Una crònica sobre el conflicte nord-irlandès: ‘No diguis res’, de Patrick Radden Keefe

LA LLIBRERIA: NARRATIVA

per Salvador Vendrell

La Veu dels Llibres

Patrick Radden Keefe
Patrick Radden Keefe

No diguis res és un llibre més en què l’escriptor esdevé una peça clau per recuperar, fer presents, moments fonamentals de la història, perquè allò que no s’escriu desapareix, es fa fonedís, s’oblida. Potser, per això, l’autor, Patrick Radeen Keefe, introdueix el seu llibre amb la cita de l’escriptor estatunidenc d’origen vietnamita Viet Thanh Nguyen: “Totes les guerres es lliuren dues vegades, la primera, al camp de batalla, la segona a la memòria”. Conscient que no hi ha història sense escriptura, ha volgut convertir-se en el portaveu dels protagonistes d’uns fets reals d’un conflicte que es coneix com el Troubles, el conflicte nord-irlandès.

El llibre va ser considerat un dels millors de l’any i, entre els de no ficció, un dels millors de la dècada.

Patrick Radden Keefe és redactor de The New Yorker i amb No diguis res va guanyar el premi Orwel de no ficció política. El llibre va ser considerat un dels millors de l’any i, entre els de no ficció, un dels millors de la dècada. La seua estructura és una excel·lent construcció arquitectònica on cada part està al seu lloc, oferint el retrat complet de la tragèdia de les tres dècades del terrible conflicte irlandés. Amb un ritme viu, de pel·lícula, es pot llegir com una novel·la policíaca, com un trhiller.

El punt de partida per mostrar una societat devastada per la violència és, el desembre de 1972, a Belfast, quan uns homes amb passamuntanyes es van emportar Jean McConville de casa seua. Una dona que, quan va desaparéixer, tenia trenta-vuit anys i havia passat gairebé la meitat de la seua vida o bé embarassada o bé recuperant-se d’un part. Havia donat a llum catorze criatures, de les quals n’havia perdut quatre. A partir d’aquest segrest, es construeix la història que va des de l’inici del Troubles fins a la seua fi, culminant el relat amb el procés de pau. Una història en què apareixen totes les parts del conflicte, però on l’autor centra les seues atencions en el bàndol republicà, especialment en els “Provos”, l’IRA Provisional.

Edicions del Periscopi (2020)

A través de la lectura del llibre, podrem veure amb detall com actua l’exèrcit, com esclaten les bombes, com es construeixen els tentacles de l’espionatge i el contraespionatge, com són els interrogatoris dels presos, les tortures, les vagues de fam... Totes les solidaritats, friccions i traïcions d’unes persones que tenen el propòsit de reunificar Irlanda.

Veurem com hi ha infants que es van criar pensant que la cosa més natural del món és viure en una família en què gairebé tothom ha estat o està en la presó i que els pares havien tingut amics, camarades, que els britànics havien penjat.

Coneixerem també el paper fonamental de membres de l’IRA com ara les germanes Price, el combatent Hughes, o el carismàtic Gerry Adams. Veurem com hi ha infants que es van criar pensant que la cosa més natural del món és viure en una família en què gairebé tothom ha estat o està en la presó i que els pares havien tingut amics, camarades, que els britànics havien penjat. Nodrits en una llar on el pare explicava als seus fills els mètodes més segurs per fer explosius improvisats amb un bol i estris de fusta (mai metàl·lics) perquè “si salta una sola espurna, ja has begut oli”. Era un ambient en què es contaven llegendes dels valents herois de l’alçament de Pasqua del 1916, durant el qual un grup de revolucionaris irlandesos havien assaltat l’oficina central de correus de Dublín i havien proclamat la creació d’una República irlandesa lliure i independent.

A través de la lectura es pot apreciar un difícil treball de documentació amb totes les dificultats que degué comportar endinsar-se en un terreny tan relliscós: buscar els fets ocults d’una organització armada contra un exèrcit poderós i la manera com els van viure els seus protagonistes, els d’un bàndol i els de l’altre. Molts documents, molts viatges i entrevistes que han donat com a resultat un relat coral, en què intervenen molts punts de vista i on vivim el patiment, la violència, l’odi, la solidaritat...

Segurament un llibre com aquest només es podia fer des de la distància. Impossible evitar entreveure les afinitats, però també les diferències amb altres conflictes més propers.

 

Només amb el teu suport tindrem viabilitat i independència financera. Amb una aportació de 150€ a la fundació Jordi de Sant Jordi podries recuperar fins al 100% de l'import.

Impulsem Nosaltres La Veu, recuperem Diari La Veu!

Fes-te agermanada ací