La monarquia és el monarca, estúpid!

per Jordi Sebastià

Societat

L’obcecació del poder en retirar del currículum escolar la filosofia i les disciplines que inclou, com ara la lògica, ha contribuït a fer que l’opinió pública espanyola vinga plena de debats farcits d’arguments absolutament delirants i que, tanmateix, s’accepten amb total naturalitat. Un dels més obscens és el que s’ha produït arran de la publicació en mitjans estrangers d’algunes de les malifetes del “rei emèrit” i que van provocar la seua humiliant fugida a una dictadura àrab. L’escàndol ha estat de tal magnitud que ni la màquina mediàtica espanyola que va imposar la restauració de la monarquia borbònica com a “garant de la democràcia”, l’ha pogut amagar. Davant d’una situació tan delicada, que evidencia que Joan Carles I ha utilitzat la seua inviolabilitat constitucional per furtar diners de la ciutadania, els ferris defensors de la dinastia restaurada pel sanguinari dictador Francisco Franco han tancat files al voltant de l’actual monarca, Felip VI, tot marcant diferències entre “les persones” i “la institució”. Una cosa -ens diuen els que durant anys i panys han rigut les gràcies del “campechano” i ara el volen liquidar- és qui té la corona, i una altra la institució monàrquica. Segons aquests adalils dels Borbons, els errors personals d’un determinat monarca no invaliden la validesa de la monarquia com a règim modern i democràtic. A banda de les forces polítiques nascudes del tardofranquisme i les seues derivades, el PSOE -un dels principals suports d’aquest peculiar règim- ha utilitzat també l’argument per intentar passar pàgina i deixar les coses com estaven, és a dir, com les deixà el dictador.

L’argument és tan feble i tan absurd que faria riure si no fora perquè a força de repetir-lo el sistema mediàtic el vol convertir en realitat incontestable. A poc que hi pensem, veurem que la separació sistema/persona és una de les claus de tots els règims democràtics, on els ciutadans trien lliurement els seus representants i tenen l’opció de canviar-los; però NO de la monarquia. Precisament la clau de la monarquia és tot el contrari: és la persona la que fa el règim. No podem escollir el monarca, ve determinat per la dinastia, per un “dret de naixement” que obliga a cedir el poder a una persona molt determinada, que l’encarnarà i els transmetrà als seus descendents. El cap de l’estat espanyol ha de ser un Borbó, sí o sí, i ens l’haurem d’empassar tal com vinga. La monarquia és un règim personalista per essència, en què no pots canviar qui el representa. Si Joan Carles I no haguera abdicat, continuaria sent rei volguérem o no. Si vols un sistema on poder escollir i canviar el cap de l’estat, aleshores necessites una república. No conec cap monàrquic que cride: “Visca la monarquia”, perquè el sistema només té sentit en la persona que l’encarna, i per això: “Visca el rei” o, si ho preferiu: “God save the queen”. Al contrari, els que preferim un sistema democràtic on els ciutadans puguen escollir també el cap de l’estat, mai no cridarem: “Visca el president o la presidenta” perquè sabem que la persona que ocupa aquest lloc és només un element que transitòriament representa la voluntat ciutadana; per això estem orgullosos del règim que ho permet i cridem: “Visca la República”.

 

La publicació d'aquest contingut ha sigut possible gràcies a les més de 400 agermanades de la nova modalitat.
Amb una donació de 150€ a la fundació Jordi de Sant
Jordi és possible recuperar fins al 100% de l'import.

Suma-t’hi! Només amb el teu suport recuperarem Diari La Veu!
Fes-te agermanada ací