El poble gitano en la premsa, la discriminació que no cessa

per Jordi Sebastià

Societat

El poble gitano en la premsa, la discriminació que no cessa
El poble gitano en la premsa, la discriminació que no cessa | Telecinco

Puntual, com cada any, arriba la publicació de l’informe ¿Periodistas contra el racismo? La prensa española ante el Pueblo Gitano elaborat per l’organització Unión Romaní. Dirigit per l’històric polític i militant dels drets del col·lectiu gitano, Juan de Dios Ramírez-Heredia, el treball analitza una base de gairebé 3.000 notícies per detectar si s’han elaborat de manera professional i imparcial o si, al contrari, continuen projectant els estereotipus negatius que relacionen les persones gitanes amb delinqüència, marginalitat o violència. I malgrat que en alguns aspectes el panorama ha millorat, la situació continua sent molt problemàtica.

La coordinadora de l’informe relatiu a l’any 2019 que acaba d’eixir publicat és la periodista Queralt Castillo, tot i que, remarca, es tracta d’un treball en equip. Segons ens comenta, a partir d’un primer buidatge realitzat de manera automàtica amb un grup de paraules clau en diversos servidors, es procedeix a la selecció de les notícies que seran després analitzades per un grup de dones gitanes. “Jo no intervinc en l’anàlisi -ens comenta Queralt- perquè no soc gitana i el que ens importa és que la població gitana digui la seva, són ells el que coneixen perfectament quan es publiquen informacions que no són rigoroses i que no respecten les normes bàsiques d’equitat”. Els paràmetres a analitzar són diversos i mostren com, en ocasions, el maltractament informatiu pot prendre formes molt subtils. “Es mira amb detall -continua Queralt- per exemple si la imatge que acompanya una determinada notícia és l’adequada. Enguany tenim un exemple molt clar de manipulació. Una notícia publicada en El Periódico de Extremadura sobre un incident entre famílies gitanes que havia provocat una mort a Madrid, apareix il·lustrada amb la fotografia d’unes nenes gitanes celebrant el 8 d’abril (Dia internacional del poble gitano) a Barcelona. Què tenen a veure aquelles nenes, que a més són menors, amb un crim? Pel fet de ser gitanes ja tenen part de culpa pel que ha fet un gitano?”

Un altre dels elements que es repeteix constantment en les males pràctiques periodístiques és la utilització de termes molt concrets a l’hora de parlar del poble gitano, que resulten pejoratius i que només s’utilitzen en contextos negatius. “Clan”, “raça” o “patriarca” en són els més freqüents. “Són paraules que només apareixen quan hi ha alguna notícia sobre el poble gitano -explica Queralt- i que implícitament ja apunten a un grup diferent i marginal; nosaltres intentem fer pedagogia perquè s’usen termes més correctes i neutres, com “família” o “ètnia". També -continua Queralt- trobem a faltar moltes vegades les fonts gitanes en informacions que els impliquen, veiem què opinen veïns, autoritats... i els protagonistes. I els gitanos, per què no se'ls demana l'opinió?” La falta de fonts gitanes és també per a Joan Oleaque un dels errors que porten a la publicació de notícies negatives per a la consideració del poble gitano i que contribueixen a l'estigmatització del col·lectiu. Oleaque és actualment el degà de la facultat d’Arts, Humanitats i Comunicació de la Universitat Internacional de València/VIU; doctor en Comunicació, va elaborar la seua tesi sobre la representació dels gitanos com a grup en la premsa espanyola, des de la transició fins a l’any 2010. “La falta de contrast en les notícies sobre el poble gitano és crònica. Cal tenir en compte que el problema comença quan les informacions que incumbeixen a persones gitanes apareixen sobretot a les pàgines de successos i, a més, siga pertinent o no, se’ls identifica com a tals. Ja tenim una associació: gitanos igual a delinqüència, que continua adobant l’imaginari col·lectiu preexistent. La situació havia millorat un poc però ara continua empitjorant, bàsicament per les terribles condicions de treball dels periodistes. El ritme del periodisme actual no permet contrastar ni especialitzar-se, els periodistes han de fer de tot i en un temps mínim. Si hi haguera algú especialitzat en minories en les redaccions, les coses anirien millor”.

La impunitat digital. Tant Queralt Castillo com Joan Oleaque apunten que les coses han empitjorat moltíssim amb el salt digital. “Un primer problema que tenim -comenta Queralt- és que darrerament han sorgit moltes webs de dretes que no són mitjans de comunicació perquè no respecten cap codi ètic ni professional, però la realitat és que una part de la població creu que sí, que són mitjans per informar-se i això és molt perillós”. Algunes d’aquestes capçaleres com Ok Diario, Libertad Digital o Mediterráneo Digital han ocupat unes quantes pàgines en els informes anuals publicats per la Unión Romaní. Davant d’una denúncia de diverses associacions gitanes, Mediterráneo Digital va respondre amb cinisme i durant un temps publicava notícies amb expressions del tipus “un individu d’una ètnia a la qual no ens podem referir perquè si no ens acusen de racistes [...]" “En internet es pot dir de tot, i sobre els gitanos sembla que encara més -remarca el professor Oleaque-. Caldria deixar ben clar que moltes d’aquestes plataformes no són mitjans de comunicació, i no mereixen cap credibilitat. Però, a més, hi ha mitjans que redacten notícies de successos que involucren persones gitanes en un to més o menys neutre, però després deixen que els lectors, emparats per una malentesa llibertat d’expressió, deixen comentaris amb tota mena d’acusacions racistes, sense que hi haja cap control. La situació empitjora amb la immediatesa del mitjans digitals i la dictadura del clic. Cal cridar l’atenció siga com siga, encara que això implique exagerar i mentir: els fets no estan de moda”.

L’informe treu conclusions per comunitats autònomes que ens assabenten, per exemple, que Balears i Galícia són els territoris on els mitjans demostren pitjors pràctiques; o que el País Valencià és l’autonomia on menys es contrasten les informacions amb fonts gitanes. Queda també prou clar que els mitjans públics -hi ha mencions positives de programes de TV3 i À Punt- es comporten en general de manera molt més professional i ètica que no els privats. Entre els periodistes habituals destaca la mediàtica Ana Rosa Quintana, que el pròxim 14 de gener haurà de declarar en un jutjat de Madrid per unes declaracions realitzades en el seu programa televisiu i que podrien ser “declaracions d’odi” contra un home gitano.

Queda molt a fer per esborrar una de les xacres més punyents del nostre periodisme. Com conclou Queralt Castillo: “Voldríem deixar de fer l’informe, deixar de fer manuals de bones pràctiques per als periodistes i deixar de llegir notícies 'extraordinàries', com que una dona gitana es doctora a la Universitat. Només volem notícies neutres i un tracte normal per a la comunitat gitana, però encara estem ben lluny d’això”.

Per contrastar notícies sobre el poble gitano: www.plataformakhetane.org

 

La publicació d'aquest contingut ha sigut possible gràcies a les més de 500 agermanades de la nova modalitat.
Amb una donació de 150€ a la fundació Jordi de Sant
Jordi és possible recuperar fins al 100% de l'import.

Suma-t’hi! Només amb el teu suport recuperarem Diari La Veu!
Fes-te agermanada ací