valencià, són variants vulgars i admeses de l’hagiònim normatiu Sant Pere, la base etimològica del qual prové de la forma llatina SANCTI PETRI (‘de Sant Pere’). Podem dir també que els mots Sempere/Sampere/Samper són, a hores d’ara, tan legítims i oficials com el seu ètim o paraula originària, ja que tenen un ús molt arrelat i estés en diferents registres de la nostra llengua. Per aquesta raó, les tres paraules estan reconegudes i inventariades pels dos grans camps d’estudi de l’onomàstica autòctona, com són la toponímia i l’antroponímia. Concretament, unes vegades apareixen com a noms de lloc majors (Sempere, municipi de la Vall d’Albaida) i menors (el Pla de Sempere, a Ibi; la Casa de Sempere, a Elx; i el Mas de Samper, a Biar i Traiguera); i unes altres, com a cognoms i, fins i tot, com a malnoms. Sampere va ser, precisament, el renom d’una nissaga de roders d’Oliva.

Els germans Vicent i Josep Bernabeu Morell, tots dos coneguts com Sampere, van formar part d’una quadrilla de lladres, quatre dels quals eren parroquians de Sant Roc d’Oliva i un altre de la Font d’en Carròs. Els cinc es van veure implicats en el robatori i l’assassinat de Vicent Mena Català. Tot ocorria en 1844 al camí real de Xàtiva —anomenat actualment Camí Vell de Xàtiva—, en terme d’Oliva. Aleshores, les localitats saforenques d’Oliva, Vilallonga, la Font d’en Carròs, Rafelcofer i Potries pertanyien a la província d’Alacant i depenien del partit judicial de Pego. El divendres 6 de desembre d’aquell any, a les cinc de la vesprada, els germans Sampere, acompanyats dels també olivers Vicent Bernabeu Canet i Carles Martínez Boscà i del fonter Joaquim Estruch Just, dit Sant Miquel, assaltaven tots els qui per allí transitaven, entre els quals figuraven els olivers Manuel Climent Mena i Vicent Mena Català. A l’últim, a més, se l’emportaven segrestat. El zelador de protecció i seguretat pública d’Oliva, Pau Martí de Veses Pi, sabedor del que havia passat, es posava d’acord amb l’alcalde Josep Pi Vilarnau per tal de registrar «algunes cases sospitoses de la població», i en una d’elles localitzava camises i saragüells tacats de sang, unes altres peces de roba, «un mocador a manera de mascareta, una destraleta de mà, un barret de tres pics, dos cartutxos de pólvora amb les seues corresponents bales i dues bales soltes», i un individu «de mala vida», qui estava ferit. Es tractava de Vicent Bernabeu Canet, el qual quedava pres sobre les huit de la nit. A eixa mateixa hora, també eren detinguts els germans Sampere.

Mentrestant, la ronda comandada per la primera autoritat olivera emprenia una batuda en cerca del raptat pels bandits, per la zona limítrof entre Oliva i la Font d’en Carròs. Seguint els passos de l’esmentada patrulla, Martí de Veses, al capdavant d’una força de paisans que li havia prestat Josep Pi, es traslladava a la Font d’en Carròs perquè sospitava que allí s’amagava un dels embolicats en el cas. Després de rebre l’ajuda que havia demanat a l’alcalde de la dita vila, el vigilant oliver i els seus homes rodejaven l’habitatge de Sant Miquel. El fonter era capturat a les sis i quart del matí del dia 7 en l’estança on dormia. I ací li intervenien «una pistola amb el seu fulminant a la clau, un pal amb la seua corretja per a netejar armes, una destral de mà, una corretja amb la seua bossa, cinc bales d’unça, igual nombre de mitja unça, una barreta de plom, un tiraborra, una porció de pólvora en un canó de canya, dos tacs d’espart, uns bigots de pell de conill amb un forat per a respirar, un quart de percal en quadre amb quatre cintes a les seues extremitats, una vara, pana blava, diners en xavalla, 22 rals, 8 maravedís, 2 napoleons i 7 [sic] pessetes llises; les tres partides, separades i lligades amb draps».

El Camí Vell de Xàtiva, a Oliva, en sentit cap a Rafelcofer (Manel Arcos i Martínez, 13 de desembre de 2020)

Dues hores més tard, l’escamot dirigit per Josep Pi trobava enmig del camí de Xàtiva —molt probablement en terme de Rafelcofer— el cadàver del llaurador Vicent Mena Català, a qui havien mort a «colps de destral de mà i de navalla». La víctima també era parroquiana de Sant Roc, on va ser batejada en 1814. Els signes de violència i, sobretot, les lesions que presentava l’interfecte confirmaven, sens cap mena de dubte, que havien estat causades pels instruments decomissats a Vicent Bernabeu Morell, el menut dels Sampere. La investigació continuava i, tot seguit, eren recuperats a Oliva els tres sacs d’arròs robats a Vicent Mena i Manuel Climent Mena. L’un apareixia a l’horta, mentre que els altres dos eren localitzats a les coves de Torres, juntament a les cases del poble. Finalment, eren arrestats el cinqué participant en els fets —l’oliver Carles Martínez Boscà, a qui li ocupaven tres mascaretes de roba en l’habitatge que posseïa al carrer de les Tendes, situat «a l’àmbit del raval»—, i Vicenta Furió.

Mesos més tard, a l’abril de 1845, la Sala Tercera de l’Audiència Territorial de València condemnava Vicent Bernabeu Morell, dit Sampere, a deu anys de presidi a un centre penitenciari d’Àfrica; Joaquim Estruch Just, sobrenomenat Sant Miquel, Vicent Bernabeu Canet, Carles Martínez Boscà i Josep Bernabeu Morell, dit Sampere, a sis anys de presó a un penal peninsular; i Vicenta Furió, a la pena de privació de llibertat ja patida.

Els Sampere eren fills dels també olivers Joaquim Bernabeu Fuster i Salvadora Morell Mena. Batejats a l’església de Sant Roc, el més jove, Vicent, va nàixer el 25 d’abril de 1821, mentre que Josep ho feia dos anys abans, el 5 de febrer de 1819. Francesc Vicent Bernabeu Canet també era parroquià de Sant Roc. Fill dels olivers Vicent Bernabeu Navarro i Rosa Canet Peiró, va nàixer el 9 d’agost de 1819. Carles Martínez Boscà era el més major de la colla. Batejat en 1813 a Sant Roc, tenia trenta-un anys quan es produïen els successos de desembre de 1844 al camí de Xàtiva. Dos anys abans, havia contret matrimoni amb Vicenta Maria Borràs, amb qui va tindre cinc fills entre 1843 i 1859: Vicenta, Josepa, Vicenta, Carme i Carles Martínez Borràs.

Val a dir que hi hagué un tercer Sampere que també va ser bandoler. Era el més gran dels germans. El cos de Joaquim Bernabeu Morell era trobat a la partida de la Bassa Roja de Forna a la darreria d’agost de 1836, tot just quan Maria Cristina, viuda de Ferran VII i mare d’Isabel II, era la regent d’Espanya. Llavors, Sampere comptava vint-i-tres anys. Batejat el 8 d’octubre de 1812 a Sant Roc, va estar casat amb Maria Vicenta Català Climent, amb qui va tindre dos fills: Joaquim (nascut el 21 de desembre de 1833) i Vicenta (nascuda el 19 de novembre de 1835). Quan perdia la vida, el seu fill major tenia dos anys i huit mesos, mentre que la xiqueta acabava de complir els nou mesos.

 

Només amb el teu suport tindrem viabilitat i independència financera. Amb una aportació de 150€ a la fundació Jordi de Sant Jordi podries recuperar fins al 100% de l'import.

Impulsem Nosaltres La Veu, recuperem Diari La Veu!

Fes-te agermanada ací