Una utopia entre la realitat i la ficció: ‘El verí del teatre’, de Rodolf Sirera

LA LLIBRERIA: TEATRE

per Pau Alemany Fernàndez

La Veu dels Llibres

Rodolf Sirera / Foto: Jesús Císcar
Rodolf Sirera / Foto: Jesús Císcar

Realitat i ficció són dos conceptes antagònics que s’atreuen mútuament dins l’òrbita del teatre. En un acte de generositat simbiòtica, ambdós cedeixen part del seu significat intrínsec per potenciar i beneficiar les qualitats de l’altre sobre un escenari. Un no és res sense l’altre, win-win. La representació teatral de qualsevol obra ve precedida d’un pacte tàcit entre actor i espectador en el qual s’accepten les condicions d’una ficció imperativa. El primer actua i el segon és conscient de l’actuació del primer. I a partir d’aquesta premissa hi ha teatre.

En sentit metafòric, aquest 'verí' fa referència al poder d’atracció i d’obsessió que senten algunes ànimes dramatúrgiques pel món teatral. Segurament Sirera és una d’elles.

A més a més, però, aquesta relació pot actuar també en direcció contrària. És a dir, a la vida real de les persones, la ficció –en el sentit d’actuació– és omnipresent a l’hora d’interpretar les diverses situacions socials que es presenten diàriament. Som éssers socials, i com a tals actuem d’una manera o d’una altra segons diversos factors que ho determinen, com són el context o l’interlocutor. Rodolf Sirera, estandard de la renovació del teatre valencià en el postfranquisme, reflexiona sobre aquesta influència bidireccional a El verí del teatre i tracta de difuminar la ferma línia que separa realitat de ficció.

Situada a les acaballes del segle XVIII, en plena efervescència revolucionària, l’obra es desenvolupa íntegrament al palau parisenc d’un marqués al qual l’autor prefereix no donar nom. Amb el desig d’assistir a una nova concepció del teatre, el marqués tractarà de convéncer l’actor Gabriel de Beaumont mitjançant la seducció, primer, i la coacció, més endavant, perquè siga el protagonista d’una representació teatral única.

El títol de l’obra, publicada en 1978, s’interpreta amb un doble significat. En sentit metafòric, aquest verí fa referència al poder d’atracció i d’obsessió que senten algunes ànimes dramatúrgiques pel món teatral. Segurament Sirera és una d’elles. D’altra banda, també hi trobem un sentit literal, ja que el verí ingerit per Gabriel forma part de la trama principal.

Edicions 62

L’obra s’articula a través d’una conversació dinàmica i vibrant entre ambdós protagonistes que no necessita cap parada en actes. Ordenació contínua i un mateix escenari. Ambdós protagonistes adopten de seguida un rol definit: el marqués domina, mentre que Gabriel és dominat. I aquest domini mental s’evidencia des de l’inici de l’obra: abillat amb una indumentària senzilla i humil, el marqués es fa passar per un criat que s’encarrega de preparar la recepció de l’actor. Durant les poques línies que dura l’engany, Gabriel se sent superior intel·lectualment i així ho demostra amb la seua actitud. Ara bé, quan el marqués descobreix la seua vertadera identitat, Gabriel modifica diametralment la seua actitud i passa de la superioritat al respecte. L’evidència més clara és el canvi en el tractament del tu al vós. I, una vegada ubicats, el marqués s’embarca en un sotmetiment constant i salvatge que no dona treva a la seua víctima. Un domini que evoca, inevitablement, al marqués de Sade, qui va fer de la narrativa de tortures físiques i mentals la seua senya d’identitat.

Abans d’entrar en les reflexions metateatrals per les quals destaca l’obra, Sirera aprofundeix en el món de les classes socials.

Abans d’entrar en les reflexions metateatrals per les quals destaca l’obra, Sirera aprofundeix en el món de les classes socials. “Ara que sabeu que jo soc el marqués, heu abandonat aquest to d’importància... aquest to de domini, de seguretat. Ara ja no em parleu de tu, sinó de vós”: amb aquest fragment s’inicia el canvi d’actitud de Gabriel una vegada s’ha autoconvençut del títol nobiliari del seu interlocutor, que acaba rematant: “Ara mateix, sense saber-ho, comenceu a actuar vós també...”. Ficció dins de la realitat. I primera reflexió que podria aplicar-se als nostres dies: fins a quin punt estem actuant quan ens interrelacionem en societat?

I, arribats a aquest punt, és moment de dedicar unes línies a l’entrellat de l’obra: les innovadores reflexions teatrals que s’hi insereixen sense subtileses. Amb la il·lusió de deixar enrere els anys d’ostracisme que acompanyaven el teatre valencià des de principis de segle XX, Sirera va tractar a través de les seues obres de dilucidar un nou panorama en què el teatre valencià s’equiparara en qualitat a la del seu homòleg castellà. I El verí del teatre és una bona mostra de les ànsies de renovació que Sirera tenia. Amb el pretext, dins de l’obra, d’anar un pas més enllà en la representació teatral clàssica i racionalista, el marqués defensa una posició extrema respecte a les interpretacions dramatúrgiques: “Les millors actuacions són aquelles a les quals l’actor és el personatge, el viu intensament, perd, fins i tot, la consciència de la seua pròpia individualitat”. Una utopia que pretén esborrar la línia que separa realitat de ficció. Perquè l’objectiu final del marqués és sentir la mort sense interpretacions, sentir-la en el seu estat més pur: “Morir amb ells... No veure’ls com es moren, sinó sentir amb ells la seua mort, la nostra pròpia mort...”. I el final de l’obra deixa entreveure que ho acabarà aconseguint. “La ficció es retira, vençuda per la realitat! Ja no hi ha dues visions del món ni de les coses! Una visió única, la veritat!”. Qui sap si Sirera anhelava veritablement assolir aquest nivell de suprarealisme teatral. En paraules de Benet i Jornet, “El marqués aconseguirà allò que l’escriptor no pot aconseguir i ens recordarà, per tant, que el teatre és per definició un recrear la realitat, mai la realitat mateixa, ficció i mai veritat”.

 

Només amb el teu suport tindrem viabilitat i independència financera. Amb una aportació de 150€ a la fundació Jordi de Sant Jordi podries recuperar fins al 100% de l'import.

Impulsem Nosaltres La Veu, recuperem Diari La Veu!

Fes-te agermanada ací